29 d’octubre 2009

Què li passa a la PS3?

Doncs l'altre dia... err Diumenge? com passa el temps!, vaig anar a fer uns vicis a casa mon cosí a la PS3 i després de desfogar-me a l'Oblivion i dinar (una hora i mitja més tard del normal), vaig començar a mirar quins jocs podrien valer la pena de la PS3 i aquí la meva super cutre llista:

Street Fighter IV
Guitar Hero (però ja el tinc per la Wii)
Valkyria Chronicles (els gràfics em molen molt, però em sembla que l'estil de joc... no em molaria gaire)
Overlord II
Eternal Sonata
Prince of Persia
Resident Evil 5 (Havent jugat al 4 el 5 espero que també sigui digne, encara li facin massa mandanga comercial)
Després hi ha els jocs que encara no han sortit:
The Last Guardian
la i-èssima versió de Final Fantasy (amb tots els respectes, eh)
Gran Turismo 5

Vist lo vist... la cosa està malament... Clar que, si es mira la Wii... la cosa està molt igualada. El punt clau està en que la wii es pot piratejar i així pots provar tots els jocs i al final n'acabes trobant un que t'agrada o, si més no, que consideres que el preu/qualitat és acceptable (tenint en compte que tant sols t'ha costat el DVD verge).

Mmmm... això donaria pas a un pròxim post per preguntar-se què passa amb els jocs d'avui dia: Fan masses jocs cutres? ens fem grans i veiem que no fan jocs per a nosaltres? ens haurem de posar a programar els nostres propis jocs? No tenim suficient temps per a jugar?

Perquè estic escrivint un post fora de temps? a programar, a programar... u_u

26 d’octubre 2009

Programant...

Avui, un dia més, m'he passat més de 3/4 de les hores que he estat despert programant, tot i que avui la diferència és que acabo el dia convençut en que és absolutament necessari comentar el codi i escriure ordenat.

Doncs m'he passat el dia revisant el codi que vaig escriure un any enrere i no el revisava per hobby si no per necessitat, doncs havia de fer unes modificacions. El cas és que no parava de posar-me les mans al cap cada cop que veia una linia nova. Em semblava que estigués llegint el codi d'algú altre i sobretot, em sorprenia que aquell tros de codi funcionés!

Sembla mentida, però aquelles regles/consells de la programació: que si escriure ordenat, que si posar comentaris, que si eliminar les funcions obsoletes... No són consells per tocar els nassos, sinó consells per estalviar-te mals de caps el dia de demà. Desafortunadament, aquest consell tant sols es comencen a seguir quan ja t'has trobat amb uns quants mals de cap d'aquests.

En fi, que vaig agafant experiència i això es nota. A veure si arriba el puto dia en que us pugui mostrar els primers resultats.

:wq

25 d’octubre 2009

Pequè la tele i els diaris són una merda

De tant en tant, em dedico a perdre el temps preguntant-me coses... Com ara el per què no aguanto més de mitja hora seguida mirant la televisió o perquè de tots els diaris, l'unic que em digno a llegir és la contraportada de La vanguardia i la tira còmica del Calvin.

I avui he arribat a una conclusió: la gent de la tele i la gent dels diaris: els periodistes, són en general gent de lletres i aquesta sempre es preocupa per les xorrades i quan es veuen obligats a tocar temes interessant de ciència ho fan d'una manera molt pèssima o fan el que van fer en "l'especial" de l'espai Lluna que va fer TV3 (quina decepció!) que es van passar tot el programa preguntant com havia viscut que l'arribada de l'home a la Lluna, ensenyat imatges del Kennedy i debatent sobre si realment l'home va arribar a la Lluna o es tractava d'una falàcia. I és una llàstima perquè tenien allà mateix a 3 científics un dels quals treballador de la ESA.

Sort que quan li van preguntar si era cert o no l'arribada de l'home a la Lluna aquest va respondre amb un grandíssim sentit comú i va dir: si no hi haguessin arribat els russos haguessin protestat i hagueren tatxat als americans de mentiders, doncs ells ho veien amb els seus propis satèl·lits.

Doncs això que tenint a tres científics al plató, seria més encertat haver preguntat: Quin interès tindrà la Lluna per la humanitat? [principalment: posar una estació espacial per abaratir els viatges espacials] Què ens pot ensenyar la Lluna que no ens pugui ensenyar el planeta Terra? [Es podrien instal·lar telescopis gegants a la Lluna, que comptarien amb l'avantatge que no hi hauria atmósfera per tapar/embrutar les imatges captades].

Però crec que resumint, els mitjans de comunicació es preocupen molt de dir el què ha passat amb tot detall i no dediquen ni un 5% percent dels seus continguts en dir (almenys a preguntar-se) ni el perquè ha passat això ni com ha passat ni quines conseqüències comportarà tot això.

Oh i haurien d'aprendre a fer estadístiques, si en sapiguessin veurien que lo de la grip A i les morts en accidents d'avió són el paradís en comparació a la grip de tota la vida i els morts d'accident de trànsit.

I més coses diria però bé, és tard i voldria aprofitar l'hora extra que em donen aquesta nit perquè me la treuran d'aquí sis mesos i no haurà servit de res.

Aix... sort que hi ha internet...

23 d’octubre 2009

Una de bola de drac

Estic aquests dies massa viciat a l'anime de Bola de Drac, acabo de veure el capítol en que en Goku just havent acabat el seu entrenament amb Déu, es presenta al torneig de les arts marcials.

I ara ve el meu dubte: quants cops i en quins moments en Goku ha entrat a la sala de l'esperit del temps, jo tenia al cap que era un dels cops que hi va entrar era per enfrontar-se amb en Cor petit... Però sembla que no era així... Au frikis, i de pas, em podríeu dir quines persones són les que entren a la sala de l'esperit del temps (i quan :P).

Mmm... també voldria saber si, en general, hi ha molta diferència entre l'anime i el manga de bola de drac. O si són petits detalls, o potser són detalls que un tiu havent vist l'anime i l'altre llegit el manga es podrien a arribar a matar en una discusió: perquè les dues versions no cacen.

22 d’octubre 2009

eliax

Doncs avui us recomano un nou blog, es diu Eliax i la única pega és que no té res de porno.

Es tracta d'un blog rotllo Microsiervos però d'un nivell més tècnic. Però potser ho destacaria per les opinions de l'autor que no es limita a descriure el que passa si no que a més en dóna la seva opninió personal sobre el tema (i a vegades es mulla bastant).

A més no cal que sigueu entesos en res, doncs explica els temes de manera bastant senzilla... Tot i que això sí: hauria de posar més enllaços (com fa el de Microsiervos) cap a la Wikipedia i no s'hauria d'enrotllar tant :P [En quasi tots els posts sempre hi ha algunes (no gaires) frases que es poden suprimir sens més].

Potser aquest blog és més com la secció de ciència de Microsiervos...

20 d’octubre 2009

PSP go! i la pirateria

A mi realment em costa molt posar-me al dia de coses que no m'importen gaire, o si més no, de coses que sé que no em compraré. I realment fa poc que em vaig enterar que els jocs de la PSP go es descarregaven directament d'Internet i *no* exiteix cap possibilitat de jugar als jocs amb els discs UMD.

Un cop sabut això, ja hi som: doncs serà xupadíssim piratejar els jocs de la PSP, no? Doncs jo diria que no. I és que navegant, navegant... He llegit que quan et descarregues el joc, el joc descarregat tant sols es pot executar a la PSP a on t'ho has descarregat.

Tot i que això pot portar problemes: Què passa si perdo/em roben la PSP/s'espatlla? ja no podré jugar als jocs que ja he comprat, encara que em compri una altre PSP [que fort]. Ja no es poden deixar jocs als amics: s'hauria de deixar la PSP! (ara envès de fer canvis de jocs, s'haurà de fer canvis de PSP).

I clar, jo que aquests dies estic super capficat amb temes de seguretat [no és bo capficar-se en aquestes temes: pot convertir-te en un paranoic de cuidado], doncs em pensava com es podia fer que una còpia digital només es pugui executar en una sola màquina.

Doncs, jo m'imagino que ho fan d'una manera molt senzilla. Tu connectes la PSP a la Playstation Store. Compres el joc i cliques per descarregar.
Quan tu cliques per descarregar, tu estàs enviant al servidor la ID de la PSP (que com tot bon identificador és únic), el servidor t'agafa la teva ID, la deu encriptar (tot i que no seria necessari) i la col·loca en alguna posició clau del binari del joc [tocar binaris directament: hacker total].

Un cop tu t'has descarregat el joc i l'executes, el joc comprova la teva ID amb la ID que li ha escrit el servidor d'on t'has descarregat el joc. Si les dues ID's cacen, et deixa jugar, si no: doncs caca la vaca.

Amb aquest sistema, que no és infalible... O_o...Ep! que sense voler acabo de descriure el mateix procediment antipirateria dels jocs de PC, l'únic que el codi, envès de ser la ID de la PSP és un codi que et posen a dins la capsa. Mmmm... Ostres doncs mai abans m'havia plantejat com ho feien xD

Doncs, això, que aquest sistema no és infalible, perquè per treure la clau d'un joc d'ordinador, s'agafa un programa (que ni idea de com se li diuen) i aquest programa vigila el que executa, doncs tant sols ha de caçar un jmp [un salt d'instrucció], aquest jmp és el que fa que envès d'executar-se el joc s'executi la pantalla d'error. Per tant, el programet aquest tant sols ha d'esbrinar quin jmp dels que s'executen és el que impedeix executar el joc amb normalitat. Un cop trobat, ja es pot esbrinar quina és la paraula clau. Però, si aquesta paraula clau te l'encripten... És quan hi ha els mals de caps, tot i que el més senzill seria modificar a mà el binari i menjar-te la instrucció que fa el jmp.

Diria que avui dia ho deuen complicar una mica més (a saber com), però si els jocs d'avui dia encara et demanen el password/codi/id vol dir que tampoc han evolucionat gaire. Potser s'estiguin aprofitant de la merda dels llenguatges de programació d'avui dia que et permeten programar una miqueta i fer coses horribles (que pel programador li semblen una passada) sense saber com funciona la màquina per dins i com que la majoria de programadors d'avui dia ja no sap com funciona la màquina per dins... Ah! no saben com saltar-se les barreres. [<-Em sembla que deixaré de programar en Python per sempre més].

Au, ja sabeu la dita: No te n'aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova més!

13 d’octubre 2009

La "pirateria"

Llegint un especial de vandal.net sobre el desè aniversari de la Dreamcast:
[...] Dreamcast era una consola con muy pocos jugadores eventuales (casual gamers), una consola principalmente de hardcore gamers, donde hay una tasa de piratería mucho mayor que en la del usuario menos enterado del mundillo.


Si és que s'ho saben tot, d'aquí a que Nintendo fés la Wii, consola que la juguen fins i tot els avis... Per evitar la pirateria... Aix... Es fan passar per angelets, però en realitat són uns autèntics monstres...

Clar que als de Sony no se'ls hi escapa com piratejar la PS3! perquè és una consola destinada als hardcore gamers... gent que tiraria de la pirateria sense pensar-s'ho...

Donc per descomptar que el que es pugui piratejar o no una consola ve per culpa de les pròpies empreses... Que fan veure que un grup de frikis ha descobert com piratejar la màquina, però en realitat, són ells mateixos qui ho fan... Si no fós així, els drivers de Linux de les targetes gràfiques avui dia serien 3 vegades millors que els de Windows.

Fent que la consola es pugui piratejar fa que més gent compri la consola, i a la llarga també fa que la gent compri més jocs: però tant sols els jocs bons! sempre hi ha els friks que els hi arada tenir el joc original.

Jo crec que els jocs haurien de ser gratuïts i que cada joc tingués una secció a on fer un donatiu voluntari, perquè sincerament, a mi no em faria res donar 5, 10 ó 15 € per un joc, sempre que el joc tingués alguna cosa de profit, clar. Però d'aquí a pagar els 60€ i a sobre pagar-los sense haver provat el joc abans... A més, fent-los gratuïts s'estalviarien tot el que és transport, botigues i punyetes que de ben segur encareix un 40% el producte. Només haurien de penjar un torrent a la web del joc i metros! Més barat impossible.

03 d’octubre 2009

Anno



Feia temps que no em vicia a un joc, però aquest ho ha aconseguit i mira que el vaig provar per provar, sincerament no m'esperava un joc tant viciant.

Es tracta d'un joc d'estratègia, per fer-nos una idea és una espècie de Sim City i de Age of Empires:

Tu representa que ets un príncep i has d'anar conquerint illes per ampliar el regne del teu pare: ja que als súbdits els hi falta menjar, roba i de tot. Així que tu te'n vas per les illes i vas plantant campaments a on hauràs de fer-hi nous pobles, crear-hi camps de blat, granges, mines de pedra, de ferro i fins i tot d'or, així com plantacions de cànem (per fer-ne roba, clar esta ;P)

També quan comences a fer un poble, els habitants tant sols et demanen menjar i una església. Però quan aquestes necessitats ja estan satisfetes, et comencen a demanar més coses: llet, roba, ceràmica, que si bombers, hospitals, matadors de rates, espècies, hostals... I tu has d'anar satisfent les seves peticions per fer que els habitants pugin de categoria i així puguin pagar-te més i més impostos i per poder conquerir més illes i poder pagar els tributs que et demana el rei o qui sigui i complir la missió.

L'argument de la història està molt bé, no és en plan Age of Empires que tant sols pots conquerir i conquerir, si no, que aquí sí, has de conquerir illes, però la grandíssima majoria d'illes que conquereixes són verges i no fins al final que comences a combatre contra els enemics. També dir que els combats no estant quasi gens currats més que res, quan comences a tenir quatre illes i gent d'alt nivell, costa molt satisfer les seves necessitats com per entretenir-te gaire amb els combats.

En fi, que jo he jugat a la versió de la Wii (Anno: La Creación de un Nuevo Mundo), però també hi ha dues versió més per la DS (Anno 1701 i Anno: La Creación de un Nuevo Mundo) i per a PC (Anno 1503: El Nuevo Mundo, Anno 1701 i Anno 1404) [us els he posat de més vell a més nou].

I he vist videos de la versió de l'Anno 1404 per a PC i té molt bona pinta, el problema és que és només per a Windows (res de GNU/Linux: no és cap sorpresa tampoc u_u), que si vols jugar amb la màxima qualitat gràfica necessites un pepino de la òstia i que vicia massa... Crec que espararé a la pròxima Euskal per pillar-lo i provar-lo.

En fi, teniu informació més detallada de qualsevol dels Anno's (no, no és cap pàgina porno, tot i com el nom pot insinuar<-broma fàcil).