30 de desembre 2009

Innocentades perdudes

Però què ha passat! que ens perdem les innocentades!

Si és que com sou eh! cap broma, cap notícia d'aquelles que fan pensar i repensar ni cap de les que et parteixes de riure.

Esteu perdent llistanada eh companys!

el Ranking dels jocs de la pS2 per vandal

Vandal ha publicat la llista dels 100 millors jocs de la PS2:


La llista jo la trobo bastant correcte i raonable, fins i tot m'ha sorprès que hagi jugat a bastants jocs de la llista i que vaig regalar el #1 (i sense tindre la PS2!).

Però és fer trampa: no pot ser que en posicions diferents hi hagi el Metal Gear Solid 2 i el 3. O les diferents versions del GTA. I en canvi el Guitar Hero estiguin tots agrupats en "Guitar Hero (saga)" igual que el "Pro Evolution Soccer (saga)".

Jo considero que les sagues haurien d'estar totes agrupades. I si no els hi agrada, haver fet un joc original des de 0 i no una secuela: ja que fer una segona part i posar-la al top 10 no té mèrit: el disseny dels personatges ja està fet, l'ambientació, la jugabilitat, la música, alguns escenaris... I segons com, fins i tot l'argument ja pot estar determinat pels fets de la primera part.

Però clar, després ja hi tornaríem a ser: El Final Fantasy s'hauria d'agrupar sí o no? Sí perquè no deixa de ser un Final Fantasy; No, perquè la història del X no té res a veure amb la història del XII.

En fi, paranoies meves...

25 de desembre 2009

Bon Nadal



Bon Nadal a tothom, que el disfruteu amb la família, que el tio us hagi cagat molts regals i que la salut us acompanyi.

24 de desembre 2009

Comptant pàgines

Perquè tots els blogs tenen com a pàgina 1 la última pàgina?

És a dir, tu en un llibre, la primera pàgina és el principi. Però en canvi en un blog, la primera pàgina sempre sol ser la última pàgina (la que conté els últims articles escrits)...

Són ben estranys aquests informàtics.

20 de desembre 2009

Kayo Malayo


Ahir amb un fred terrible els Kayo Malayo va obsequiar a tots els valents de Sant Quintí amb un concert que te cagues.

El clímax del concert: la cançó del Dr. Slump!

Es tracta d'un grup de terrassa que distribueix el seu disc sota la llicència Creative Commons. Us podeu descarregar lliurement el seu disc des de la seva pàgina, tot i que lo millor és anar als seus concert a on venen el seu disc per només 2€!

19 de desembre 2009

Hero of time

La pel·lícula de The legend of Zelda feta per uns frikis:

La pel·lícula és gratis de per sí (veieu com n'és de fàcil de fer les coses gratuites?), es pot veure via web o lo millor serà esperar al 21 de Desembre a que trenguin la versió DVD.

Tot i que ja hi ha alguns torrents disponibles i tal i pasqual...

18 de desembre 2009

A la recerca del PC perfecte

Aquests dies que estic canviant les coses de lloc de casa, estic veinent que això del PC actual és en realitat una merda seca punxada en un pal.

Perquè són massa grans, fan soroll i consumeixen molta energia.

Aleshores, jo el que voldria de debò és un catxarro com un mòvil d'aquests d'HTC, ni que siguin el doble de gruixuts (de moment no m'importa el pes, tot i que sí la mida) i que complís els següents requisits:

*potència de processador com a mínim equiparable a un Pentium IV
*targeta gràfica per jugar en jocs en 3D.
*Sortida de video DVI, VGA (lo ideal és que pogués suportar ressolucions de 1080p... per demanar que no quedi).
*Sortida d'audio amb el minijack (no demanarem més)
*Possibilitat de poder posar el sistema operatiu que a mi em dongui la gana. (encara que aquest hagi de ser d'una arquitectura en concret).
*Sortida d'uns quants usb
*Sortida ethernet, tot i que també suport per wireless.
*Podria tindre una pantalla incrustada (com la PSP misma), però res de la merda de microteclats incorporats: pantalla tàctil i teclat virtual i metres.
*Com a mínim, mínim, mínim una capacitat de disc dur de 40GB (per no dir 60GB ó 80GB).
*Opcionalment i depenent de la mida final del dispositiu es podria optar per també convertir-lo en un mòvil i ja de pas habilitar-li la connexió 3G.

Tot això hauria de cabre en el palmell de la mà... si més no, no hauria de ser més gran que un llibre de butxaca (que joders, sempre els hi han dit llibres de butxaca però tant sols hi caben en les butxaques dels raperos...).

A més, hauria d'haver-hi algun perifèric rotllo 64DD (catxarro que s'empalmava a sota de la N64 i que permetia no sé què), que permetés enxufar lectors de CD, DVD, discs durs externs... I fins i tot, i perquè no, alguna targeta gràfica o també més processadors.

La gràcia del catxarro aquest (que si us hi pareu a pensar, no és altre cosa que una PDA millorada) és:
*no ocuparia gaire lloc
*tampoc consumiria gran quantitat d'energia
*podries plantar-te a l'habitació enxufar-lo al monitor, al teclat i al ratolí i ja tindries l'ordinador. I després podries anar al menjador, connectar-lo a la tele, al teclat i al ratolí i estaries apalancat al sofà i amb l'ordinador.

I ara ve la qüestió final: realitat, fantasia o un projecte viable?


Tard o d'hora arribarà.

Jocs Portatils...

Fa un parell de mesos ( o potser mes) desde que vaig tornar de japo,
que "mato" les hores de tren i/o transport public amb consoles portatils.

Fins fa poc em durava encara el disgaea2, pero despres de unes 70h de joc
le donat per acabat (sempre queden coses pero ja le disfrutat.. ara ja es pesat)

Ara fa uns dias vaig veure que un amic meu d'internet tenia el nou zelda de la NDS,
li vaig demanar, i mel va deixar.
Es un joc fent servir tot el motor grafic (de fet reutilitzant els grafics diria jo)
de l'anterior Zelda de la NDS. El joc es simple potser de moment masa facil, pero ...
te un problema molt gran. fa servir masa la "interaccio" de la nds. que vol dir aixo
doncs que has de tocar una flauta (bufant pel micro, i movent la flauta amb l'stick) i
tambe tens una arma que fa "remolins" i necesites bufar pel micro...

problema tot aixo no u puc fer al tren...!!!

en fin trobo que es un fallo que no tinguis una opcio de "ara no puc bufar"

apart de que la nds te un altre gran fallo i que no es pot quedar a l'espera molt de temps.
la bateria s'acaba en un tres i no res (en la psp te una espera que pot estar tranquilament 2 dias
en el mateix punt exacte on l'has deixat)

doncs aixo... una merda

16 de desembre 2009

Reno Renardo


Concert de Reno Renardo 23 de Gener a Barcelona, això sí 20€ de la vida.

més info

14 de desembre 2009

audiojoc: In the Pit



Un joc sense gràfics, m'ha fet gràcia: et guies només a través del so i de les vibracions del mando... S'hauria de provar, però només està disponible en versió digital de la Xbox360.

Comptador de visites

Ep! que tornem a tindre comptador de visites!!

Això s'avisa home...

12 de desembre 2009

Google Goggles i Internet



Jo encara vaig amb un mòvil de l'any de la quica que per no tenir no té ni càmera! Però és que a veure fins ara era només que si tenies un mail el mòvil et feia un avís, però això del Google Goggles ja és... Que per poder fer, tu podràs anar a buscar bolets, trobar un bolet, fer-li una foto i Google et diu quin tipus de bolet és. Ho trobo realment impressionant... Que d'aquí a que quan vagis pel carrer li facis una foto a un tia bona i que Google et digui el seu nom, l'edat, l'estat social, si estudia o treballa... només hi ha un pas de res... buaaaaaa!!!

Però com sempre, tot són leros... I si jo ja pago per internet a casa, per què haig de pagar apart per tindre internet al mòvil? Hi hauria d'haver un pack que digués internet per casa + internet per movil...

Les empreses de Telecomunicacions s'han oblidat de l'objectiu fonamental d'una empresa: Satisfer les necessitats dels usuaris. I es pensen que el seu únic objectiu és maximitzar els beneficis (desafortunadament, això no només passa amb les empreses de telecomunicacions).

En realitat, la cosa hauria d'anar de la següent manera: tu contractes Internet, aleshores hauries de tindre internet a casa, al mòvil i a tot arreu. Per tant, el que haurien de vendre és la targeteta que la poguessis posar al router per poder-te connectar a través de cable o que la poguessis posar al mòvil per poder-te connectar de manera inal·làmbrica. Tu pagaries una tarifa plana independent de la quantitat de bytes descarregats o pujats, però hauries de poder escollir quines velocitats voldries, per exemple: "1Mbps per 3G i 10 Mbps per ADSL" o "5Mbps per 3G i 100MB de fibra òptica" (a veure a partir de quin segle hi haurà fibra òptica a l'abast de tothom en aquesta merda de país). I tant senzill que seria independentment del dispositiu a través del que et vulguis connectar tu tindries internet.

Encara que potser lo millor de lo millor seria que tu al tocar un ordinador o el mòvil, aquest t'identifiqués (amb algún lector de biometria?) enviés les dades al teu proveidor i que aquest et dongui la connexió per la que pagues, sense targetes ni coses rares. Però aquesta opció potser ja hauria de ser per més endavant.

dites

Cuando las barbas del veciono veas cortar, pon las tuyas a remojar


Ai mira, no la coneixia i m'ha fet gràcia i també, és que veritat.

11 de desembre 2009

Privacitat al Facebook Internet

Què vius que són eh!

Avui em connecto al Facebook i em surt un avís de que han canviat la privacitat per a poder millorar-la.

Clar, que suposo que la qüestió està en saber què vol dir "millor la privacitat" si fer-la més restrictiva o més flexible, pel que sembla als de Facebook només els interessa fer-la més flexible... normal... així tenen més dades per saber què t'agrada què els hi agrada als teus amics, etc per poder-te posar els anuncis ideals per a tu (i així cobrar més pasta per publicitat).

La qüestió és que em pensava que la nova versió permetria restringir l'accés de les teves dades als altres, però pel que sembla encara permet que fins i tot Internet sencer hi tingui accés.

A veure, a mi perquè me la suda bastant lo que pugui arribar a saber de mi la gent a través d'internet, més que res, considero que anar per internet és com anar pel carrer: si un dia a la feina dius que estàs malalt i al mateix dia al migdia t'escapes a la platja per fer noves amigues i allà t'enxampa un amic del jefe de la feina... Doncs mira, haver anat a treballar :P

Però també haig de dir que clar, com que la gent comença a posar fotos compromeses, a escriure comentaris que segons qui els llegís la que es liaria, etc, etc... És a dir, com que la gent fa al carrer coses que no hauria de fer, tenir contactes amb qui no hauria de tenir contactes...
Haber escogido muerte

08 de desembre 2009

RAID 5 faulty disk

Bé, ho poso aquí perquè així segur que si mai torna a passar tindré els passos a seguir a mà.

I és que ara mateix el meu ordinador s'està morint, bé, l'ordinador no, només un dels 4 discs que van amb RAID 5 (per sort tinc un 5è disc de recanvi, s'ha de ser previsor... ostres haig de comprar una font d'alimentació que l'altre me'n va petar una i ja no en tinc de recanvi... Fonts d'alimentació silenciades al màxim 70 EURAKUS bufff... quin mal, segurament continuaré tenint el meu motor d'avió al meu costat durant moolt de temps).

En fi, a lo que anava. Si teniu un RAID 5 al vostre ordinador (ei que ara amb els discs SSD els RAIDS ja no fan quasi falta: perquè saturen el bus de dades!!, és a dir, per molt RAID que facis, les dades no aniran més ràpid, perquè el bus no dóna prou de si. En realitat ja va bé, perquè amb lo cars que són els SSD...) Arrgg... A lo que anava:

Per verificar que un raid actiu funciona correctement:
cat /proc/mdstat


El meu ordinador em diu:
Personalities : [raid0] [raid1] [raid6] [raid5] [raid4]
md3 : active raid5 sdd3[0] sdc3[2] sdb3[1] sda3[3]
1469568 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]

md5 : active raid5 sda5[4](F) sdd5[0] sdc5[2] sdb5[1]
10265088 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/3] [UUU_]

md6 : active raid5 sdd6[0] sdc6[2] sdb6[1] sda6[3]
2240640 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]

md7 : active raid5 sda7[4](F) sdd7[3] sdc7[2] sdb7[1]
2240640 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/3] [_UUU]

md8 : active raid5 sdd8[0] sdc8[3] sdb8[1] sda8[2]
451610880 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]

unused devices:

Aquí veiem les particions en RAID actives (s'han de comptar que jo també tinc les de /boot (que no surten perquè a l'hora de bootar el Sistema reconeix un mínim de coses, i per tant es fa un raid 1 a a "mà", és a dir no autodetectable), i a més també tinc la memòria swap (però la memòria swap fa automàticament un RAID així que no cal fer res, tant sols tenir dues particions (o més) en discos differents i ja tindrem la swap en RAID. El 4/4 que indica que el RAID està configurat amb 4 discos i que estan actius 4 discos. A on diu 4/3 diu que tinc un disc que fa el tonto, a més com indica "sda7[4](F)" vol dir que la partició sda7 ha fallat (ho indica la 'F').

Per arreglar això es podria fer:
mdadm --add /dev/md7 /dev/sda7


Que afegiria la partició sda7 al Raid md7, però si després d'haver fet això la comanda:
mdadm -D /dev/md7

(mireu que hagi completat l'spare). El disc encara està marcat com a Faulty, vol dir que malament, malament: millor canviar-lo [Un RAID 5 de 4 discos pot subsistir amb 3 discos, si en fallés un altre voldria dir que ja no hi hauria manera de recuperar les dades!].

Molt bé, i ara bé el moment, en que un obre el l'ordinador i diu: "va vaig a canviar el disc sda!", però Oh! quin és el disc sda. Doncs s'identifica pel serial number i com nassos sé el S/N de sda? doncs amb la següent comanda:
hdparm -i /dev/sda


Així que ara toca apuntar-se el serial Number del disc i tot seguit: Apagar l'ordinador (no feu experiments amb l'ordinador en marxa). I mirar disc per disc quin és el que té apuntat el número de sèrie que ens ha dit hdparm. Es treu el disc, es canvia i amb un disc d'arrencada es torna a engegar l'ordinador:

amb la comanda cfdisk es particiona el nou disc (es busca quins sdx és, serà el que no tingui cap partició (és nou)). Tot seguit es restaura la partició d'arrencada, per a fer-ho primer activem la partició boot, amb:
mdadm --assemble /dev/md1 /dev/sdb1 /dev/sdc1 /dev/sdd1


Noteu que no hi ha el /dev/sda1, perquè és el nou i és el que no té dades sobre el RAID, ara incorporem el /dev/sda1 al RAID:
mdadm --add /dev/md1 /dev/sda1

Aquesta partició va super ràpida és molt petita (30~100MB). Les següents aniran més lentes. Ara podem fer la memòria swap:
mkswap /dev/sda2 && swapon -p 1 /dev/sda2

El -p indica la prioritat, mirem que totes les particions swap tinguin la mateixa prioritat per fer un RAID:
swapon -v -s


Amb això ara ja podem reiniciar, el Sistema arrancarà amb normalitat, només que els RAID estaran fets de 3 discos i no de 4. Els següents passos són senzills, però quant més grans siguin les particions més lent anirà:
mdadm --add /dev/md3 /dev/sda3

Ara lo millor és no saturar l'ordinador, i fer-ho mica en mica, per mirar quan hagi acabat de fer la restauració podeu esperar a que el led del disc dur s'apagui, o més professional, anar consultant:
mdadm -D /dev/md3

Fins que el Rebuild status arribi el 100%.
Això ho haureu de fer amb totes les particions:
mdadm --add /dev/md5 /dev/sda5

mdadm --add /dev/md6 /dev/sda6

mdadm --add /dev/md7 /dev/sda7

mdadm --add /dev/md8 /dev/sda8


I apa, ja està la feina feta. Mentre es fa el rebuild tot va una mica lent: absolutament normal, simplement o feu poca feina o aneu a sopar ;P

Com veieu l'avantatge del RAID és que si peta un disc dur o una (dues) partició del disc dur, no es perden les dades. Que al cap i a la fi les dades és el més important que teniu al vostre ordinador, perquè val, un ordinador pot costar 400, 500, 900, 1400€. Però tota la vostra feina que hagueu fet, no té preu. Per això aplicacions com el Google Docs van bé per aquells que no es volen arriscar a perdre els seus treballs o documents: totes les dades estan a internet, si peta l'ordinador no passa res... Ara bé, després ve el dia en que Google fa el tonto i no et deixa accedir, que passa poques vegades, però quan passa...

L'altre avantatge del RAID és que s'incrementa la velocitat d'accés a disc, doncs si tens un RAID amb 4 discos, quan accedeixes a una dada, 4 discos treballen cooperativament per entregar les dades desitjades. I això, és nota i molt. Avui dia, el coll d'ampolla d'un ordinador està en l'accés a disc. Per tant, sortireu guanyant gastant-vos menys pasta amb el processador i la pasta necessària en un disc SSD. Després podeu comprar-vos un disc normal d'un terabyte per posar les vostres pelis guarres, lo important és que el Sistema Operatiu (i la partició swap) estigui en l'SSD [que té un accés molt més ràpid que els discos convencionals].

Facebook

Bé, ara em direu que baixo de l'hort i que semblo un pagesot de lo innocent que arribo a ser, però és que no hi puc fer més xD

Estava jo super viciat al Farmville del Facebook i em faltaven veïns per poder expandir la granja... Bé recapitulem:

Farmville: joc fet en flash que es juga des del Facebook aon has de gestionar una granja, tu plantes blat, tomàquets, ceps, pastanagues... pots plantar arbres: cirerers, pomers, oliveres... també pots tenir el teu bestiar: vaques, gallines, ànecs... I després tens els teus veïens (els teus amics, que són els amics que t'han agregat com a veí. Als veïns els hi pots enviar regals i tal i Paqual... I en particular, quants més veïns tinguuis més gran pots fer la granja.

Així, com deia, em faltaven un parell de veïns per expandir la granja, però com que l'Spiegel no s'hi volia sumar, em vaig dir: "Vaig a buscar veïns!" i sí, sí... al facebook ja hi ha un bon grapat de grups exclusivament dedicats a buscar veïns, així que clar, jo veia tot el llistat de gent que hi havia allà i dic goita quants possibles veïns que hi ha...

Però aleshores se'm va acudir una cosa, molt innocent la veritat, i dic, joders ja que m'haig de fer amic de gent desconeguda, que siguin ties i si estan de bon veure millor que millor.

I aquí tenim el Neioo, tot feliç anar passant pàgines amb noms i fotografies de gent i més gent, entre les quals hi havia una de ties bones terribles que jo feliçment anava agregant... tant si tenien nom anglès, francès, indi o noms raros que vés a saber de quin país provenen.

I sí, sí, en menys de 3 hores, el mail ple (enteneu que ja que ho explico, jo exagero una mica... així el lector es queda bocabadat i jo vaig fardant ;P) de tot de ties bones que m'havien agregat com amic al Facebook.

Així que, em vaig dir, collons, amb tot aquest ramat de mosses alguna cosa se li ha de dir, no? Per tant, em vaig dir, va anem a provar... Envio un missatge a una que feia prou goig, i a esperar. Peeeero, durant el temps d'espera ja començo a veure en quin lloc m'havia posat i és que una de les meves noves amigues comença a penjar fotos al Facebook i quines fotos! fotos que ja voldríem que estiguéssin a les nostres webs preferides especialitzades en porn.

Haig de dir, que alegra la vista, però també que joders, tu estàs mirant el Facebook, que a vegades ensenyes coses del Facebook als amics i a la família... I clar, tampoc és plan de dir: mireu, mireu que us ensenyo el meu Facebook i que es vegin allà els exquisits àlbums de les meves amigues desconegudes...

Però amb això que m'arriba la resposta de l'amiga a qui li havia enviat el mail. I deia:

ive been doing some adult modeling in my free time..just cause its hard finding a real job these days (that doesnt pay like shit :P)..i like telling this to random guys...its still sorta a secret but i have some vids under the name "candee" at my website.

the link is in my profile if ur interested ;)..you wont be disappointed...unless ur gay hehe. lemme know what u think :P!
*

En fi, que sóc massa innocent, que a veure: una noia que té 1109 amics al Facebook, i l'altre 1200... Quines noies són? Doncs clar:

Internet el lloc a on els homes són homes, a on les dones són homes i els nens són agents de la FBI.


I ja sabem la dita:
Ets més fals que un amic al Facebook!


Com a conclusió dir que m'he partit la caixa d'allò més (i joders, si us avorriu proveu-ho, total després desagregueu les amigues i haureu rigut un rato). I que sí, és veritat que hi ha aquest tipus d'usuaris que són perfils falsos que es dediquen a fer publicitat de porn (al cap i a la fi, molts tenen el Facebook com un mitjà de publicitat, els polítics els primers i els autors de llibres els segons [feu-vos amics de la Jèssica Miravent: n'és un clar exemple]).

Així, que no sé perquè com a rucs vam començar a posar el nostre nom autèntic, quant en realitat també haguessim pogut continuar amagats darrere el nostre nick.

Però, per altre banda, també és veritat que hi ha els altres usuaris que, com jo, el que realment volien és tenir més veïns al FarmVille (puto joc que si bades et quedes viciat i si et piques per aconseguir més punts que els teus veïns ja la cagues... Bé, en part és la gràcia dels jocs del Facebook) i que ja veus que realment és gent que també hi juga, perquè t'envia regals, perquè veus el seu nivell com va pujant... A més també dir que la gent en general està en contra d'això, perquè a les fotos penjades els hi seguien molts comentaris de protesta.

* El link de la suposada web *NO* està especificat al seu perfil, si és que a sobre això... més descarat, segur que deu tenir 15 perfils diferents...

05 de desembre 2009

Videojocs que han de sortir

White Knight Chronicles (PS3; 2010)

*Potser llàstima d'aquesta jugabilitat tant pausada, però per passar el rato pot estar bé.

Red Dead Redemption (PS3; Xbox360; 30/4/2010)

*Aquest sí que m'ha sorprès i molt! un GTA al far west!

Data East Arcade Classics (WII; 2010)

*Recopilació de jocs de l'any de la quica. Destaco el joc de les hamburgueses i el dels cavernicoles.

Altres jocs:
Silent Hill: Shattered Memories (WII, PSP, PS2; Febrer del 2010)
Una espècie de remake de la primera entrega de la saga.

The last Guardian (PS3; 2010)
Però d'aquest ja en vam parlar i de ben segur que en tornarem a parlar ;)

Bé, en fi, molts jocs:
Que si el Zelda per la DS, el Tekken 6, bufff... ja podeu anar editant el post. A mi de moment ja se m'està posant la idea de pillar una PS3... però per l'any que ve eh! que la cosa no està per anar tirant leros per aquí i per allà.

04 de desembre 2009

Yo si uso















Apa, toma imatges ;P

Berkeley DB XML

Us presento el meu mal de cap actual: Berkeley DB XML

I us puc dir que... és una merda seca punxada amb un bastó!

I direu, si és una merda seca punxada amb un bastó, perquè nassos et mates en fer-ho servir? Doncs perquè:

-És una base de dades que fa servir fitxers xml
-No fa servir els fitxers xml a pèl (cosa que seria realment lent) si no, que crea uns arxius auxiliars que li permeten guardar informació necessària de tots i cadascun dels fitxers xml que se'n fa càrrec [això vol, que si jo tinc fitxers xml a on hi guardo, per exemple, les dades de tres usuaris, el fitxer aquest em diu: a la posisció x del fitxer 1 tens el nom del primer usuari... Amb lo qual agilitza el procés].
-Accepta xquery i Xpath per accedir a les dades [és com el sql però per a fitxer xml].
-No funciona com MySQL que ḉes un servidor i tu tens els clients, si no que és més com un sistema de fitxers normal i corrents: tu tens els teus fitxers, tu tens les funcions per fer-hi operacions i prou.
-Té suport per multithreading, transaccions i aquestes coses frikis tretes de SQL.
-Té una API en C++ i una altre en Java [vol dir que si tu fas un programa escrit en C++ o en Java pots fer servir la Berkeley DB XML] i també s'ha habilitat per Python, php i haskell.

I si fa tot això, perquè és una merda seca punxada amb un bastó? Doncs perquè:
-L'API (les funcions que has de fer servir per poder utilitzar la Berkeley dbXML)està escrita en C++ i jo ho voldria en C.
-L'API és una puta merda, les funcions que donen són complexes, els seus 4 exemples no compilen (per això els haurien de tallar els ous).
-No és una base de dades gaire extesa més que res perquè quan es tracta d'XML la gent fa servir eXist (que és en Java) i no sé quina altre eina que em sembla que és o també amb Java o en Php.
-La documentació és terrible infumable i desesperant!(bé potser no tant.... errr... bé potser sí).

Uns punts interessants que no ajuden, però tampoc perjudiquen:
-El projecte té origen a la universitat de Berkeley i la seva bdb. Després Oracle es va convertir amb el mantenidor de bdb i ara ha fet la Berkeley DB XML junt amb uns que es fan dir sleepycat, que diria que no és altre cosa que un departament d'Oracle que fa coses amb software lliure.
-Hi ha la versió de pagament i la versió lliure. Que és exactament la mateixa versió però si fas servir la versió lliure has de publicar el codi font del que estiguis fent sota una llicència lliure. I amb la versió de pagament et deixen que et guardis el codi font... Aix això em recorda aquell dia que l'església no deixava (deixa, encara?) menjar carn, però que si pagaves un tant podies menjar carn igualment.


En fi, que ara estic fent la meva pròpia API en C que cridi a l'API en C++ de Berkeley DB XML... Sé que no és gaire eficient, però és la manera més ràpida de tindre una cosa que funcioni. Encara que de moment tot va com el cul.

01 de desembre 2009

Joe Hisaishi - John Williams

La cançó "Princess Leia's Theme" d'Star Wars Composada per John Williams és curiosament similar a a la "Tori No Jin" de Kaze no tani no Nausica composada per Joe Hisaishi.

Sentit Comú

Estava jo pensant en un algoritme que ha de fer (errr... ) bé, ha de fer moltes coses.

I aleshores, jo que estava totalment bloquejat, m'he dit, anem a fer reducció. Aplicar reducció en informàtica vol dir: Jo tinc un problema que no sé resoldre, però en canvi, jo sí que sé com resoldre un problema que si podria arribar a semblar. La sol·lució doncs, passa a fer una adaptació del problema que no sé resoldre al problema que sí sé resoldre.

Així que jo m'he dit a veure, el meu problema es podria arribar a semblar al problema del Pare Noel: En una sola nit ha de repartir centenars de milers de regals entre centenars de milers de nens i nenes. Tota una proesa pel Senyor Pare Noel (a sobre cada regal va etiquetat amb el nom del nen corresponent i òbviament si un nen ja té una Nintendo DS ni se t'acudeixi regalar-li una altre! [a no sé que sigui un model diferent... què curiós]).

I com s'ho fa el Pare Noel per resoldre el seu problema? Doncs molt fàcil, el Pare Noel s'agafa ell mateix i es divideix en milers de Pares Noels i cada fracció de Pare Noel reparteix els regals entre els nens d'un poble, barri o regió en concret.

Però és que la cosa va més enllà, si considerem que el Pare Noel és tant sols un titella i que qui fa la feina són els membres de la família, tenim com a resultat una divisió de tasques brutal, doncs la feina que hauria de fer el pobre Rudolph (el ren del nas vermell que guia al pare Noel), de cop i volta ha passat a convertir-se en una grandíssima quantitat de petites tasques repartides entre una grandíssima quantitat de gent.

L'únic inconvenient és que no tots els nens acaben reben regals de valor similar i que les diferències poden arribar a ser abismals, però bé, Del problemón a resoldre, aquesta sol·lució és se'ns dubte una sol·lució digne d'enginier informàtic... Ah clar, ara ja sé perquè hi ha nens que reben més regals que altres... xD

Bé espero que el buscador de Google no em porti els nens cap aquest blog ;P

28 de novembre 2009

educació

I mireu que a vegades em vaig preguntant coses i hi ha coses a les que em costa molt trobar-hi l'autèntica resposta.

I a vegades em pregunto, què collons he fotut jo fins abans d'arribar a la universitat? tants estudis i tanta merda perquè al final, sàpigues que no tens els recursos per moure't pel món d'avui dia.

I és que a l'escola no t'ensenyen una merda d'economia, no t'ensenyen una merda de què és legal i de què és il·legal... tantes xerrades de les drogues i al final què? no servien per a res, però no em refereixo al tema drogues, em refereixo a temes quotidiants si se'm talla la llum de casa durant un dia tinc dret a reclamar algo? si se m'en va la pinça i apalliso algú a quins càstics estic exposat? si ... Altres temes com quina és la dieta més sana? sempre ens deien hem de menjar de tot, ara ens diuen vigileu què mengeu... Si jo trobo un tiu ofegant-se a la platja: el sabria salvar? li haig de fer el boca a boca? li foto dos òsties a veure si es revifa?

Per què no s'ensenyen totes aquestes coses a l'escola com assignatures obligatòries? Joders que jo val, he continuat estudiant batxillerat i després la universitat, però la gent que ha deixat els estudis a la ESO, aquesta gent ha sortit preparada per afrontar el món? Personalment, crec que aquesta gent està més capacitada per afrontar el món que els que es posen a estudiar, ja saben què és el treballar (per força ho han hagut d'aprendre!), ja saben què és el tenir una hipoteca... Perquè tot ho aprenen a base d'òsties (que a veure, també es pot considerar un mètode ben vàlid per aprendre les coses).

Però no creieu que a l'escola també s'haurien d'explicar altres coses apart de català, castellà, matemàtiques, física i història?

Només afegint una assignatura més que fós les coses quotidianes i que a cada trimestre t'expliquessin un tema diferent: economia, salud, dret... Jo crec que tot seria molt més senzill.

Afortunadament ara hi ha Internet i la ignorància es pot erradicar a cops de click i a base de voluntat... Però qui t'ensenya a navegar per Internet?

Aix... Quantes coses canviaria jo d'aquest món...

26 de novembre 2009

MOC

MOC (Music on console) és ara el meu music-player per defecte. I és que després que l'xmms no s'actualitzés per a la nova versió de GTK (biblioteca gràfica de Gnome i Gimp) i que ara l'audacious fés el tonto per un error que no tinc ganes de solventar. He trobat el moc:

La veritat és que és molt friki, t'has de mig aprendre les tecles claus per executar les accions però bé apretant "h" pots veure les accions bàsiques. Així que au, amb una mica de pràctica ja el podreu dominar facilment.
Lo bo és que es poden fer llistes i també es pot navegar tranquil·lament pels directoris i no es perd temps ordenant les cançons per grups, àlbums ni connectant-se a internet per buscar-te la portada ni res de tot això que sincerament, són pijades que ni fu ni fa.
Oh! i un punt important: no és dependent de la interfície gràfica, cosa que vol dir que el dia que facis maleses i la interfície gràfica no et funcioni ja no s'haurà de fer servir el mpg123 si no que el moc anirà de perles.

25 de novembre 2009

Casament entre un humà i un personatge virtual

Jo ara he posat youtube.com, he apretat enter i em trobo amb aquest video... Que em demostra que el món està molt malament i que... Bé, de vida només n'hi ha una i que cadascú en faci el que li dongui la gana.

Però la qüestió és que els japos, no crec que mai sapiguem perquè, no deixaran mai de sorprendre'ns. I ara va un xaval japo que es fa anomenar Sal9000 (que vés a saber quants anys té perquè ja se saps que és molt difícil de predir l'edat dels japonesos) i es casa amb una fèmina digital anomenada Nene Anegasaki que es pot veure de forma pixelada quan es juga al "Love Plus" (un joc de Nintendo DS fet per Konami).

Errr... bé un trailer del joc en qüestió

Mmm... la Nene ja va celebrar el comiat de soltera?
I no sé... que visquin feliciços i mengin aniços? Feliç Lluna de mel?
Podria deixar la pregunta de: "I vosaltres, amb quin personatge virtual us casaríeu?", però vist lo vist, millor no la formulo, no fós que em sorprenguessiu ;P

23 de novembre 2009

Pregunta que fa mandra preguntar al Google

Existeix algun format de video que contingui l'audio en differents idiomes?

És a dir, si jo tinc un peli en anglès i la vull veure en català: haig de baixar la peli tota sencera en català o hi ha alguna manera de només baixar-te l'audio en català i fer màgia de tal manera que jo a partir de llavors pugui decidir si mira la peli en català o en anglès?

20 de novembre 2009

El món del pixel art

Feia dies que no postejava res aixi que ale...


aquest es el meu inici en aquest mon (per probar)



19 de novembre 2009

Jugabilitat RPGs

I ja que parlava de la jugabilitat del Valkyrie Profile Lenneth, ara faré una espècie de post a on comentaré les jugabilitats dels diferents RPGs.

No seré objectiu, si no que diré la meva opinió, així que si no us agrada us hi poseu fulles.

Com tots sabem a aquestes alçades, Un RPG (Role Playing Game) té moltes maneres diferents de jugar i les diferències més grans recauen en els combats. Alguns tenen combats per torns, altre són en temps real i d'altres és una barreja.

Comencem pels RPG amb combats per torns, generalment aquests RPG, tu tens el teu personatge (o la teva colla de personatges, que curiosament, encara que sigueu 8 persones a la pantalla només se'n veu una) i vas avançant pel món i de cop i volta sense que res t'ho indiqui ja entres en un combat. Per tant, tu ja has de cambiar de xip i dir. "val, jo ara sortia d'aquella sala i volia entrar allà per veure què hi havia, però bé, ara m'ha tocat un combat".

En els combats, la posició de la càmera sol canviar en alguns fins i tot el disseny dels personatges! (FF VII) i en general, es solen posar els dolents en un costat i els bons en un altre [a vegades s'intercalen, per simular una emboscada... Però no hi ha diferència alguna exepte de qui ataca primer]. Així doncs, un cop tens la pantalla de combat t'apereixen els primers menús i personatge a personatge has d'anar escollint l'acció que faran: atacar, defensar-se, fer servir un objecte, fer una màgia, fugir del combat... Coses curioses en aquest punt, tu estàs planificant el que faràs i de mentres vas veien als teus enemics la mar de grossos i armats fins a les dents que estan allà palplantats esperant. És com si en un combat de boxe o en un Street Fighter un li fotés un cop de puny i l'altre després s'esperés mitja hora per pensar quin atac fer... infumable. I més incongruent és el tema de que quan jo ataco, l'altre rep el meu cop, per tant, al seu torn no em podria atacar, perquè l'he atac jo! ["La millor defensa és l'atac"].

Però sobretot, el que més em treu dels nervis és el tema de sigui quin sigui l'enemic, encara que sigui un mosquit, et treurà algun punt de vida (val, no sempre, però només en el 1% dels combats en sortiràs il·lès). Cosa que fa que sempre hagis d'anar gastant els objectes a dojo o fent màgies curatives a tort i a dret.

Amb tot, després arriba el moment en que has guanyat el combat i tornes a lo que estaves: "mmm... oh, si ara sortia d'aquella sala.... però... mmm... què havia de fer? ui no m'enrecordo, a veure vaig cap aquí.... ui no, aquí ja hi he anat era cap allà!" i pam! apareix un altre combat! És el conte de l'enfador.

El que més em sorpren a mi, és que de jocs amb aquest sistema de combat n'hi ha a patades i que molts d'ells són considerats dels millors: tots els Final Fantasy en són l'exemple perfecte... De debò que no ho entenc.

Llavors hi ha jocs d'aquest estil, que milloren una mica la situació mostrant a on són els enemics i tu saps que si t'hi acostes es farà un combat, així que l'emprenyador efecte sorpresa del combat, desapareix, però igualment entres en la pantalla de combat que no és pas al lloc a on estaves si no un escenari de combat (:?, inexplicable).

Per altre banda, hi ha jocs que intenten fer més dinàmics els combats i eliminen directament tots els menús de seleccionar les accions que faran els personatges i és l'inteligència artificial la que controla els altres personatges. Així que el combat es converteix en una espècie de Final Fight, o un "yo contra el barrio", l'exemple més clar és la saga Tales of. Aquí la cosa està bastant bé, però ja passa allò d'entrar i sortir de la pantalla de combat.

Una barreja entre els Final Fantasy i els Tales és el Valkyrie profile, on desapareixen en part els menús de les opcions, però tu no estàs en un Final Figth, si no que tens els teus personatges col·locats igual que un Final Fantasy, però amb l'avantatge de que just en el moment que apretis el botó d'atacar d'un personatge, aquest atacarà i la gràcia està en encadenar els atacs per després poder fer un atac especial.

Però igualment hi ha el problema de la pantalla de combat, que és diferent del lloc a on estaves.

Els jocs per torns solen ser alguns d'aquests tipus, bé, potser també mencionar que hi ha jocs que consideren important la posició a on estàs i tal i Pasqual, són els mencionats tactics... que IMHO no valen tres pets (creant polèmica :P).

I finalment hi ha els actions RPG, que aquests almenys tu tens el teu món, els teus personatges, i allà a on hi ha un bitxo si l'ataques li fots (pots fer) mal i si l'ataques sense parar, és més que provable que no et pugui ni respondre als teus atacs. I que per contra, si et quedes sense fer res, l'has ben cagada, perquè el bitxo t'atacarà sense compasió (d'acord segons quines intel·ligències artificals fan pena), són jocs que la única manera per guanyar temps i pensar quina estretègia a seguir és apretant pausa.

I ja que vaig posant pegues a tot, en general aquests jocs el teu personatge sempre va sol, per tant es perd molta part d'història perquè clar, no és el mateix anar sol, que anar 8 persones de viatge, és més fàcil crear marro amb 8 personatges que no pas amb un tio (tia?) solitari. Un altre tema, és que com que tot va movent-se en temps real és important que el personatge es controli amb facilitat, cosa que pocs jocs ho arriben a aconseguir. La diferència es veu claríssim quan es juga en un Zelda i just després es juga a un Elder Scrolls Oblivion. A l'Oblivion és tot massa complex, també perquè hi ha moltes més coses clar, però és que el moviment del personatge en si ja és molt més complex.

Però tot i les diferències que us he explicat del RPGs per torns i d'acció, hi ha una cosa que comparteixen tots i que si t'hi pares a pensar és per matar-los: com un sol personatge pot portar tants i tants objectes, armes, escuts, diners, joies... I a sobre lluitar en combats, saltar, corre 24 hores diàries sense parar i demés? Per més inri, al Zelda, si seleccionaves les botoes pesants t'enfosaves dins l'aigua, en canvi, si seleccionaves les botes lleugeres flotaves durant una estona a l'aire... Però és que al mateix moment en que tu flotaves per l'aire duies a sobre les botes pesants. A Elder Scrolls Oblivion, ho tenen mig en compte, doncs tenen la variable pes, però igualment són molt permisius, i el personatge pot arribar a dur moltíssimes coses.

I res, que lo que volia dir és que el joc ideal és aquell que és en temps real, que no tingui pantalles de combat que desorienten, que els enemics que hi hagi siguin els que veus, que no importi el nombre de personatges que t'acompanyin, que sempre els vegis.

En aquest sentit, l'ICO ho va aconseguir a la perfecció, tot i que val, només tenies a una única companya (la noia) i aquesta no t'ajudava en els combats, tot i que sí que te'ls complicava (si no estaves a la guait te la prenien). L'ICO també té els punts a favor que eliminava moltes coses: ni barra de vida, ni màgies, ni res més que tu sol, si trobaves un bastó el podies agafar, si trobaves una espasa, la podies agafar, però no podies dur l'espasa i el bastó a l'hora. Això feia el joc la mar de simple i intuitiu, sense punts d'experiència, sense diners que recolectar... Tu a jugar i punt, fora els mals de cap, bé, la noia sovint es convertia en un mal de cap, però bé això a la vida real també és així.

Així que ja ho sabeu, el joc perfecte passa per ser un joc amb la jugabilitat de l'ICO i un argument digne d'un Final Fantasy o Dragon Quest. Joc que crec que a les alçades que estem ambés de 20 anys d'història de videojocs es pot aconseguir.

Ja em direu si compartiu la vostra opnió o no.

18 de novembre 2009

Valkyrie profile: Lenneth


Ja fa dies que volia comentar sobre aquest joc de la PSP. Que en realitat és un remake de la PSX.

Valkyrie Profile Lenneth és un RPG fet per Square-Enix i que personalment crec que és un gran joc.

L'argument va que tu ets Lenneth una deesa del destí i que has de reclutar esperits per enviar-los cap la gran batalla del Ragnarok (tot mitologia nòrdica). Així que tu vas per Midgard (la terra dels mortals) a buscar esperits que puguin servir per combatre, però apart de trobar-los també els hauràs d'entrenar (almenys una miqueta :P), si no, el Déu Odin no els voldrà i no et donarà punts.

Aquest és l'argument principal, després es veu que cada esperit que tu reclutes (que es tracta d'una persona que es mor o que maten) té la seva història i sempre l'expliquen de manera amena i amb gran detall.

Els gràfics són sempre en 2D i pixelats, però quins gràfics! els escenaris sempre són la mar de detallats i cuidats, vagis a on vagis i els personatges tenen incontables animacions sobretot quan fan alguna escena.

En quant a la jugabilitat, sempre es controla a Lenneth i a excepció del mapa mundi, tot és com si fós un Mario: sí, sí, en 2D i metres. Té la gràcia que sovint et trobes portes que estan al fons o suposades portes que estan al davant i pots entrar i sortir... això a vegades a les masmorres fa despistar, però bé, per algo hi ha els mapa. Els combats són per torns i també tot es veu en 2D, està molt bé el sistema de combat, ja que cada botó (quadrat, triangle, X o Cercle) representa un personatge i a la que apretis el botó el personatge es llançarà a l'atac, així que t'interessa atacar tots seguits per fer combos, ja que quan la barra de combos arriba a un cert nivell és quan es poden fer els atacs especials. Per les màgies no hi ha punts de màgia, si no que si fas una màgia t'hauràs d'esperar un, dos o més torns per a poder-ne fer una altre. Per mi és un dels millors sistemes de combats per torns que he jugat, i ja sabeu que a mi els combats per torns em desagraden moltíssim.

Fora dels combats, quan vas per la masmorra és més com un Mario, tu vas avaçant, saltant, activant algún botó, aprofitant-he dels blocs de gel que pots fer... Realment és complex, jo em vaig llegir la introducció de la guia per saber més o menys com anava tot. I un cop après vas fent la mar de tranquil.

En quant el so, guai, en els moment importants els personatges parlen (en anglès) [els textos també són en anglès], però està molt xulo, a més hi ha moments en que es veuen escenes en renderitzat que estan molt bé.

Per posar algun punt en contra, dir que, clar tu vas reclutant esperits, cada esperit és un personatge que té la seva història i que has d'enviar cap a Odin perquè vagi a la guerra... El problema és que hi ha molts personatges i clar, no saps amb quins quedar-te i quan en comences a entrenar un que està prou bé després descobreixes un nou personatges que mola més i clar, l'has de tornar a entrenar... i bufff a sobre clar, la data per la guerra ja està fixada i tu no pots anar entrant i sortint de les masmorres per a fer més i més combats... Així que el poder triar els personatges amb qui vols jugar a vegades ´es una tocada d'ous, així com el límit de temps.

En definitiva, que si no us espanta l'anglès, és un joc molt xulo, es veu que té tres finals diferents (encara no me l'he passat).

Descarregar videos del youtube

a vegades ens donen una llista de videos del youtube per mirar, o potser quan cliquem a play ot va lent i no volem veure el video a trossos, o potser es tracta d'un video que ens agrada molt i el volem tindre gravat al nostre ordinador per mirar-lo sempre que volguem (sense necessitat de connexió a internet i sense perill que la censura el tregui de Youtube) o simplement ens agafa la vena Richard Stallman ino volem fer servir un programa (Adobe Flash) amb codi propietari per veure un video...

En fi, que si voleu descargar-vos el video de Youtube aquí hi ha les diverses alternatives. Jo he esollit la opció de descarregar-se youtube-dl i executar l'script que ens ho descarrega el video desitjat, per exemple:
python youtube-dl -o Assassin_s_Creed_Lineage.mp4 --high-def http://www.youtube.com/watch?v=-AABWbCLhdk


"python" perquè youtube-dl és un programet escrit en python, "youtube-dl" és el programet en qüestió, -o "nom_arxiu" per posar-li un nom identificatiu al video (sino tindrem un video.mp4 o video.flv i no sabrem de quin video es tracta), "--high-def" per descarregar la versió en High Definition (HD) i l'enllaç del video al portal de youtube.

Doncs això, ara només faltaria que youtube tingués videos pron...

16 de novembre 2009

World of Goo per Linux

Sergurament ja ho vam dir, però ves per on, ara navegant per internet desinteresadament, he vist que hi ha el World of Goo per Linux.

Es pot descarregar des d'aquí. Amb tot la seva descàrrega val 20$... Aix... m'he massa ben acostumat a la pirateria...

13 de novembre 2009

Instal·lar Linux des d'un USB

Doncs sí, sí per l'aniversari de mon germà m'he permès el detall d'obsequiar-lo amb un Netbook d'aquests petits que tenen la genial idea de no incorporar lector de CD/DVD. [dic genial perquè considero que en el futur els CD/DVD/Blue-ray desapareixeran... Si per a mi fós ja haurien d'haver desaperagut...].

Doncs bé, quan tens un Netbook d'aquests i l'has de preparar per poder-hi treballar com cal (l'hi has d'instal·lar una distribució de Linux) dius: Si no té lector de CD com l'instal·lo jo el GNU/Linux?

Doncs és obvi: graves l'instal·lador en un USB i arrenques des de l'USB. Tot i que hi ha maneres "manuals" de fer-ho jo ho he provat des de 3 tutotials diferents cap dels 3 m'ha funcionat (que trist eh!). I al final he trobat el programa FUSBi i sí que m'ha funcionat, tot i que li he hagut de fer uns passos extres apresos dels altres 3 tuorials anteriors. Així que aprofito per ajuntar tota la documentació i intento explicar-ho pas per pas de manera que al més malestruc li pugui arribar a funcionar:

-1- Considero que es treballa des d'un GNU/Linux, tot i que també es poden fer els mateixos des de qualsevol altre Sistema Operatiu amb cara i ulls (sí, aquí considero que Windows té una mica de cara i ulls).

0- Agafeu la memòria USB, la connecteu al vostre ordinador, però no la munteu (si es monta automàticament la desmonteu) i la formateu (mkfs.vfat /dev/sdb1 [/dev/sdb1 considero que és el dispositiu que fa referència a la memòria USB, en el vostre cas pot ser un diferent, així que compte no feu un disverat!]).

1- Habiliteu l'arrencada de l'USB (cfdisk /dev/sdb [us surt un menú de l'any de la quica on heu d'habilitar l'arrencada]).

2- Instal·leu-vos el FUSBi i l'executeu. haureu de donar el password de root, no problem.

2.1-Dins del FUSBi indiqueu que voleu fer l'USB arrencable des d'una imatge iso de l'instal·lador de GNU/Linux i l'indiqueu a on està la iso (em refereixo al CD/DVD que us descarregueu d'Ubuntu, de Fedora... Amb Gentoo també hauria de funcionar).

2.2- Indiqueu que ho voleu gravar tot a l'USB i li indiqueu quin n'és el dispositiu (/dev/sdb1).

2.3- Li doneu a l'OK i espereu a que faci la feina

3- Encara no s'ha acabat la cosa, queda un petitíssim detall, instal·leu-vos el syslinux (Ubuntu i Debian: amb l'apt-get install syslinux; Gento amb emerge, Fedora amb yum, ArchLinux amb pacman i demés...).

3.1- executeu la comanda "syslinux /dev/sdb1"

4- Ja està, si voleu verificar que tot ha anat bé, podeu muntar l'usb i veure que a l'arrel té una carpeta install, un fitxer ldlinux.sys i una carpeta syslinux, entre d'altres. Desmounteu l'usb, el treieu, i el poseu a l'ordinador a on instal·lareu la distribució de GNU/Linux escollida. (...habiliteu l'arrencada des d'USB :P)


Nota: Podeu fer servir aquests passos per a tenir un GNU-Linux dins del vostre USB [l'instal·lador d'Ubuntu carrega un Ubuntu per poder-lo instal·lar*, però també es podria provar amb una Knoppix(en teoria hauria de funcionar...) Mmm... tot i que ben mirat, jo faria servir pels casos estranys (per arreglar alguna cosa de l'ordinador, per quan es necessita GNU/Linux i els PC's que hi ha no el tenen instal·lat...) i no en casos habituals, ja que és més còmode tenir el Sistema Operatiu instal·lat al disc dur, més res l'accés a disc dur és *molt* més ràpid que l'accés a les memòries USB (tot i que està al caure l'USB 3.0 que podria fer canviar aquesta premisa).

* Això és com allò de un llenguatge de programació es compila a si mateix... que dius, a veure si no tinc la versió compilada (és a dir, l'executable que permet compilar-ho) com ho haig de compilar. És obvi que abans algú ha hagut de fer la versió compilada a mà. De la mateixa manera que algú ha hagut d'instal·lar l'Ubuntu sense fer servir l'Ubuntu :P

29 d’octubre 2009

Què li passa a la PS3?

Doncs l'altre dia... err Diumenge? com passa el temps!, vaig anar a fer uns vicis a casa mon cosí a la PS3 i després de desfogar-me a l'Oblivion i dinar (una hora i mitja més tard del normal), vaig començar a mirar quins jocs podrien valer la pena de la PS3 i aquí la meva super cutre llista:

Street Fighter IV
Guitar Hero (però ja el tinc per la Wii)
Valkyria Chronicles (els gràfics em molen molt, però em sembla que l'estil de joc... no em molaria gaire)
Overlord II
Eternal Sonata
Prince of Persia
Resident Evil 5 (Havent jugat al 4 el 5 espero que també sigui digne, encara li facin massa mandanga comercial)
Després hi ha els jocs que encara no han sortit:
The Last Guardian
la i-èssima versió de Final Fantasy (amb tots els respectes, eh)
Gran Turismo 5

Vist lo vist... la cosa està malament... Clar que, si es mira la Wii... la cosa està molt igualada. El punt clau està en que la wii es pot piratejar i així pots provar tots els jocs i al final n'acabes trobant un que t'agrada o, si més no, que consideres que el preu/qualitat és acceptable (tenint en compte que tant sols t'ha costat el DVD verge).

Mmmm... això donaria pas a un pròxim post per preguntar-se què passa amb els jocs d'avui dia: Fan masses jocs cutres? ens fem grans i veiem que no fan jocs per a nosaltres? ens haurem de posar a programar els nostres propis jocs? No tenim suficient temps per a jugar?

Perquè estic escrivint un post fora de temps? a programar, a programar... u_u

26 d’octubre 2009

Programant...

Avui, un dia més, m'he passat més de 3/4 de les hores que he estat despert programant, tot i que avui la diferència és que acabo el dia convençut en que és absolutament necessari comentar el codi i escriure ordenat.

Doncs m'he passat el dia revisant el codi que vaig escriure un any enrere i no el revisava per hobby si no per necessitat, doncs havia de fer unes modificacions. El cas és que no parava de posar-me les mans al cap cada cop que veia una linia nova. Em semblava que estigués llegint el codi d'algú altre i sobretot, em sorprenia que aquell tros de codi funcionés!

Sembla mentida, però aquelles regles/consells de la programació: que si escriure ordenat, que si posar comentaris, que si eliminar les funcions obsoletes... No són consells per tocar els nassos, sinó consells per estalviar-te mals de caps el dia de demà. Desafortunadament, aquest consell tant sols es comencen a seguir quan ja t'has trobat amb uns quants mals de cap d'aquests.

En fi, que vaig agafant experiència i això es nota. A veure si arriba el puto dia en que us pugui mostrar els primers resultats.

:wq

25 d’octubre 2009

Pequè la tele i els diaris són una merda

De tant en tant, em dedico a perdre el temps preguntant-me coses... Com ara el per què no aguanto més de mitja hora seguida mirant la televisió o perquè de tots els diaris, l'unic que em digno a llegir és la contraportada de La vanguardia i la tira còmica del Calvin.

I avui he arribat a una conclusió: la gent de la tele i la gent dels diaris: els periodistes, són en general gent de lletres i aquesta sempre es preocupa per les xorrades i quan es veuen obligats a tocar temes interessant de ciència ho fan d'una manera molt pèssima o fan el que van fer en "l'especial" de l'espai Lluna que va fer TV3 (quina decepció!) que es van passar tot el programa preguntant com havia viscut que l'arribada de l'home a la Lluna, ensenyat imatges del Kennedy i debatent sobre si realment l'home va arribar a la Lluna o es tractava d'una falàcia. I és una llàstima perquè tenien allà mateix a 3 científics un dels quals treballador de la ESA.

Sort que quan li van preguntar si era cert o no l'arribada de l'home a la Lluna aquest va respondre amb un grandíssim sentit comú i va dir: si no hi haguessin arribat els russos haguessin protestat i hagueren tatxat als americans de mentiders, doncs ells ho veien amb els seus propis satèl·lits.

Doncs això que tenint a tres científics al plató, seria més encertat haver preguntat: Quin interès tindrà la Lluna per la humanitat? [principalment: posar una estació espacial per abaratir els viatges espacials] Què ens pot ensenyar la Lluna que no ens pugui ensenyar el planeta Terra? [Es podrien instal·lar telescopis gegants a la Lluna, que comptarien amb l'avantatge que no hi hauria atmósfera per tapar/embrutar les imatges captades].

Però crec que resumint, els mitjans de comunicació es preocupen molt de dir el què ha passat amb tot detall i no dediquen ni un 5% percent dels seus continguts en dir (almenys a preguntar-se) ni el perquè ha passat això ni com ha passat ni quines conseqüències comportarà tot això.

Oh i haurien d'aprendre a fer estadístiques, si en sapiguessin veurien que lo de la grip A i les morts en accidents d'avió són el paradís en comparació a la grip de tota la vida i els morts d'accident de trànsit.

I més coses diria però bé, és tard i voldria aprofitar l'hora extra que em donen aquesta nit perquè me la treuran d'aquí sis mesos i no haurà servit de res.

Aix... sort que hi ha internet...

23 d’octubre 2009

Una de bola de drac

Estic aquests dies massa viciat a l'anime de Bola de Drac, acabo de veure el capítol en que en Goku just havent acabat el seu entrenament amb Déu, es presenta al torneig de les arts marcials.

I ara ve el meu dubte: quants cops i en quins moments en Goku ha entrat a la sala de l'esperit del temps, jo tenia al cap que era un dels cops que hi va entrar era per enfrontar-se amb en Cor petit... Però sembla que no era així... Au frikis, i de pas, em podríeu dir quines persones són les que entren a la sala de l'esperit del temps (i quan :P).

Mmm... també voldria saber si, en general, hi ha molta diferència entre l'anime i el manga de bola de drac. O si són petits detalls, o potser són detalls que un tiu havent vist l'anime i l'altre llegit el manga es podrien a arribar a matar en una discusió: perquè les dues versions no cacen.

22 d’octubre 2009

eliax

Doncs avui us recomano un nou blog, es diu Eliax i la única pega és que no té res de porno.

Es tracta d'un blog rotllo Microsiervos però d'un nivell més tècnic. Però potser ho destacaria per les opinions de l'autor que no es limita a descriure el que passa si no que a més en dóna la seva opninió personal sobre el tema (i a vegades es mulla bastant).

A més no cal que sigueu entesos en res, doncs explica els temes de manera bastant senzilla... Tot i que això sí: hauria de posar més enllaços (com fa el de Microsiervos) cap a la Wikipedia i no s'hauria d'enrotllar tant :P [En quasi tots els posts sempre hi ha algunes (no gaires) frases que es poden suprimir sens més].

Potser aquest blog és més com la secció de ciència de Microsiervos...

20 d’octubre 2009

PSP go! i la pirateria

A mi realment em costa molt posar-me al dia de coses que no m'importen gaire, o si més no, de coses que sé que no em compraré. I realment fa poc que em vaig enterar que els jocs de la PSP go es descarregaven directament d'Internet i *no* exiteix cap possibilitat de jugar als jocs amb els discs UMD.

Un cop sabut això, ja hi som: doncs serà xupadíssim piratejar els jocs de la PSP, no? Doncs jo diria que no. I és que navegant, navegant... He llegit que quan et descarregues el joc, el joc descarregat tant sols es pot executar a la PSP a on t'ho has descarregat.

Tot i que això pot portar problemes: Què passa si perdo/em roben la PSP/s'espatlla? ja no podré jugar als jocs que ja he comprat, encara que em compri una altre PSP [que fort]. Ja no es poden deixar jocs als amics: s'hauria de deixar la PSP! (ara envès de fer canvis de jocs, s'haurà de fer canvis de PSP).

I clar, jo que aquests dies estic super capficat amb temes de seguretat [no és bo capficar-se en aquestes temes: pot convertir-te en un paranoic de cuidado], doncs em pensava com es podia fer que una còpia digital només es pugui executar en una sola màquina.

Doncs, jo m'imagino que ho fan d'una manera molt senzilla. Tu connectes la PSP a la Playstation Store. Compres el joc i cliques per descarregar.
Quan tu cliques per descarregar, tu estàs enviant al servidor la ID de la PSP (que com tot bon identificador és únic), el servidor t'agafa la teva ID, la deu encriptar (tot i que no seria necessari) i la col·loca en alguna posició clau del binari del joc [tocar binaris directament: hacker total].

Un cop tu t'has descarregat el joc i l'executes, el joc comprova la teva ID amb la ID que li ha escrit el servidor d'on t'has descarregat el joc. Si les dues ID's cacen, et deixa jugar, si no: doncs caca la vaca.

Amb aquest sistema, que no és infalible... O_o...Ep! que sense voler acabo de descriure el mateix procediment antipirateria dels jocs de PC, l'únic que el codi, envès de ser la ID de la PSP és un codi que et posen a dins la capsa. Mmmm... Ostres doncs mai abans m'havia plantejat com ho feien xD

Doncs, això, que aquest sistema no és infalible, perquè per treure la clau d'un joc d'ordinador, s'agafa un programa (que ni idea de com se li diuen) i aquest programa vigila el que executa, doncs tant sols ha de caçar un jmp [un salt d'instrucció], aquest jmp és el que fa que envès d'executar-se el joc s'executi la pantalla d'error. Per tant, el programet aquest tant sols ha d'esbrinar quin jmp dels que s'executen és el que impedeix executar el joc amb normalitat. Un cop trobat, ja es pot esbrinar quina és la paraula clau. Però, si aquesta paraula clau te l'encripten... És quan hi ha els mals de caps, tot i que el més senzill seria modificar a mà el binari i menjar-te la instrucció que fa el jmp.

Diria que avui dia ho deuen complicar una mica més (a saber com), però si els jocs d'avui dia encara et demanen el password/codi/id vol dir que tampoc han evolucionat gaire. Potser s'estiguin aprofitant de la merda dels llenguatges de programació d'avui dia que et permeten programar una miqueta i fer coses horribles (que pel programador li semblen una passada) sense saber com funciona la màquina per dins i com que la majoria de programadors d'avui dia ja no sap com funciona la màquina per dins... Ah! no saben com saltar-se les barreres. [<-Em sembla que deixaré de programar en Python per sempre més].

Au, ja sabeu la dita: No te n'aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova més!

13 d’octubre 2009

La "pirateria"

Llegint un especial de vandal.net sobre el desè aniversari de la Dreamcast:
[...] Dreamcast era una consola con muy pocos jugadores eventuales (casual gamers), una consola principalmente de hardcore gamers, donde hay una tasa de piratería mucho mayor que en la del usuario menos enterado del mundillo.


Si és que s'ho saben tot, d'aquí a que Nintendo fés la Wii, consola que la juguen fins i tot els avis... Per evitar la pirateria... Aix... Es fan passar per angelets, però en realitat són uns autèntics monstres...

Clar que als de Sony no se'ls hi escapa com piratejar la PS3! perquè és una consola destinada als hardcore gamers... gent que tiraria de la pirateria sense pensar-s'ho...

Donc per descomptar que el que es pugui piratejar o no una consola ve per culpa de les pròpies empreses... Que fan veure que un grup de frikis ha descobert com piratejar la màquina, però en realitat, són ells mateixos qui ho fan... Si no fós així, els drivers de Linux de les targetes gràfiques avui dia serien 3 vegades millors que els de Windows.

Fent que la consola es pugui piratejar fa que més gent compri la consola, i a la llarga també fa que la gent compri més jocs: però tant sols els jocs bons! sempre hi ha els friks que els hi arada tenir el joc original.

Jo crec que els jocs haurien de ser gratuïts i que cada joc tingués una secció a on fer un donatiu voluntari, perquè sincerament, a mi no em faria res donar 5, 10 ó 15 € per un joc, sempre que el joc tingués alguna cosa de profit, clar. Però d'aquí a pagar els 60€ i a sobre pagar-los sense haver provat el joc abans... A més, fent-los gratuïts s'estalviarien tot el que és transport, botigues i punyetes que de ben segur encareix un 40% el producte. Només haurien de penjar un torrent a la web del joc i metros! Més barat impossible.

03 d’octubre 2009

Anno



Feia temps que no em vicia a un joc, però aquest ho ha aconseguit i mira que el vaig provar per provar, sincerament no m'esperava un joc tant viciant.

Es tracta d'un joc d'estratègia, per fer-nos una idea és una espècie de Sim City i de Age of Empires:

Tu representa que ets un príncep i has d'anar conquerint illes per ampliar el regne del teu pare: ja que als súbdits els hi falta menjar, roba i de tot. Així que tu te'n vas per les illes i vas plantant campaments a on hauràs de fer-hi nous pobles, crear-hi camps de blat, granges, mines de pedra, de ferro i fins i tot d'or, així com plantacions de cànem (per fer-ne roba, clar esta ;P)

També quan comences a fer un poble, els habitants tant sols et demanen menjar i una església. Però quan aquestes necessitats ja estan satisfetes, et comencen a demanar més coses: llet, roba, ceràmica, que si bombers, hospitals, matadors de rates, espècies, hostals... I tu has d'anar satisfent les seves peticions per fer que els habitants pugin de categoria i així puguin pagar-te més i més impostos i per poder conquerir més illes i poder pagar els tributs que et demana el rei o qui sigui i complir la missió.

L'argument de la història està molt bé, no és en plan Age of Empires que tant sols pots conquerir i conquerir, si no, que aquí sí, has de conquerir illes, però la grandíssima majoria d'illes que conquereixes són verges i no fins al final que comences a combatre contra els enemics. També dir que els combats no estant quasi gens currats més que res, quan comences a tenir quatre illes i gent d'alt nivell, costa molt satisfer les seves necessitats com per entretenir-te gaire amb els combats.

En fi, que jo he jugat a la versió de la Wii (Anno: La Creación de un Nuevo Mundo), però també hi ha dues versió més per la DS (Anno 1701 i Anno: La Creación de un Nuevo Mundo) i per a PC (Anno 1503: El Nuevo Mundo, Anno 1701 i Anno 1404) [us els he posat de més vell a més nou].

I he vist videos de la versió de l'Anno 1404 per a PC i té molt bona pinta, el problema és que és només per a Windows (res de GNU/Linux: no és cap sorpresa tampoc u_u), que si vols jugar amb la màxima qualitat gràfica necessites un pepino de la òstia i que vicia massa... Crec que espararé a la pròxima Euskal per pillar-lo i provar-lo.

En fi, teniu informació més detallada de qualsevol dels Anno's (no, no és cap pàgina porno, tot i com el nom pot insinuar<-broma fàcil).

02 de setembre 2009

Y que hay de battlestar...

Perke jo no li trobu la puta gracia,tothom amb la merda de battlestar galactica i ...
Sincerament no se quina gracia te akesta serie es ke no li vei per enlloc i no parlem del putu fanatisme amb els merda deus...


Veredicto:ja me acabat la segona temporada i encara no magrada...

P.D: els viper es l'unic kesta una mica currat...









P.P.D:els cylon al menys els nous son lletjos a matar...

11 d’agost 2009

Sense internet

Sembla mentida, aproximadament 18 hores sense internet... Aix... et comences a preguntar: i ara què faig? [i més quan és un dia laborable: no podia treballar!! quina creu! xD], però es que aleshores dius: va una volta amb bici, però ostres que tot està enfangat (després del xàfeg que va caure). Després dius, a veure miraré algun tutorial sobre això o buscaré informació allò... però Oh, no hi ha internet...

A sobre és de bon matí i hi ha membres de la familia que dormen: i.e. prohibit fer soroll-> No es pot jugar al Guitar Hero, no es pot assajar amb el timbal... Aix...

Doncs a fer una mica de dissabte i a veure a mon cosí per jugar a la PS3.

Bé, al final era que el router es va cremar no per una pujada de tensió de la xarxa elèctrica, si no per una pujada de tensió per via telefònica. Un tècnic va venir a canviar un bon grapat de routers de tot el poble i au, tema sol·lucionat.

Aix, internet, internet...

21 de juliol 2009

Starcraft II a l'Euskal

A qüestió d'hores per marxar cap a l'Euskal Encounter, he trobat aquesta gran notícia:
L'Euskal encounter comptarà amb un stand per a poder jugar a l'esperat StarCraft II.

Bé, bé, bé... millor notícia seria, però, que es distribuís una versió per GNU/Linux...

20 de juliol 2009

Puta fecsa Endesa

Desafortunadament, avui una pujada de tensió ha fet que la meva Wii passés a millor vida... Millor vida? i una merda! és que el català té unes expressions més rares...

En fi, algunes llengües diuen que si la deixo un dia o una mica més desconectada després ja tornarà a funcionar: al igual!

I quina merda eh! ja podrien vendre les peces per separat com si d'un PC es tractés per així poder fer les reparacions pertinents...

Aix... I a sobre això passa un dilluns que a tot arreu està tancat i barrat.

18 de juliol 2009

El clímax del frikisme

A través de Microsiervos, trobo aquest enllaç: La Gran Conspiración de la Trifuerza en los logotipos de Google.

Es tracta d'un blog que explica com en cada logotip especial que fa Google (aquests logtips que surten el dia de Nadal, el dia que es compleix algun aniversari d'algun fet important...) apareix sempre un logotip del Triforce de la saga ed videojocs The Legend of Zelda!

I com si del Busca a Wally es tractés tu t'has d'anar fixant en la imatge per veure a on està camuflat el logotip del Triforce.

Jo diria que això ja és un nivell de frikisme molt alt, tot i que segur, serà superat ;)

13 de juliol 2009

Metallica



El passat 11 de Juliol vaig assistir al festival de Sonisphere que es va fer al Fòrum de Barcelona.

Al festival hi tocaven Metallica, S.A., Machine Head, Down, Mastodon, Slipknot, Lamb of God, Gojira i de The Eyes. Bé, Gojira i The eyes no els vaig veure... Però bé... això rai.

El festival va ser la òstia, l'ambient espectacular i la comprensió de l'anglès d'alguns... impressionant...

El de Slipknot es va posar a explicar que eren un menys, perquè el que es dedicava a donar cops a les llaunotes aquelles ;P no havia pogut assistir perquè se li havia mort un familiar, i algú ja començava: Que s'ha mort?!... En fi, sort que un company ràpid el va corretgir.

En un altre moment, el cantant de Down va començar a demanar que la gent s'asseiés però al veure que ningú s'asseia va dir: cagun, aquí ningú m'entén xDDD

Molt divertit, de debò.

No sé... a veure... personalment els millors, com no, Metallica, amb focs d'artifici inclosos (va però això no cal que ho digui...) i Machine Head, S.A. va ser molt curt. Mastodon i Down no estan malament (també els van tallar ben ràpid)... Ara que aviat arribarà l'Euskal faré una actualització de material musical... que ja toca.

Per posar pegues... els primers grups els tallaven super ràpid, sobretot S.A. que va ser un vsit i no vist... val ens vam perdre un parell de cançons per culpa de la llarguíssima cua que hi havia a les vendes de tiquets (de birra). i a sobre de tallar-los super ràpid just acabar un grup, ja començava a tocar l'altre, així que era un no para d'un escenari a l'altre.

Però jo crec que lo pitjor va ser el Fòrum, quina merda Fòrum de merda, tant que se'n parla a la tele... però si és una ruina: està al quinto pino, l'aparcament busca'l i després vas allà i dah! si no està preparat per fer grans concerts! l'escenari de baix llàstima que era petit, però la grada estava de puta mare perquè des d'allà almenys veies els peluts metaleros tocar... perquè el que és a la pista... bé hi havien pantalles gegants (tampoc tant eh!) però clar, tu vas allà per veure-ho en viu, no en digital... si és que... I a l'escenari gran... no tenia grades, el terra no és pla, si no que jo crec que fa baixada, amb lo qual dificultava moltíssim veure alguna cosa... d'acord, hi havia un tiu que en feia dos d'alçada com jo (literalment!!), aquest segur que no tenia problemes... Però joders, no costava res fer un amfiteatre super gegant i tots contents: el terra ben pla, o inclús una mica inclinat de cara a l'escenari i al voltant tot de grades...

Ah i també l'haguessin pogut acabar que jo diria que hi ha coses que encara estan per fer! I encara es queixen de que no hi va ningú... que hi vagin ells amb sa mare!
[errrr... el tema és que si el concert s'hagués fet al Camp Nou, potser haguera molat encara més... però bé]

Més crítiques, doncs, no sé... ja podrien haver-hi més ties metaleres... que el peix era molt escàs allà ;P

Destacaria un tio de més de 40 anys amb panxa birra i amb un gorro d'una mamella al cap. I uns que tenien una nina inflable... Uns feien la broma quan la van deixar d'aixecar una estona dient: "Ala, si el escenario està allí! xD".

Molto bene, molto bene a veure quin serà el pròxim macro-concert...

11 de juliol 2009

euskal... countdown...

Avui me passat per el blog de la euskal.. i he descobert que el dijous trindrem concert..

impresionant

http://elrenorenardo.com/web/

de moment he sentit "naci en los ochenta" , "camino moria" y "cpntrol alt suprimir"

impresionant!

la de control alt suprimir no puc parar de riure... espero que en el concert s'engi tot el que diuen pq es brutal...

em descargo ja tota la discografia

!el reno renardo!

es mes... el posarem al yoshi de viatge per anar aprenent les lletres!

01 de juliol 2009

Euskal encounter...

com que no se si hem fet post o no, no se numerar el post...

en fin
http://www.euskalencounter.org/blog/

quedan " quedan 21 días, 14 horas, 51 minutos"

20 per els que nirem dimecres, y 22 pels que niran divendres...


yeaaahhh

pd.- neu preparant ja els vostres equips!
pd2.- he sentit virtualbox, amb suport per a directX?...