28 de novembre 2009

educació

I mireu que a vegades em vaig preguntant coses i hi ha coses a les que em costa molt trobar-hi l'autèntica resposta.

I a vegades em pregunto, què collons he fotut jo fins abans d'arribar a la universitat? tants estudis i tanta merda perquè al final, sàpigues que no tens els recursos per moure't pel món d'avui dia.

I és que a l'escola no t'ensenyen una merda d'economia, no t'ensenyen una merda de què és legal i de què és il·legal... tantes xerrades de les drogues i al final què? no servien per a res, però no em refereixo al tema drogues, em refereixo a temes quotidiants si se'm talla la llum de casa durant un dia tinc dret a reclamar algo? si se m'en va la pinça i apalliso algú a quins càstics estic exposat? si ... Altres temes com quina és la dieta més sana? sempre ens deien hem de menjar de tot, ara ens diuen vigileu què mengeu... Si jo trobo un tiu ofegant-se a la platja: el sabria salvar? li haig de fer el boca a boca? li foto dos òsties a veure si es revifa?

Per què no s'ensenyen totes aquestes coses a l'escola com assignatures obligatòries? Joders que jo val, he continuat estudiant batxillerat i després la universitat, però la gent que ha deixat els estudis a la ESO, aquesta gent ha sortit preparada per afrontar el món? Personalment, crec que aquesta gent està més capacitada per afrontar el món que els que es posen a estudiar, ja saben què és el treballar (per força ho han hagut d'aprendre!), ja saben què és el tenir una hipoteca... Perquè tot ho aprenen a base d'òsties (que a veure, també es pot considerar un mètode ben vàlid per aprendre les coses).

Però no creieu que a l'escola també s'haurien d'explicar altres coses apart de català, castellà, matemàtiques, física i història?

Només afegint una assignatura més que fós les coses quotidianes i que a cada trimestre t'expliquessin un tema diferent: economia, salud, dret... Jo crec que tot seria molt més senzill.

Afortunadament ara hi ha Internet i la ignorància es pot erradicar a cops de click i a base de voluntat... Però qui t'ensenya a navegar per Internet?

Aix... Quantes coses canviaria jo d'aquest món...

26 de novembre 2009

MOC

MOC (Music on console) és ara el meu music-player per defecte. I és que després que l'xmms no s'actualitzés per a la nova versió de GTK (biblioteca gràfica de Gnome i Gimp) i que ara l'audacious fés el tonto per un error que no tinc ganes de solventar. He trobat el moc:

La veritat és que és molt friki, t'has de mig aprendre les tecles claus per executar les accions però bé apretant "h" pots veure les accions bàsiques. Així que au, amb una mica de pràctica ja el podreu dominar facilment.
Lo bo és que es poden fer llistes i també es pot navegar tranquil·lament pels directoris i no es perd temps ordenant les cançons per grups, àlbums ni connectant-se a internet per buscar-te la portada ni res de tot això que sincerament, són pijades que ni fu ni fa.
Oh! i un punt important: no és dependent de la interfície gràfica, cosa que vol dir que el dia que facis maleses i la interfície gràfica no et funcioni ja no s'haurà de fer servir el mpg123 si no que el moc anirà de perles.

25 de novembre 2009

Casament entre un humà i un personatge virtual

Jo ara he posat youtube.com, he apretat enter i em trobo amb aquest video... Que em demostra que el món està molt malament i que... Bé, de vida només n'hi ha una i que cadascú en faci el que li dongui la gana.

Però la qüestió és que els japos, no crec que mai sapiguem perquè, no deixaran mai de sorprendre'ns. I ara va un xaval japo que es fa anomenar Sal9000 (que vés a saber quants anys té perquè ja se saps que és molt difícil de predir l'edat dels japonesos) i es casa amb una fèmina digital anomenada Nene Anegasaki que es pot veure de forma pixelada quan es juga al "Love Plus" (un joc de Nintendo DS fet per Konami).

Errr... bé un trailer del joc en qüestió

Mmm... la Nene ja va celebrar el comiat de soltera?
I no sé... que visquin feliciços i mengin aniços? Feliç Lluna de mel?
Podria deixar la pregunta de: "I vosaltres, amb quin personatge virtual us casaríeu?", però vist lo vist, millor no la formulo, no fós que em sorprenguessiu ;P

23 de novembre 2009

Pregunta que fa mandra preguntar al Google

Existeix algun format de video que contingui l'audio en differents idiomes?

És a dir, si jo tinc un peli en anglès i la vull veure en català: haig de baixar la peli tota sencera en català o hi ha alguna manera de només baixar-te l'audio en català i fer màgia de tal manera que jo a partir de llavors pugui decidir si mira la peli en català o en anglès?

20 de novembre 2009

El món del pixel art

Feia dies que no postejava res aixi que ale...


aquest es el meu inici en aquest mon (per probar)



19 de novembre 2009

Jugabilitat RPGs

I ja que parlava de la jugabilitat del Valkyrie Profile Lenneth, ara faré una espècie de post a on comentaré les jugabilitats dels diferents RPGs.

No seré objectiu, si no que diré la meva opinió, així que si no us agrada us hi poseu fulles.

Com tots sabem a aquestes alçades, Un RPG (Role Playing Game) té moltes maneres diferents de jugar i les diferències més grans recauen en els combats. Alguns tenen combats per torns, altre són en temps real i d'altres és una barreja.

Comencem pels RPG amb combats per torns, generalment aquests RPG, tu tens el teu personatge (o la teva colla de personatges, que curiosament, encara que sigueu 8 persones a la pantalla només se'n veu una) i vas avançant pel món i de cop i volta sense que res t'ho indiqui ja entres en un combat. Per tant, tu ja has de cambiar de xip i dir. "val, jo ara sortia d'aquella sala i volia entrar allà per veure què hi havia, però bé, ara m'ha tocat un combat".

En els combats, la posició de la càmera sol canviar en alguns fins i tot el disseny dels personatges! (FF VII) i en general, es solen posar els dolents en un costat i els bons en un altre [a vegades s'intercalen, per simular una emboscada... Però no hi ha diferència alguna exepte de qui ataca primer]. Així doncs, un cop tens la pantalla de combat t'apereixen els primers menús i personatge a personatge has d'anar escollint l'acció que faran: atacar, defensar-se, fer servir un objecte, fer una màgia, fugir del combat... Coses curioses en aquest punt, tu estàs planificant el que faràs i de mentres vas veien als teus enemics la mar de grossos i armats fins a les dents que estan allà palplantats esperant. És com si en un combat de boxe o en un Street Fighter un li fotés un cop de puny i l'altre després s'esperés mitja hora per pensar quin atac fer... infumable. I més incongruent és el tema de que quan jo ataco, l'altre rep el meu cop, per tant, al seu torn no em podria atacar, perquè l'he atac jo! ["La millor defensa és l'atac"].

Però sobretot, el que més em treu dels nervis és el tema de sigui quin sigui l'enemic, encara que sigui un mosquit, et treurà algun punt de vida (val, no sempre, però només en el 1% dels combats en sortiràs il·lès). Cosa que fa que sempre hagis d'anar gastant els objectes a dojo o fent màgies curatives a tort i a dret.

Amb tot, després arriba el moment en que has guanyat el combat i tornes a lo que estaves: "mmm... oh, si ara sortia d'aquella sala.... però... mmm... què havia de fer? ui no m'enrecordo, a veure vaig cap aquí.... ui no, aquí ja hi he anat era cap allà!" i pam! apareix un altre combat! És el conte de l'enfador.

El que més em sorpren a mi, és que de jocs amb aquest sistema de combat n'hi ha a patades i que molts d'ells són considerats dels millors: tots els Final Fantasy en són l'exemple perfecte... De debò que no ho entenc.

Llavors hi ha jocs d'aquest estil, que milloren una mica la situació mostrant a on són els enemics i tu saps que si t'hi acostes es farà un combat, així que l'emprenyador efecte sorpresa del combat, desapareix, però igualment entres en la pantalla de combat que no és pas al lloc a on estaves si no un escenari de combat (:?, inexplicable).

Per altre banda, hi ha jocs que intenten fer més dinàmics els combats i eliminen directament tots els menús de seleccionar les accions que faran els personatges i és l'inteligència artificial la que controla els altres personatges. Així que el combat es converteix en una espècie de Final Fight, o un "yo contra el barrio", l'exemple més clar és la saga Tales of. Aquí la cosa està bastant bé, però ja passa allò d'entrar i sortir de la pantalla de combat.

Una barreja entre els Final Fantasy i els Tales és el Valkyrie profile, on desapareixen en part els menús de les opcions, però tu no estàs en un Final Figth, si no que tens els teus personatges col·locats igual que un Final Fantasy, però amb l'avantatge de que just en el moment que apretis el botó d'atacar d'un personatge, aquest atacarà i la gràcia està en encadenar els atacs per després poder fer un atac especial.

Però igualment hi ha el problema de la pantalla de combat, que és diferent del lloc a on estaves.

Els jocs per torns solen ser alguns d'aquests tipus, bé, potser també mencionar que hi ha jocs que consideren important la posició a on estàs i tal i Pasqual, són els mencionats tactics... que IMHO no valen tres pets (creant polèmica :P).

I finalment hi ha els actions RPG, que aquests almenys tu tens el teu món, els teus personatges, i allà a on hi ha un bitxo si l'ataques li fots (pots fer) mal i si l'ataques sense parar, és més que provable que no et pugui ni respondre als teus atacs. I que per contra, si et quedes sense fer res, l'has ben cagada, perquè el bitxo t'atacarà sense compasió (d'acord segons quines intel·ligències artificals fan pena), són jocs que la única manera per guanyar temps i pensar quina estretègia a seguir és apretant pausa.

I ja que vaig posant pegues a tot, en general aquests jocs el teu personatge sempre va sol, per tant es perd molta part d'història perquè clar, no és el mateix anar sol, que anar 8 persones de viatge, és més fàcil crear marro amb 8 personatges que no pas amb un tio (tia?) solitari. Un altre tema, és que com que tot va movent-se en temps real és important que el personatge es controli amb facilitat, cosa que pocs jocs ho arriben a aconseguir. La diferència es veu claríssim quan es juga en un Zelda i just després es juga a un Elder Scrolls Oblivion. A l'Oblivion és tot massa complex, també perquè hi ha moltes més coses clar, però és que el moviment del personatge en si ja és molt més complex.

Però tot i les diferències que us he explicat del RPGs per torns i d'acció, hi ha una cosa que comparteixen tots i que si t'hi pares a pensar és per matar-los: com un sol personatge pot portar tants i tants objectes, armes, escuts, diners, joies... I a sobre lluitar en combats, saltar, corre 24 hores diàries sense parar i demés? Per més inri, al Zelda, si seleccionaves les botoes pesants t'enfosaves dins l'aigua, en canvi, si seleccionaves les botes lleugeres flotaves durant una estona a l'aire... Però és que al mateix moment en que tu flotaves per l'aire duies a sobre les botes pesants. A Elder Scrolls Oblivion, ho tenen mig en compte, doncs tenen la variable pes, però igualment són molt permisius, i el personatge pot arribar a dur moltíssimes coses.

I res, que lo que volia dir és que el joc ideal és aquell que és en temps real, que no tingui pantalles de combat que desorienten, que els enemics que hi hagi siguin els que veus, que no importi el nombre de personatges que t'acompanyin, que sempre els vegis.

En aquest sentit, l'ICO ho va aconseguir a la perfecció, tot i que val, només tenies a una única companya (la noia) i aquesta no t'ajudava en els combats, tot i que sí que te'ls complicava (si no estaves a la guait te la prenien). L'ICO també té els punts a favor que eliminava moltes coses: ni barra de vida, ni màgies, ni res més que tu sol, si trobaves un bastó el podies agafar, si trobaves una espasa, la podies agafar, però no podies dur l'espasa i el bastó a l'hora. Això feia el joc la mar de simple i intuitiu, sense punts d'experiència, sense diners que recolectar... Tu a jugar i punt, fora els mals de cap, bé, la noia sovint es convertia en un mal de cap, però bé això a la vida real també és així.

Així que ja ho sabeu, el joc perfecte passa per ser un joc amb la jugabilitat de l'ICO i un argument digne d'un Final Fantasy o Dragon Quest. Joc que crec que a les alçades que estem ambés de 20 anys d'història de videojocs es pot aconseguir.

Ja em direu si compartiu la vostra opnió o no.

18 de novembre 2009

Valkyrie profile: Lenneth


Ja fa dies que volia comentar sobre aquest joc de la PSP. Que en realitat és un remake de la PSX.

Valkyrie Profile Lenneth és un RPG fet per Square-Enix i que personalment crec que és un gran joc.

L'argument va que tu ets Lenneth una deesa del destí i que has de reclutar esperits per enviar-los cap la gran batalla del Ragnarok (tot mitologia nòrdica). Així que tu vas per Midgard (la terra dels mortals) a buscar esperits que puguin servir per combatre, però apart de trobar-los també els hauràs d'entrenar (almenys una miqueta :P), si no, el Déu Odin no els voldrà i no et donarà punts.

Aquest és l'argument principal, després es veu que cada esperit que tu reclutes (que es tracta d'una persona que es mor o que maten) té la seva història i sempre l'expliquen de manera amena i amb gran detall.

Els gràfics són sempre en 2D i pixelats, però quins gràfics! els escenaris sempre són la mar de detallats i cuidats, vagis a on vagis i els personatges tenen incontables animacions sobretot quan fan alguna escena.

En quant a la jugabilitat, sempre es controla a Lenneth i a excepció del mapa mundi, tot és com si fós un Mario: sí, sí, en 2D i metres. Té la gràcia que sovint et trobes portes que estan al fons o suposades portes que estan al davant i pots entrar i sortir... això a vegades a les masmorres fa despistar, però bé, per algo hi ha els mapa. Els combats són per torns i també tot es veu en 2D, està molt bé el sistema de combat, ja que cada botó (quadrat, triangle, X o Cercle) representa un personatge i a la que apretis el botó el personatge es llançarà a l'atac, així que t'interessa atacar tots seguits per fer combos, ja que quan la barra de combos arriba a un cert nivell és quan es poden fer els atacs especials. Per les màgies no hi ha punts de màgia, si no que si fas una màgia t'hauràs d'esperar un, dos o més torns per a poder-ne fer una altre. Per mi és un dels millors sistemes de combats per torns que he jugat, i ja sabeu que a mi els combats per torns em desagraden moltíssim.

Fora dels combats, quan vas per la masmorra és més com un Mario, tu vas avaçant, saltant, activant algún botó, aprofitant-he dels blocs de gel que pots fer... Realment és complex, jo em vaig llegir la introducció de la guia per saber més o menys com anava tot. I un cop après vas fent la mar de tranquil.

En quant el so, guai, en els moment importants els personatges parlen (en anglès) [els textos també són en anglès], però està molt xulo, a més hi ha moments en que es veuen escenes en renderitzat que estan molt bé.

Per posar algun punt en contra, dir que, clar tu vas reclutant esperits, cada esperit és un personatge que té la seva història i que has d'enviar cap a Odin perquè vagi a la guerra... El problema és que hi ha molts personatges i clar, no saps amb quins quedar-te i quan en comences a entrenar un que està prou bé després descobreixes un nou personatges que mola més i clar, l'has de tornar a entrenar... i bufff a sobre clar, la data per la guerra ja està fixada i tu no pots anar entrant i sortint de les masmorres per a fer més i més combats... Així que el poder triar els personatges amb qui vols jugar a vegades ´es una tocada d'ous, així com el límit de temps.

En definitiva, que si no us espanta l'anglès, és un joc molt xulo, es veu que té tres finals diferents (encara no me l'he passat).

Descarregar videos del youtube

a vegades ens donen una llista de videos del youtube per mirar, o potser quan cliquem a play ot va lent i no volem veure el video a trossos, o potser es tracta d'un video que ens agrada molt i el volem tindre gravat al nostre ordinador per mirar-lo sempre que volguem (sense necessitat de connexió a internet i sense perill que la censura el tregui de Youtube) o simplement ens agafa la vena Richard Stallman ino volem fer servir un programa (Adobe Flash) amb codi propietari per veure un video...

En fi, que si voleu descargar-vos el video de Youtube aquí hi ha les diverses alternatives. Jo he esollit la opció de descarregar-se youtube-dl i executar l'script que ens ho descarrega el video desitjat, per exemple:
python youtube-dl -o Assassin_s_Creed_Lineage.mp4 --high-def http://www.youtube.com/watch?v=-AABWbCLhdk


"python" perquè youtube-dl és un programet escrit en python, "youtube-dl" és el programet en qüestió, -o "nom_arxiu" per posar-li un nom identificatiu al video (sino tindrem un video.mp4 o video.flv i no sabrem de quin video es tracta), "--high-def" per descarregar la versió en High Definition (HD) i l'enllaç del video al portal de youtube.

Doncs això, ara només faltaria que youtube tingués videos pron...

16 de novembre 2009

World of Goo per Linux

Sergurament ja ho vam dir, però ves per on, ara navegant per internet desinteresadament, he vist que hi ha el World of Goo per Linux.

Es pot descarregar des d'aquí. Amb tot la seva descàrrega val 20$... Aix... m'he massa ben acostumat a la pirateria...

13 de novembre 2009

Instal·lar Linux des d'un USB

Doncs sí, sí per l'aniversari de mon germà m'he permès el detall d'obsequiar-lo amb un Netbook d'aquests petits que tenen la genial idea de no incorporar lector de CD/DVD. [dic genial perquè considero que en el futur els CD/DVD/Blue-ray desapareixeran... Si per a mi fós ja haurien d'haver desaperagut...].

Doncs bé, quan tens un Netbook d'aquests i l'has de preparar per poder-hi treballar com cal (l'hi has d'instal·lar una distribució de Linux) dius: Si no té lector de CD com l'instal·lo jo el GNU/Linux?

Doncs és obvi: graves l'instal·lador en un USB i arrenques des de l'USB. Tot i que hi ha maneres "manuals" de fer-ho jo ho he provat des de 3 tutotials diferents cap dels 3 m'ha funcionat (que trist eh!). I al final he trobat el programa FUSBi i sí que m'ha funcionat, tot i que li he hagut de fer uns passos extres apresos dels altres 3 tuorials anteriors. Així que aprofito per ajuntar tota la documentació i intento explicar-ho pas per pas de manera que al més malestruc li pugui arribar a funcionar:

-1- Considero que es treballa des d'un GNU/Linux, tot i que també es poden fer els mateixos des de qualsevol altre Sistema Operatiu amb cara i ulls (sí, aquí considero que Windows té una mica de cara i ulls).

0- Agafeu la memòria USB, la connecteu al vostre ordinador, però no la munteu (si es monta automàticament la desmonteu) i la formateu (mkfs.vfat /dev/sdb1 [/dev/sdb1 considero que és el dispositiu que fa referència a la memòria USB, en el vostre cas pot ser un diferent, així que compte no feu un disverat!]).

1- Habiliteu l'arrencada de l'USB (cfdisk /dev/sdb [us surt un menú de l'any de la quica on heu d'habilitar l'arrencada]).

2- Instal·leu-vos el FUSBi i l'executeu. haureu de donar el password de root, no problem.

2.1-Dins del FUSBi indiqueu que voleu fer l'USB arrencable des d'una imatge iso de l'instal·lador de GNU/Linux i l'indiqueu a on està la iso (em refereixo al CD/DVD que us descarregueu d'Ubuntu, de Fedora... Amb Gentoo també hauria de funcionar).

2.2- Indiqueu que ho voleu gravar tot a l'USB i li indiqueu quin n'és el dispositiu (/dev/sdb1).

2.3- Li doneu a l'OK i espereu a que faci la feina

3- Encara no s'ha acabat la cosa, queda un petitíssim detall, instal·leu-vos el syslinux (Ubuntu i Debian: amb l'apt-get install syslinux; Gento amb emerge, Fedora amb yum, ArchLinux amb pacman i demés...).

3.1- executeu la comanda "syslinux /dev/sdb1"

4- Ja està, si voleu verificar que tot ha anat bé, podeu muntar l'usb i veure que a l'arrel té una carpeta install, un fitxer ldlinux.sys i una carpeta syslinux, entre d'altres. Desmounteu l'usb, el treieu, i el poseu a l'ordinador a on instal·lareu la distribució de GNU/Linux escollida. (...habiliteu l'arrencada des d'USB :P)


Nota: Podeu fer servir aquests passos per a tenir un GNU-Linux dins del vostre USB [l'instal·lador d'Ubuntu carrega un Ubuntu per poder-lo instal·lar*, però també es podria provar amb una Knoppix(en teoria hauria de funcionar...) Mmm... tot i que ben mirat, jo faria servir pels casos estranys (per arreglar alguna cosa de l'ordinador, per quan es necessita GNU/Linux i els PC's que hi ha no el tenen instal·lat...) i no en casos habituals, ja que és més còmode tenir el Sistema Operatiu instal·lat al disc dur, més res l'accés a disc dur és *molt* més ràpid que l'accés a les memòries USB (tot i que està al caure l'USB 3.0 que podria fer canviar aquesta premisa).

* Això és com allò de un llenguatge de programació es compila a si mateix... que dius, a veure si no tinc la versió compilada (és a dir, l'executable que permet compilar-ho) com ho haig de compilar. És obvi que abans algú ha hagut de fer la versió compilada a mà. De la mateixa manera que algú ha hagut d'instal·lar l'Ubuntu sense fer servir l'Ubuntu :P