28 de febrer 2007

super lego!


doncs aixo un grapat d'escultures, figures , creacions... fetes amb lego,

aqui

especial mencio al delorian, ja q en breu el meu "delorian", passara a millor vida, i deixara passa al yoshi (canviare la traccio del "condesador de fluso" (un dia explicare la historai del fluso), per traccio bipeda a base de menjar tortuges i pomes dels arbustos...)

pd.- vale fare un pos del yoshi... q e escrit mes coses d'aixo q d'altres coses :P

//editu //

mes frikilego coses > http://www.spiteyourface.com/lego/evalego/photo.html

http://dunechaser.blogspot.com/2006/09/three-new-mecha-from-hiron.html

i bufff.. veii q un dia fare un post mes extens , pq hi ha mil i una coses frikis fetes amb lego... vull els planols de un mecha d'aquests!!!

26 de febrer 2007

Estadístiques

L'altre dia em vaig adonar que una cosa que vtrobava a faltar ja estava habilitada, certament, no sé a partir de quan algú va habilitar la visualització de les estadístiques d'aquest blog, però bé, jo les he repassat una mica.

Who is the chinese guy that visit us everyday? please say hello in the comments section ;) I és que companys, encara no ho entenc... A no ser que sigui un freak canviant els valors dels seus paquets enviats... cosa que segurament podria fer retocant l'iptables: Un 3% dels visitants ve de Xina!!

Curiosament quan parles de català les visites es disparen que és massa.

Anem al que realment és interessant: navegadors i sistemes operatius. Val aquesta dada varia molt segons el dia:

Però bé, avui veig que tenim un 86,5% d'usuaris amb algun Mozilla i la resta amb Internet Explorer.
Debem ser un dels pocs llocs de les pàgines que tinguem més del 50% d'usuaris amb Linux, o dit d'una altre manera, un dels pocs llocs on els Windows tant sols representen el 30,5% [hem d'afegir els usuaris de MacOS i Solaris].

Però ja us dic, ahir les dades no indicaven això, i la part de Windows era més gran i la d'Internet Explorer encara molt més gran, cosa que vindria a dir que la majoria d'usuaris de Windows utilitzen el seu apreciat Internet Explorer... A més també s'ha de tenir en compte que som un sector molt tancat, tant en espai (som els quatre amics de tota la vida) com en temàtica (Linux4ever).

En fi, el post número 50, per fer una mica de balanç així per sobre. Que té com a conclusió, com es pot apreciar *clarament* a les estadístiques: la falta del sector femení. Si és que.. xD

Ai carai!

Abans de tot, verificar que el bloc de les nostres coses friquis és perjudicial per la vista, almenys per mi, perquè quan porto una estona llegint ja em fan pampallugues els ulls!
En fi, anant al tema que ens ocupa, i tal i com ens explica el company KirooV a la seva web (us la recomano, no s'actualitza cada dia, però hi ha coses interessants) Es pot demanar gratuïtament una còpia del sistema operatiu Solaris de Sun Microsystems des de la seva pàgina web. Lo curiós del cas és la portada que utilitzen per a la caixa que conté el dvd. No sé si és la la mateixa imatge que envien a la resta del món, però no deixa de ser una sorpresa.

El futur de les dades...

Aviam, ara estava fent una contestacio d'un post anterior, i el cap ma començat a donar voltes a una cosa...

com seran els suports d'emagatzematge en un futur???

fa temps l'informació simplement l'escriviem en fulls de paper (suposo q roques i el q fes falta abans), i poc a poc vam anar evolucionant, ja en epoca mes proxima, apareixien les t. perforades, i a partir d'aqui la cosa va anar evolucionant, poc a poc la gent ja tenia suports d'emagatzematge q es podia emportar (disquets i demes)(encara recordu la frase "tot bon programa cap en un disquet (un floppy disk de 1,44MB s'enten))... i avui en dia tothom qui mes qui menys, grava cds/dvd... porta el seu disc USB(el popular pen), hi ha targetes de memoria de mil formes i colors....

doncs com sera la cosa dema?... aviam... per una vanda suposo q aniran fent disc durs mes i mes grossus basats en la mateixa tecnologia q fan servir ara, camps magnetics i tira q te vas...
potser si la tecnologia u permet (q si), veurem "disc durs" optics,(es a dir com els cds, pero tancats :P) pero suposo q s'ha de millorar la tasa d'escritura/lectura dels mateix, i el q suposo q si q u veurem d'aqui no masses anys seran les memories flash (lu dels usb portatils vaya), com a discs durs, sobretot en equips portatils, ja q al no ser tan "mecanic", gasta molta menys energia, i tambe s'escalfa molt menys (i si avui en dia ja la mateixa sony anuncia memorys per la psp de 8 gb, no estranyar, q dema passat hp, acer, seagate, o ves a saber qui, digui q te un portatil amb un disc "dur" de 80gb, molt barato i amb una bateria q dura molt mes...)

en fin no es cap article del q se o del q vindra, si no simplement una anada d'olla q ma vingut i aqui esta...


pd.- algu em pot confirmar, q les memories flash tenen un limit de "formats"?(crec q vai llegir q 100k aixi q si algu es aficionat a formatejar la card de la camara de fotos tranquil , q pensi q aixo son 280 anys formatejant la memoria cada dia (o 140 si cada dia la borres 2 cops, 70 si u fas tres, 35 si u fas 3... etc etc... (q algu em digui si cada dia borra mes de un cop (en mitjana) la memoria de la seva camara...))

25 de febrer 2007

SETI@home: És d'utilitat

m'entero a tarvés de barrapunto que els laboratoris SETI@home [1], per fi han fet alguna cosa útil!

I per fi, després d'anys i anys processant dades, Seti ha servit per una cosa, però ben curiosa, resulta que un voluntari, va fer que tots els ordinadors de casa seva tinguessin el programa de SEi, entre aquests ordinadors hi havia el portàtil de la seva dona, que li van robar!!!

Així que l'home en qüestió va anar al registre dels servidors SETI, per veure si el portàtil es connectava als servidors, i efectivament, el portàtil estava allà fitxat en els servidors SETI tenint la seva IP! Així doncs el següent pas va ser donar les IP's a la policia i aquests van demanar a veure a quin lloc corresponien les IP's a l'empresa que gestiona les connexions (ISP's). I al cap de dues setmanes: el portàtil a casa. i la dona la mar de contenta afimant:"Siempre supe que un geek sería un gran marido".» Així que noies ja sabeu ;D

[1] Els laboratoris seti són uns laboratoris de Califòrnia que es dediquen a escoltar tot el soroll de l'espai exterior que rebem a la Terra. Tot aquest soroll necessita ser processat per poder trobar un patró que indiqui que el soroll que es rep no és soroll si no que són dades enviades per... extraterrestres!!!

Com que s'han de processar milers i milers de dades rebudes (tot el soroll espacial), van decidir repartir el processat entre els voluntaris. Així, si un es fa voluntari, s'instal·larà un programa que s'executarà junt amb el salvapantalles, aquest programa es descarregarà les dades a processar del servidor de Seti, i començarà a fer càlculs, i un cop nosaltres tornem a utilitzar l'ordinador, el programa enviarà els resultats enviats fins aleshores i pararà (es posarà a l'espera de que nosaltres deixem de fer servir l'ordinador).

RAID: Redundant Array of Independent Disks

Amb la velocitat dels processadors que tenim avui dia, és molt habitual que el processador es passi rascant la panxa la grandíssima part del temps (fins i tot quan esteu editant un text, enviant e-mails, mirant fotos...), doncs el que va lent són els accessos de disc, és a dir, el processador es rasca la panxa perque no li arriben suficientment ràpid les dades. Per això, el nostre objectiu és que l'accés a les dades sigui ràpid.

Un RAID fa referència en com emmagatzemar les dades fent servir més d'un disc, compartint o replicant les dades entre els diferents discs que disposem. A més depenent de la configuració, ens podrem aprofitar de la tolerància a fallades de disc (si un disc peta, els altres disposen d'una còpia de les dades), del rendiment (velocitat d'accés) o de la capacitat.

De modes RAID en tenim uns quants: 0, 1, 0+1, 1+0, 2, 3, 4, 5, 6, 7, ... Alguns d'ells no s'han arribat a implementar mai i tant sols s'han demostrat teòricament. Però en general, n'hi ha prou tenint en compte 3 modes: el 0, l'1 i el 5. Que són els que sí que podrem configurar per a qualsevol Linux. (per Windows hi ha disponible l'1 i possiblement el 0; però també podem disposar d'una placa base que gestioni el RAID pel sistema operatiu (només Windows U¬¬) i disposar així del 0, 1, 5 i potser el 6).

També hi ha targetes PCI que disposen de connexions per discs i que se li pot configurar un RAID sobre aquests discs, cosa que tenint els drivers de la targeta, el Sistema Operatiu no s'haurà de preocupar de quin RAID s'utilitza ni de com s'ho fa. Però la qüestió/problema és que tot anirà com a molt ràpid a la velocitat PCI, que és molt inferior a la d'IDE i molt més encara la del Serial ATA (3 Gbps), tot i que amb la PCI_Express potser ja canviarà la cosa, doncs de moment va a 2,5 Gbps. Però igualment, si ho fem tot per IDE o Serial ATA, ens estalviem de comprar la targeta ^^. [d'aquí a que sovint li en diguin: Redundant Array of Inexpensive Disks :P]

Abans de descriure com funciona cadascun dels RAID's dir que en un disc dur la informació s'emmagatzema en blocs (usualment de 2KB, 4KB,... 64KB), per tant, si tenim blocs de 4KB i un fitxer de 7KB aquest fitxer ocuparà dos blocs *consecutius* sencers (sí sencers, no es poden partir els blocks).

RAID 0: també connegut com stripping, El que fa és agafar els discs i posar un bloc en un disc, el següent en l'altre, el següent al primer
disc 1disc 2
bloc 1bloc 2
bloc 3bloc 4
bloc 5bloc 6
Així doncs, per guardar el nostre hipotètic arxiu de 7KB, agafaria, per exemple, el bloc 4 i el bloc 5.

Amb això, quan el volgués llegir, el sistema operatiu diria: porta a memòria els blocs 4 i porta'm a memòria el bloc 5. I els dos discos es posarien a treballar i li portarien les dades. Per qui no vegi l'avantatge, imagineu-vos un paleta (Sistema Operatiu), dos mà d'obres (discos) i dos carretons (bus o cables). I el paleta li diu a un mà d'obra: porta'm un carretó de sorra, i a l'altre li demana un altre. Com que els dos poden fer la feina independentment, la faran a l'hora. Per tant, serà molt més eficaç que tenir un sol mà d'obra (disc). [Amb tot el respecte als mà d'obres que ens fan les nostres cases]. La pega és que no fa còpia de res, per tant, si peta un sol disc, tota la nostra informació a pastar fang. [clar que els discs d'avui dia no peten gaire sovint, però és com tenir una bombeta sola o tenir-ne n, amb n bombetes tens més probabilitats de que en peti una ;P].

RAID 1: també conegut com mirroring, és més per quan tenim unes dades crucials que no volem perdre, per tant farem un còpia exacte en els dos discos, així si un disc peta, tindrem l'altre amb totes les dades.

disc 1disc 2
bloc 1bloc 1
bloc 2bloc 2
bloc 3bloc 3

Les lectures aniran tant ràpides com el RAID 0, perquè mentres a un disc se li demana el bloc 45, a l'altre disc se li demana el 46. Però les escriptures tindran la velocitat igual que si fós un únic disc, doncs s'haurà d'escriure dos cops (en el disc 1 i en el disc 2), però com que són independents, els discs escriuran a l'hora. La gran pega és que encara que hi posem n discos, tant sols tindrem la capacitat d'un sol disc.

RAID 5: Per a fer aquest RAID, necessitem com a mínim 3 discs, i segons sembla, no és recomanable tenir-ne més de 8 doncs el rendiment ja baixa. [però bé, qui és el que a casa té 8 discos en un sols ordinador? xD].

disc 1disc 2disc 3
bloc 1bloc 2bloc-paritat 1-2
bloc-paritat 3-4bloc 3bloc 4
bloc 5bloc-paritat 5-6bloc 6

Aquí, el bloc de paritat és el resultat d'agafar bit a bit de tots els altres blocs i fer-ne la XOR (Exclusive OR), això ens permet, que quan falla, un disc, podem reuperar les dades fent-ne altre cop la XOR dels discos disponibles i s'obtenen els bits del bloc que ens falta [si falla més dun disc cagada, però en el moment en que falla un disc el sistema ja ens avisa. Per tant, és qüestió de canviar el disc fotut de seguida].

La pega principal d'aquest RAID5 és que necessitem com a mínim 3 discos i que perdem la capacitat d'un disc sencer. Però és millor que el RAID1, doncs aquí tindrem més de dos discs segurs, per tant perdrem 1/n de la capacitat total (n= nombres de discs). A més, els accessos són tant ràpids com al RAID 0.

23 de febrer 2007

Criptonomicón I: Código enigma

Bé, després d'hores i hores invertides en aquest primer volum, he decidit fer-ne una crítica com a lector esponani de llibres que sóc (no arribo ni a aficionat).

L'autor és en Neal Stephenson, que bé, és un freak que anava amb MAC OS (Apple) i que un dia li va desaperèixer un arxiu, va portar-lo per tot arreu i ningú li va poder recuperar absolutament res d'aquest arxiu, fustrat es va passar a BeOS i com que M$ s'ho va menjar tot, ara deu ser usuari de GNU/Linux.

La primera pega és que és MASSA llarg, cansa, enreda els seus salts en el temps i/o somnis, et perds cada dos per quatre.

L'argument juga amb tres situacions:

1- Un matemàtic nord Americà en temps de la segona guerra mundial
2- Un soldat (cabo, sargent) de l'exèrcit nord americà en la segona guerra Mundial.
3- Un freak de l'any 99 expert en xarxes dels computadors.

Per anar alternant entre els diferents fils argumentals, els va alternant en cada capítol. A sobre, hi ha capítols en concret que el personatge, sense previ avís per part de l'autor es posa a somiar, i clar, flipes. I més, sovint ni tant sols t'avisa que es desperta, i tu, al veure que hi ha un salt argumental tant brusc, has de duir que tot allò era un somni...

El llibre és llarg perquè l'autor es mata descrivint els objectes, els personatges, accions... amb un detall (per mi) excessiu i fent comparacions estranyes (sovint frikis i llargues). Es nota que l'autor ja només es dedica a escriure llibres: doncs no té al cap que la resta de mortals tenim un temps molt apreciat i que no el podem malgastar llegint xorrades (ve a ser com jo, que escric massa xD).

En fi, en quant a la cara bona: És Freak, t'anomena Windows, Linux, BeOS, internet, els RAID (tot i que el traductor en fa una traducció deixant-ho en unes sigles rares :&), els routers, les adreces IP... I anant un pas més enllà: Fa aparèixer en Turing, en Gödel, t'explica alguns exercicis de la teoria de la computació i te'n dóna exemples. Brutal. I per si fós poc, al començament et diu un parell de haikus!! a sobre amb gràcia, doncs tot el volum té bastant d'humor, el que passa és que és un humor un pèl estrany.

I ja per acabar, jo a aquest llibre l'hagués resumit i publicat només el resum, i m'hagués estalviat gran part de descripció de la guerra i els combats entre soldats que a sobre t'ho explica com qualsevol altre americà t'explicaria les batalles. Però clar, és absurt voler separar la informàtica de la guerra, doncs gràcies a les guerres avui dia tenim: ordinadors, internet i claus segures per fer les compres. I havent-lo llegit, no sabreu perquè, però tindreu unes fanes boges d'anar a Filipines xD

Coll d'ampolla

Normalment, de bon matí estic clapant en un autobús que em porta cap a la capital, tants són els anys que porto fent el recorregut, que em desperto just quan l'autocar arriba a la meva parada. Però a vegades, em desperto abans, en aquests casos vol dir que l'autocar està arribant tard al destí en més de 10 minuts dels habituals.

El motiu del retard és com sempre un embús, avui accentuat per culpa dels trens (però això no importa, doncs cada dia hi ha embusos).

Els informàtics per evitar els embusos o colls d'ampolla distribueixen la càrrega o el trànsit de dades (sempre tractant dades).

Per fer-ho és ben senzill: si tenim dos servidors en una mateixa xarxa, és més que provable que els dos servidors provoquin aquest coll d'ampolla, doncs tothom vol obtenir/donar dades del/al servidor, i la connexió (en perspectiva de l'usuari) es relentitza. Per solucionar això s'agafen els dos servidors i es posen en xarxes diferents, així el trànsit d'una xarxa no influeix en una altre. I a més, lo millor: Si una xarxa cau/es col·lapse/o simplement li cau meteorit al sevidor, podem estar mig tranquils, doncs l'altre xarxa encara està en marxa. [l'altre meitat de la nostra tranquil"litat és alterada precisament pel servidor que ha caigut :P]

Així doncs, a veure si n'aprenen aquests que fan infraestructures i deixen de centralitzar les coses a Barcelona.

22 de febrer 2007

Català

Jo no sóc especialment nacionalista, considero que els polítics el que haurien de fer és treballar (en política) envès de sortir a la tele i m'importa un cogombre les fronteres, les banderes i els himnes. Però de vegades passen coses:

Ahir estava a una aula d'ordinadors i al cap d'una estona, em vaig trobar en mig d'una conversa entre el noi de l'ordinador del darrere i el noi de l'ordinador del davant, jo intentava llegir un document en anglès, cosa que no podia fer tenint dues boques emetent ones sonores i fent-les xocar contra el meu cap per així poder expandir el so. Per tant, em vaig posar a escoltar el que deien:
-Jordi! [en un català correcte: la o oberta i ja jota correctament pronunciada, no com fan alguns castellans]

I li pregunta alguna cosa sobre els fitxers que tenia que imprimir, la pregunta la formula en castellà. I el Jordi (a qui no conec de res), li respon quatre paraules en castellà dues o tres en català. I com tots sabem, el català té moltes paraules comunes amb el castellà (ni bo ni dolent: coses d'herència), totes aquestes paraules les pronuncia en català.

A la conversa s'hi afegeix una tercera persona, que bé, mai sabré si era castellà o català... Però bé, hi col·labora parlant en castellà. El de darrere continua parlant i també se li escapa alguna catalanada (a vegades, no sé si els que parlen en castellà i se'ls hi escapa una paraula en català ho fan perquè pensen en català o si realment, són castellans però ja han importat tal paraula del català (com el típic "adéu")).

Fins aquí aquesta situació i aquí un altre escenari diferent:

Avui tenia classe de "Projecte de Programació", en la qual la professora parla en castellà [en té tot el dret, com si vol parlar en anglès, mentre jo l'entengui no hi posaré CAP pega].

En un moment determinat, la professora em pregunta una cosa, jo li responc, la primera frase en castellà (bé, en el MEU castellà) i just he pogut fer una pausa ja ho he canviat a català (no recordo el que tenia que dir, però sí recordo que les meves neurones tardaven en trobar les paraules castellanes i també que notava que el meu accent realment li passava alguna cosa que no savia com corretgir xD).

Just acabo de parlar, tothom es posa a riure.

Fins aquí vès, però en acabar la classe, mentres recollia la carpeta, noto uns copets a l'espatlla i una veu em diu: "-Perdona, perdona, d'on ets?".

Era un altre alumne com jo, i jo és clar [ :? ] -"De Sant Quintí de Mediona".
Òbviament, el xaval es queda pensant amb el cap inclinat (per desviar la sang cap a l'emisferi del cervell que pensa) i em diu: - No, no sé a on és això

[...]<- Descripció de la ubicació del meu poble natal

I em diu: -"És que com que he vist que parlaves aquest català i el teu accent característic en castellà... Em pensava que potser series de per allà Vic, d'on sóc jo".

Bé, no hi ha dubte que al començament m'ha fet gràcia, però al cap d'un minut he vist que no tenia cap mena de gràcia.

Què passa a la capital? Com és possible que un català es sorprengui en trobar un altre català? Perquè els catalans no parlen en català?

L'únic que sé és que tenim un problema lingüístic molt seriós i que la únic solució és utilitzar la nostra llengua en totes les situacions (excepte, clar està, quan es parla amb gent que no entén el català: això ja seria una falta de respecte).

PS: Potser els diàlegs no han estat textualment així, però la idea sí que era aquesta.

Windows Vista , the last one? - la teoria de la novena sinfonia


Una de les coses mes normals quant treballes (suposo q depen de la feina en si tb), es agafar una rutina, et lleves, et dutxes, pilles el cotxe, arrives a la feina...

doncs en un d'aquest matins una informacio va entrar dins del meu cap... des de temps inmemorials els compositors de musica clasica fant sinfoies, i normalment les numeren començant per 1 i acavant.. (i aqui esta la gracia) per 9, i diureu, APA!, i no.. eu de dir wou, pq un gran nombre de compositors no poden fer mes q 9 sinfonies pq despres de la nou es moren... i/o deixen de composarne... molts autors han intentat desafiar aquesta maladiccio començant amb la sinfonia 0 fins i tot la 00, pero el cert q quant el numero de sinfonies es == a 8 (es a dir hi ha un total de 9 sinfonies composades (si comencem per la 0 :P)), el desti es el mateix... aixi doncs... a q ve tot aixo?

doncs en una remota posibilitat de la fi dels windows... i vai començar a contar...

si el q mes o menys coneixem com a windows mes antic es el 3.11 entenem q en aquest punt hi ha la versio de la 0-3 pel q seria la 3era o 4arta versio (no se fins a quin punt el primer windows era 0.X, o directament van treuren un, i despres al seguent li van posar 2...

despres del 3.11 entem q ve el 95 , 98, 2000 (el nt i el 2000 es podrien incolure com casi el mateix?), el ME no se ni si contarlu, el windows XP i ara el vista...

1,2,3,95,98,2000,xp,vista.... fa la bonica xifra de 8 versions (generals)... vol dir q la versio vienna (el q ve despres del vista representa) sera la unica?

certament no, pq ni bill gates es un compositor, ni molt menys els windows tenen res a veure amb les curradisimes sinfonies de la musica classica... pero.... qui sap qui sap...

aixo com sol pasar nomes el temps u dira.... i tal vegada tindrem q dir WOW, o talvegada no...

pd.- al posar wow al google imatges ma sortit aixo > aixo sort q internet sigui en linux o windows is for porn q si no...

També cal que considereu aquesta possibilitat...

21 de febrer 2007

Linuxero: bitxo raro

Avui he rebut avui he rebut aquest mail d'un debianita, doncs estic apuntat a la llista de Debian en català.

En aquest mail el meu company (no conec, però pel que afirma podria ser mon pare, amb tot no deixa de ser un company debianita ^^ [clar que ara que vaig amb Gentoo... :?]) explica com avui s'ha trobat una noia que estava llegint un llibre de Linux, i al veure que era un llibre bastant vell, li ha dit que aquest llibre ja estava quasi obsolet.

Amb això ha començat la petita conversa en que ella afirmava que també utilitzava Debian.
Però el més curiós de tot (jo també ho hagués pensat) és que al saber això, ja se li ha passat pel cap declarar-s'hi quan la noia era ben joveneta xD.



Companys (es?), és trist però cert, no sé què ho fa, però el linuxeros sembla que repulsem al sector femení de mala manera, tant és així que quan veiem a una noia posada al món de GNU/Linux se'ns cau la baba de mala manera.

Sempre recordaré el dia que estava jo avorrit al banc de la FIB i hi havia una noia rodejada de nois (lo normal) i com de cop la noia va treure el llibre: Understanding the Linux Kernel; realment vaig fer uns ulls com a taronges i el primer que se'm va passar pel cap: casar-me amb ella!

Per tant noies, si el que voleu és lligar, tant sols fa falta que us passeu per la facultat d'informàtica amb una semarreta com aquesta i en un tres i no res tindreu a tot un regiment de linuxeros als vostres peus capaços d'accedir als mateixos servidors de la NASA pel vostre amor xD

Drets d'autor

Comprar llibres és una cosa habitual, però què passa quan comprem un llibre d'un autor que desafortunadament (o per sort: una persona amb 1000 anys...) és mort. A on van a parar els diners?

Un podria pensar que són per a la editorial. Però què n'ha de fer l'editorial? si l'autor del llibre ja no hi és, no podrà escriure més llibres, per tant quin sentit té comprar llibres d'autors que ja no hi són?

El mateix passa amb els CD's de Música, si jo compro un disc de Nirvana qui es queda els diners? una discogràfica? una persona que ha comprat els drets d'autors a la viuda de'n Kobain?
Quin sentit té donar els diners a aquesta gent? són gent que no podran crear obres del nivell de l'autor original. Certament, són uns diners perduts (malaguanyats).

Però anem un pas més enllà, al cap de cinc anys de sortir una pel·lícula al cinema: té sentit mantenir-ne els drets d'autors? És a dir, n'estic segur que el 97% de les pel·lícules que es publiquen (o es projecten) al cap de cinc anys ja ningú les recorda, i ni crist les mira i encara menys algú les compra ([els frikis] i si les troba a les botigues). Per tant, perquè no alliberen els drets deixant la cultura a l'abast de tothom?

Això per una pel·lícula, pot semblar una tonteria, però fixem-nos en algun llibre de divulgació científica: El coneixement d'aquest llibre ha de ser tant sols per quatre afortunats que es puguin permetre el luxe de pagar més de 15€ per un llibre?

Si filem prim, segurament l'investigador és pagat pel govern (a través de la universitat o per algún centre d'investigació), per tant, si nosaltres paguem al govern, vol dir que el sou de l'investigador l'hem pagat nosaltres, així doncs, perquè hem de pagar dos cops per la mateixa cosa?

Clar, tenim les biblioteques però: podeu fer un cop d'ull aquí i aquí per veure que per una vegada a la vida, en aquest pais tenim una cosa ben feta (les biblioteques públiques) però que perillen.

Jo comprenc que en el cas d'una pel·lícula o un videojoc és qüestió de negoci, però què hi ha de les pel·lícules o videojocs que han venut una brutalitat de milions? és que no han generat prou benefici com per reduir el preu? A més, com ja he dit, aquests productes fan els beneficis al primer any de sortir al mercat (anava a afirmar els primers dos mesos). És que passats uns anys no ho poden alliberar? Per què no serà fins el 2012 que un es podrà descarregar les cançons dels The Beatles amb total llibertat?

20 de febrer 2007

Llegir sense perjudicar la vista

Molts cops tenim llargs documents en pdf i ens els hem de llegir de pe a pa, i sovint ens fa un mal la vista terrible (fins i tot abaixant la il·luminació de la pantalla).

Doncs bé he trobat el mètode per alleugerir això, que no solucionar-ho, doncs les ones electromagnètiques sempre hi seran:

xpfd -rv nom_fitxer.pdf

-rv indica reverse video mode, amb lo qual tot els colors es neguen (els 1's passen a ser 0's i els 0's, 1's), amb lo qual se'ns obre la nova finestra amb un paper virtual de color negre i les lletres blanques.

A més ho podem veure tot a pantalla completa, així els colors blancs dels menús no ens enlluernen :P

D'aquesta manera la vista s'ens cansarà menys.

Salut ^^

17 de febrer 2007

Jo, robot

Sense voler robar el títol d'un llibre d'Asimov que encara no m'he llegit u_u
Através de barrapunto.com he descobert aquest video, realment curiós, en un futur seran necessaris aquests vestits pels policies, bombers, mà d'obra o simplement per fer la classe de gimnàs?


Veus Spiegel?, tu que volies ser un Gundam xD

16 de febrer 2007

Compilar kernel de Linux

Primer de tot, necessitem descarregar el kernel a compilar, com és habitual ens descarregarem la última versió estable (ens podem descarregar qualsevol de les versions que hi ha hagut). Per descarregar-lo anem a www.kernel.org i allà ens indica quina és la última versió estable fins al moment, ens la descarreguem (solen ser uns 45~55 MB depenent del format de compressio). [A partir d'aquí detallo la instal·lació de la versió 2.6.20]:
wget ftp://ftp.kernel.org/pub/linux/kernel/v2.6/linux-2.6.20.tar.gz
Mentres es descarrega podem anar a preparar una pizza, un bon sac de crispetes o alguna cosa per distreure'ns després (no pas durant la descarrega que avui dia va relativament ràpid).

Un cop estigui descarregat, el copiem a /usr/src/, per fer-ho ja sabeu:
cp linux-2.6.20.tar.gz /usr/src
Un cop copiat (un plis) el descomprimim:
cd /usr/src
tar -xzvvf linux-2.6.20.tar.gz
Ja el tenim descomprimit, anem al tajo:
cd linux-2.6.20
make menuconfig
Avui dia (i ahir) es pot fer en un menu pel Gnome o pel KDE, però dah! aquest menú ja fa el que ha de fer, pels curiosos, poden provar:
Pel Gnome:
make gconfig
Pel KDE:
make xconfig
Els puristes, voldran que se'ls pregunti paquet per paquet si el volen instal·lar o no:
make config
I pels vagos, voldran que agafi la configuració anterior i deixar-se de punyetes, però atenció, els nous moduls els preguntarà un per un! :
make oldconfig
Aquí potser que us dongui un error, si és el cas podríem fer això (en el cas de Debian):
apt-get install make libncurses5-dev
I ara sí, a l'entrar al menu, com que som novatos (o ens ho farem) anirem opció per opció investigant a veure quines opcions tenim, moltes no sabrem què són, l'ajuda sovint ens aclarirà les coses i si no, no toquem el que no sabem i ja està.
Seria interesssant habilitar els FyleSystem (sistema de fitxers) que fem servir, normalment Linux fa servir els ext2 o ext3, però hi ha qui prefereix els reiserfs, també podem habilitar el VFAT32 i el NTFS per si tenim alguna cosa en Windows.
La secció de Network també és molt interessant, aquí és a on podem posar els NFS (Network FileSystem, per compartir fitxers a través de la xarxa), tot lo referent a les iptables (firewalls), el referent a la IPv4 i IPv6 (la versió 6 encara no s'utilitza, però tot arribarà).
També podríem fer una ullada a la versió del nostre processador, comprovar que sigui correcte.
I finalment, a la secció de Device Drivers hauríem d'anar seleccionant els drivers dels nostres dispositius, aquí entra les targetes de so (que recomano posar-les com a mòduls (M) perquè sino l'alsaconf després es caga amb tot), les targetes de xarxa, de video..., també mirar lo dels USB mass storage, impressores per USB, paralel port, disquetera, gravació de CD's o tauletes digitalitzadores.
En fi, és qüestió de perdre-s'hi una bona estona per tots els submenús i anar activant el que un considera que farà servir.

Un cop ho tinguem tot ben decidit sortim del menu, ens preguntarà si volem gravar els canvis, òbviament direm que sí.

I ara ja podem teclejar:
make
I al apretar enter ja podem agafar la nostra pizza que hem preparat, les crispetes i el que faci falta, doncs aquí s'hi passarà un bon rato (dependrà de la quantitat de mòduls que haguem seleccionat i com no, del nostre processador [aquí sí que és la CPU el que determina la velocitat! en les altres coses ja és més discutible].

Un cop hagi acabat, haurem de teclejar:
make modules_install
Tranquils, això en dos segons ja estarà, i ara ja està tot compilat i configurat, anem a preparar l'arrancada del sistema amb el nom kernel:
cp arch/i386/boot/bzImage /boot/vmlinuz-2.6.20
(si teniu un AMD64 haureu de fer cp arch/x86_64/boot/bzImage /boot/vmlinuz-2.6.20)
Ara els usuaris de Debian (els de Gentoo no els hi cal) hauran de fer el següent:
initramfs
(si tenen stable o unstable)
mkinitrd -o /boot/initrd.img-2.6.20 2.6.20
(si tenen testing o prefereixen aquesta opció)
Actualitzem el grub (si és que aneu amb grub)
update-grub
vim /boot/grub/menu.lst

aquí hauria de quedar alguna cosa així:
title Linux 2.6.20
kernel (hd0,1)/boot/vmlinuz-2.6.20 root=/dev/hda2
initrd /boot/initrd.img-2.6.20
I finalment instal·lem aquest nou grub a la MBR del disc:
grub-install (hd0)


Si ens diu que no ha trobat cap error, vol dir que ja podem reiniciar i provar a veure què tal el nou kernel. Més informació

15 de febrer 2007

Les dades sí importen

L'avisen perquè necessiten el seu ajut, en aquest moment deix el seu ordinador encès i amb el document amb el que treballava a mig fer, va al futur lloc dels fets i de sobte descobreix que abaixen els ploms de la llum sense avís previ. Aquest moment és digne de ser retratat amb una boca de babau oberta, els ulls perduts, les espatlles pansides i la ment pensant en que porta més de mitja hora editant un document, el qual ha suat tinta (tecles? ones electroagnètiques?) per poder-lo dur a bon port i pensant, que tot aquest esforç se n'ha anat a norris amb el sol gest d'abaixar una palanqueta.

Li diuen tranquil, que tant sols han tret la llum (i no la força dels endolls) i es tranquil·litza, canvia la bombeta en qüestió i torna davant de l'ordinador, però... apagat! [una altre foto].

Així que, fustrat, engega l'ordinador, tarda exactament 1'25" en preguntar el nom d'usuari, però això tant és, el més segur és que ja no tingui ganes ni força per repetir tot l'esforç que ha realitzat durant la tarda.

Amb molt d'esceptiscime obre l'arxiu que estava editant: vim dns.sgml i sorpresa, el vim avisa de que té l'esborrall d'aquest arxiu i vol saber si l'usuari el vol recuperar, anul·lar-lo o ignorar-lo: R (recover) i es va fer la llum.

Sincerament, estic molt content de veure que tinc un sistema a prova d'apagades de llum, he recuperat fins l'últim caràcter escrit en el document ^^ Companys ni amb l'OpenOffice hagués recuperat fins l'últim caràcter, doncs l'OpenOffice fa la còpia de seguretat cada 5 minuts (i si se li habilita l'opció), en canvi el vim, quan s'edita crea un document auxiliar, .dns.sgml.swp en l'exemple i treballa sobre ell a temps real, com que el que s'edita és text pur i dur (i no imatges, ni etiquetes colors ni pijades) els accessos són ràpids i no s'aprecien. Una maravella que té el mòdic preu d'aprendre's unes quantes combinacions de tecles (com un videojoc vaja).

14 de febrer 2007

Comparativa de Llenguatges de Programació

Avui estava mirant tutorials d'xml [ja intentaré fer un post] i clar, recomanen agafar un programa que et miri si la sintaxi és o no correcte. I he trobat aquesta web. On fan la comparació de 6 programes que fan exactament el mateix (comprovar que la sintaxi d'un document és correcte, i.e. llegir tot el document d'entrada i mirar que no tingui errors sintàctics).

Dos d'aquests llenguatges estant escrits en C, dos més en Java, un en Perl i finalment un altre en Python.

A mode d'introducció, els programes escrits en C es compilen i es genera un arxiu binari capaç de ser executat directament pel Sistema Operatiu i arquitectura(~ordinador) sobre el que s'ha compilat. Un programa escrit en JAVA també es compila, però el resultat és un arxiu capaç de ser executat per la famosa màquina virtual de Java, la qual està disponible per diferents Sistemes Operatius (d'aquí la portabilitat del Java). I finalment, el Perl i el Python (al igual que el PHP i el Pike) són llenguatges de programació que no es compilen i que tenen un intèrpret, que comprova que la sintaxi sigui correcte i tradueix cada linia de codi a les corresponents biblioteques de Perl o de Python (segons correspongui).

Aquí els temps de cada programa per processar les mateixes dades:

Figura1: processant un arxiu normal


Figura2: processant un arxiu gran

Figura3: Processasnt diferents arxius:
Com veieu, en tots els casos, els dos programes escrits en C van molt més ràpids que la resta. També podem veure que els programes en escrits en Perl o Python van més ràpids que els escrits en JAVA, però tant sols quan els arxius d'entrada són petits, quan els arxius d'entrada són més grans la cosa es capgira i els programes escrits en JAVA van més ràpid que els escrits en Python o en Perl.

Òbviament, aquí podem tenir altres factors a tenir en compte, doncs com que aquests programes han estat desenvolupats per gent diferent, però dah! es tracta de comprovar la sintaxi d'un text, un programa la mar de senzill.

10 de febrer 2007

Reproductor de Música

Companys, avui he trobat el millor reproductor de tots, el que he estat buscant durant tota la vida. El seu nom: sonata

És un reproductor la mar de senzill, es limita a reproduir música, això té una gran avantatge: és ràpid, no tarda en carregar, ni buscar les cançons i et deix els recursos del teu ordinador en pau (també ens pot buscar la portada del disc, però dah! és el primer que he deshabilitat).

La pega potser és a l'hora d'instal·lar-lo, és una mica rarot, es tracta de que treu el llistat de cançons de la xarxa (encara que tinguem les cançons al nostre disc dur, ell ho fa a través de 127.0.01 (l'adreça local del nostre ordinador)). Això vol dir que si volem escoltar cançons ens hem de connectar a un servidor, i en el cas de que volguem escoltar les cançons del nostre propi ordinador, haurem de fer-nos nosaltres el nostre servidor.

Aquest servidor es diu mpd, per instal·lar-lo res tant fàcil com un apt-get o emerge o el que sigui i avall, però per configurar-lo ja haurem de filar més prim.

(podeu anar a l'enllaç on hi ha un explicació in english), però la clau es basa en configurar bé l'arxiu /etc/mpd.conf hem de tenir en compte que tots els fitxers que faci referència el .conf (a saber el mpd.pid, mpd.log, la base de dades i el directori de llistes) hauran de tenir permisos d'escriptura per tothom (potser ho fés malament, però no hi ha hagut manera).

Un cop editat aquest arxiu i comprovat que tot està bé, podrem crear la base de dades:
mpd --create-db
Depenent de si teniu molta música o no tardarà més o menys. I ja només queda iniciar el daemon (Disk And Execution MONitor, res de dimoni U¬¬). per això farem:
/etc/init.d/mpd start

Heu de procurar que s'inici sempre aquest daemon al arrencar l'ordinador (o si no, l'haureu d'activar a mà quan volgueu escoltar música), en la majoria de Linux si està a /etc/init.d ja s'inicien, en Gentoo no (rc-update add mpd default o fer un enllaç simbolic ln -s /etc/runlevel/default/mpd /etc/init.d/mpd que fa el mateix ;)

I ja està, obrirem el sonata (si no el teniu instal·lat o us el descarregeu de l'enllaç o feu ús de l'apt -get & co) li direm que es connecti i ara ja tindrem tota una llista de cançons disponibles, que això sí, les haurem d'anar afegint a la llista de reproducció, però també podem afegir la carpeta sencera, i realment va rapídissim afegint i trobant les cançons, no com l'Amarok, el Listen o el Rhythmbox. I com veieu, és una bona manera de compartir la Música, oi? ^^

Val a dir que he trobat aquest programa gràcies a que els de Gentoo han tret del seu repositori l'xmms.

El sonata i el mpd també tenen una versió per a Windows, si els necessiteu, busqueu-los ;P

08 de febrer 2007

Docbook: documentació

I a petició d'un fan mooolt fan d'aquest blog (U¬¬ xD). El secret, la clau: Creació de pdf's en Linux [Ok, ok, Spiegel, a tu no t'agradarà perquè només t'agrada això del WYSIWYG].

En fi, per començar, primer de tot, abans que res [@_@]: instal·lar docbook (Debian like: apt-cache search docbook i instal·lar el docbook-sgml-utils o algo així, en Red hat el mateix però amb yum i amb Gentoo amb "emerge docbook-sgml-utils" (això sí, amb el flag tetex activat [a /etc/make.conf es miren les flags], les dependències ja es resoldran autmàticament).

Però per fer-ne la prova, haurem d'aprendre una mica de sgml o xml (són molt semblants els dos i avui dia el docbook se'ls menja tots dos): Apa doncs!

l'sgml o xml, és com l'html (Markup Language), això vol dir que els documents tenen com unes etiquetes que determinen el format del seu contingut, això és, el tipus de lletra, la mida, el color, l'enllaç,...

Però bé, la teoria és avorrida, passem a la pràctica:


Això és un document típic/clàssic/bàsic d'sgml. Com veieu és pastat a l'html, excepte que les etiquetes són diferents, a més no es detalla sobre la mida i el color de la lletra si no, que sembla (i és) que tot tingui com una categoria, i segons aquesta categoria adquirirà un tipus de lletra o una altre.

No detallaré molt sobre el significat de cada etiqueta, però sí comentaré que la primera línia del codi és important, doncs determina que el document és un document docbook, per tant, les eines (programes) de Docbook podran treballar sobre ell.
També tenim la segona línia book lang="ca" que ens determinarà l'idioma dels menús (enllaços) que es generaran al document (el clàssic següent, anterior, índex...).

I com que volem tenir el resultat, doncs molt fàcil, obrir la línia de comandes (terminal) i executem "docbook2pdf nom_fitxer" Esperem un xic, i quan acabi tindrem un arxiu pdf acabat de sortir del forn. [Si el document conté errors, el docbook ens dirà tal línia no m'agrada, per tant, podrem corretgir-los ràpidament]. A més, si en volem la versió html del nostre document tant sols hem de fer "docbook2html". xupat ^^

Però, es clar, imaginem que tenim que escriure un super-macro llibre que ni La Fundación d'Asimov. a llavors, el més sensat i recomenable és dividir el nostre document per llibres,capítols o seccions i per cada una d'elles fer-ne un fitxer (així si es corrumpeix un fitxer tant sols tindrem problemes amb un secció i no en tot el document). Primer crearem el fitxer que dirà quins fitxers fem servir (bé a ser l'arrel), index.sgml:


un cop tenim aquest fitxer fet, haurem de fer els fitxers intro.sgml, nus.sgml i final.sgml, per exemple la intro podria ser així:


No cal dir, que podeu afegir tants documents com creieu oportú i com veieu és millor tenir el document tabulat per indicar en quina secció estem, si no, tot en una línia és un mal de cap.

I això és tot, més informació a la wikipedia, a aquest tutorial (d'on he tret els exmples) i a aquest llibre.

Com alternativa, recordem que sempre hi ha més d'una manera de fer les coses, tenim el LaTEX, però, tot i que són molt semblants, per documents de text, el DocBook va de maravella, la gràcia del LaTEX és que pots fer gràfics i caràcters raros (delta, epsilons, sumatoris, integrals...), però també és cert que fer virgueries amb les fletxetes i demés es necessita temps per aprendre-ho, pels interessats a la wikipedia i al grup de cervanTEX.

Errr... l'alternativa d'agafar l'OpenOffice.... No he escrit res ;P.

Gentoo

I després d'anar durant 3 dies amb la consola TTY al final, ja tinc el Gnome instal·lat i ja tinc el sistema operatiu, em falten les "pijades" i restaurar el backup, però això ja és igual:

M'he passat a Gentoo!!
I... brutal ^^, bé, realment és molt freak, tot el que instal·les ho compiles, què vol dir això? doncs que quan instal·les per exemple el mozilla-firefox, et descarregues el codi font, es compila (genera el binari) i s'instal·la. [hi ha una opció de baixar-se el codi directament compilat, com Debian, Red Hat, Ubuntu and so on, però dah!]

L'avantatge d'això és que els programes que poses estant 100% preparats per funcionar sobre la nostra màquina, això es tradueix generalment en velocitat i menys errors.

La pega (sempre hi ha pegues) és que per instal·lar el mozilla-firefox (for example) pots tardar un parell d'hores o més (depèn del processador [almenys una cosa que sí depèn quasi exclusivament del processador!]), i es clar, per instal·lar el senyor Gnome, vaig tardar +25h!! (sense contar que vaig perdre una nit de compilació per culpa de no instal·lar abans el python, [ironia on] aix... si és que a qui se li acudeix... u_u[ironia off]).

Però no us penseu que és complicat, per exemple, al executar "emerge enemy-territory" se'ns instal·la el joc en 3D (estil Quake/Doom) Enemy Territory, tant sols falta ser pacients durant la instal·lació, doncs pot tardar i molt (:? hores).

Però bé, molt bé, el millor de tot és la grandíssima documentació que tenen, un pot posar "gentoo nom_programa" al Google i les dues primeres entrades són del servidor de gentoo (sigui quin sigui el programa). A més, tot està explicat pas a pas i des de 0, vaja que un pavo de lletres acabaría aprenent més sobre Linux instal·lant Gentoo seguint les guies de www.gentoo.org, que no pas treient-se la ingenieria d'informàtica [de vegades em pregunto per a què serveix anar a la universitat si tot el que vull està a internet...].

En fi, jo recomano Gentoo 100% a les persones que tinguin uns 5 dies consecutius totalment lliures per barallar-se amb l'ordinador, un o dos llibres per llegir, un gos/gossa per passejar, ganes d'aprendre com funciona GNU/Linux i que vulguin tenir un Sistema Operatiu com cal, no com el que anuncien a la televisió: Wow!

I com que sempre la gent vol saber d'on surten els noms, aquí tenim una parella de Gentoos ;)

01 de febrer 2007

Tokyo Game Show

Molt bé, acabo de veure aquesta notícia a www.vandal.net en la que informa que el Tokyo Game Show 2007 es celebrarà del 20 al 23 de setembre. A diferència de l'E3 el Tokyo Game show està obert al tot el públic (pagant clar) i no està restringit només a la premsa i empreses del sector.

Per tant, què? preparem una expedició?

Les veritats de la vida d'un internauta

Acabo de llegir un article/post/opinió del creador/fundador de kirainet.com Realment, diu les coses ben clares sobre el que passa al món d'Internet i les maleïdes lleis:

http://www.kirainet.com/reglas-estupidas/

El post és llarg i tracta bastants temes, però hi estic molt d'acord amb el que diu. I ara que el Partido Pirata ja s'ha registrat... xDD

Frikades

Com seria Star Wars amb un pressupost ridícul:
http://www.technorati.com/search/http%3A%2F%2Fyoutube.com%2Fwatch%3Fv%3D7IbV7ad2xgY

Quan un té una feina interessant, pot fer virgueries quan s'avorreix:
http://www.technorati.com/search/http%3A%2F%2Fyoutube.com%2Fwatch%3Fv%3D0qEotHQgUsg

Evolució dels balls:
http://youtube.com/watch?v=dMH0bHeiRNg

Anuncis subliminals, encara es fan?!
http://youtube.com/watch?v=LMzbwa6PvEE

Si us plau, no feu això al vostre hamster!
http://youtube.com/watch?v=YXRH50fvHWA

Un projecte raro que suposo nque a més d'un se li ha passat pel cap fer-lo:
http://youtube.com/watch?v=6B26asyGKDo

En fi, per passar el rato, tots els videos trets de: http://www.technorati.com/pop/youtube/

PS: algú editarà els enllaços :P