14 de juny 2009

Monkey Island



Ahir a la tarda estava que no sabia què fer, i vaig dir, vinga, jugaré a un joc de l'any de la quica amb l'Scummvm... I li va tocar el torn a Monkey Island 1 [la versió CD que té música ;P].

Doncs ara mateix, després de 9:20 de joc me l'he passat, val a dir que he utilitzat una guia en dues ocasions, la primera ha estat una situació que no se m'hagués ocorregut, i la segona per no passar detalladament el ratolí pels racons d'una sala.


Val a dir que el joc està xulo, clar, que a primer cop d'ull aquells píxels fan mal a la vista, però al final, un s'hi acaba acostumant.

Lo més gran és el gran sentit de l'humor dels xavals de Lucas Arts, tant pel que fa en els diàlegs, en el disseny de personatges (menció especial al mono de tres caps menjant un plàtan) com en algunes escenes. Quan hi jugues estàs passant una bona estona (excepte quan portes mitja hora en que no saps què nassos és el que has de fer). Està clar que la finalitat principal dels jocs d'abans era divertir, ara la cosa s'ha deteriorat o almenys canviat.


Si hagués de comparar l'estil de joc del Monkey Island amb els jocs actuals... Destacaria que abans s'havia de tenir molta paciència per anar provant què és el que s'ha de fer per tirar endavant, potser si es donguessin més pistes... Tot i que si s'està atén a tot el que diuen els personatges es pot avançar prou bé, clar, no t'escapes d'haver de buscar amb el ratolí tots els racons de totes les pantalles... I a vegades és inevitable fer un viatge per totes les escenes del joc, per veure si ens hem deixat alguna cosa, o si amb l'últim objecte aconseguit es pot fer alguna cosa nova.

També es nota que els hi costava fer personatges i que per això els exprimeixen al màxim, almenys de personatges que estiguin allà fent bulto només hi ha els que et trobes al SCUMM BAR i potser un parell de fantasmes. També exploten al màxim els escenaris obligant-he a passar-hi més d'una vegada; Avui dia pocs jocs hi ha que et facin tornar a recórrer un mateix escenari per segona vegada.

Potser sí que és massa passiu, però bé la història que explica és molt entretinguda i divertida i els enigmes prou curiosos/entranyables. Crec que el que li podria donar molts punts a aquests tipus de joc seria poder comentar la jugada amb un company, la pega d'això és que dos o més companys han de començar a jugar a la vegada... Si no, un es limitaria a donar les solucions a l'altre i ja està.

És una llàstima que no facin jocs com aquests, però també és veritat, que a vui dia, no se sap perquè, ens hem mal acostumats amb els jocs fàcils i jocs que no ens facin trencar gaire les banyes, tant és així que si amb un joc nou (i que a sobre no hem pagat un duro pel joc), si ens quedem bloquejats ni que siguin 5 minuts al començament del joc ja el deixem estar.

Finalment, m'ha fet gràcia saber que els insults dels combats havien estat escrits per Orson Scott Card.

Vinga i us poso unes quantes imatges per animar-vos a que la setmana que ve comencem una partida al Monkey Island 2 ;P

06 de juny 2009

El món, la corrupció, la manipulació i la relativitat 1

Els idiomes i les seves excepcions:

Perquè tenim excepcions per tot arreu, però sobretot en els idiomes? perquè una cullera és unA i no un cullera? perquè el sostre és masculí i no femení? És sabut que l'alemany també distingeix entre termes femenins i masculins... però curiosament el sostre no és EL si no: LA.

I no es posem ja en les 'v' i 'b' o en les 's' i 'c' o les è's i les é's, per exemple: sabem que no és el mateix dir "seva" que "ceba".

Es podria dir que temps ha hi havia una gran diferència entre la 'b' i 'v' i que a mesura que ha anat passant el temps la 'v' s'ha anat convertint en 'b'... Potser passaria el mateix amb la 'c' i la 's'... I amb les vocals? és que els italians no van pensar en fer una e diferent per la e oberta i per la e tancada? potser sí, i per això hi ha aquella e que és un 3 al revés i la e... o potser no.

Però totes aquestes cabòries m'han fet pensar que això no pot anar bé, ens estem acostumant massa a les excepcions: "Si compra això abans del dia tal li regalem qual", ens estem acostumant massa a acceptar la lletra petita dels contractes: fins i tot sense llegir-la!

No seria més fàcil tenir un llenguatge sense excepcions? Encara que sembi mentida, això podria canviar la manera de pensar i la manera de fer de totes les persones: potser pensaríem d'una manera més racional i les sangoneres com els polítics es convertiríen en polítics i farien el que han de fer: defensar els drets i els interessos dels ciutadans i no donar'ls-hi pel cul constantment: que si et trec internet, que ara no et faig un tren que fa segles que s'hauria d'haver fet, que el tren no pot passar per aquí si no que ha de passar per allà... Dah! però això ja en el pròxim post.

I ara la pregunta clau: la modificació de la llengua de tal manera que tingués tantes excepcions ha estat creada pels mateixos ciutadans durant el dia a dia, o pel contrari ha estat creada per uns manipuladors?

Per resoldre aquest tema, s'ha de tindre en compte que al principi només sabien escriure quatre gats... Que curiosament eren monjos... que si religions i polles, ja sabem també com insistien els religiosos en extendre la seva pròpia religió, en dir que les altres religions éren errònies i què passava quan deies que el que hi havia escrit a la bíblia era mentida podrida (centenars de milers de persones van morir per aquestes bestieses)[<-Joders és que el món està fatal eh... I jo visc en aquesta merda? U_U]... En fi, però també hi ha l'altre part: que la llengua la fa qui la parla i que si tots diuen comencem a dir internet envès d'interxarxa ó entrexarxes doncs internet quedarà com a paraula correcte.

Treure'n una conclusió definitiva ho veig molt difícil... És d'aquelles coses que provablement nosaltres no ho arribarem a saber... Potser perquè és un problema sense solució o potser perquè no interessa que se sàpiga?

En fi, menjada de tarro patrocinada/provocada/originada per: Una noia alemana i matemàtica a qui li vaig començar a explicar algunes de les excepcions del català i també per la novela '1984' de George Orwell.

04 de juny 2009

E3


Be sembla que el e3 ja ha tirat els petardos gordos...

coses bones, es veu força moviment en la ps3 y la psp aviam si aixo provoca que surtin mes jocs...

ja que si be la ps3 es salva pq es "nova" la psp es tristisim els pocs jocs que te y a sobre es un maquinon de cuidado... nomes cal veure com domina els 3d (els cellshading son brutals..)

en fin a lo que anava ja que de la xbox no em miru res fins que no em toqui en algun sorteig o google fasi una consola y potser em fasi mes rabia... la xbox la tinc apartada

la wii el mateix...
/*Start Neioo's Edition*/
En quant a la Wii sembla que Nintendo continua donant suport a les seves sagues: Metroid, Mario i Zelda. Que dius, vale, ja coneixem els personatges... però no es poden fer coses noves?

Del Zelda no han ensenyat més que una imatge... Sembla ser que aquest cop l'arc agafarà més protagonisme que l'espasa...

Del Mario hi ha un video penjat pels puestos: Mario Galaxy 2; Dir que quan va sortir el Galaxy, no tenia ganes de jugar a un altre Mario, però ara potser no em faria res perdre mitja horeta al dia... El problema és que en treuen masses i val, n'hi ha que aporten coses noves, però d'altres no (ejem Mario Sunshine, que està bé... però és un Mario 64 2)... A veure aquest Mario Galaxy 2... El Miyamoto diu que un 90% serà tot nou, però... si els personatges són iguals, les monedes, les estrelles... mmm... no surten els números...

Recordar també que sortirà el Wii sports 2 amb una extensió al mando de la Wii que el farà més precís i tal i pasqual...

Però el millor serà: "Dragon Ball: Revenge of King Piccolo". Per fi, l'aventura de'n Goku des de que era petit... els hi ha costat eh... Però en fi, espero que la jugabilitat sigui com cal... (<-Estic tens avui, tot ho critico). Però bé, sapigueu que vindrà amb les cançons originals JAPONESES ^^

/*end Neioo's edition*/

pero els de sony... si el mando de deteccio de moviemnt "3d" acaba sent el que es veu pot ser espectacular : D, els moviments de l'espasa i del arc que van mostrar com a demo impresionants.. el que pasa es que faltara veure si ho venen com a un accesori rollu sing star o posaran "per defecte" en tots els jocs...

ja que apart dels marca "sony" la resta de jocs no fan servir el control de moviment en els eixos del mando (el tipic si inclines cap aqui o inclines cap alla el mando)

i sobretot... el trico (molt millor trico que el nom que li posen :P)
/*start Neioo's edition*/
The last guardian: de moment lo millor de l'E3
/*end Neioo's edition*/

en fin... tot molt be, ara falta veure com si estiguesim en campaña totes les promeses en que es converteixen...

/*start Neioo's edition*/
Jo trobo a faltar que els de guitar hero treguin una edició d'una guitarra de veritat: o de quasi veritat, no aquella merda amb 5 botons (que vale, pel primer i segon Guitar Hero tot guau com mola, però amb el 3er guitar Ja n'haurien d'haver fet un nou model molt més realista), i és que la bateria mola molt més, en gran part perquè és més fidel a la realitat...

I els de Sony enves de treure una bareta, ja haguessin pogut treure un parell de guans, aleshores, sí que es podria fer un guitar hero amb una guitarra com cal... tot i que imaginària... ;P

Però crec que el problema en general dels videojocs, és que ja no tenim tant de temps per viciar-nos i comencem a veure com tots els jocs són "más de lo mismo" i tenim ganes de que jugar a un joc nou sigui una experiència nova, sense necessitat de quatre hores aprenent-he els controls.

Oh! i a veure quan d'una maleïda vegada les merda empreses distribuidores de videojocs deixen estar ja el format CD/DVD/Blu-Ray/tot_format_òptic_hagut_i_per_haver i es canvien ja als discs durs o a lo que vulguin, però que se n'enterin de que el temps de carga és una puta merda i estic fins els nassos de jugar 3 minuts al Guitar Hero i esperar-me'n un per poder tornar a tocar la mateixa cançó! [bé potser he exagerat el temps, però joders el temps que passes tocant passa ràpid i el temps que passes esperant passa lent].

I més crítiques encara, que en teoria, hauria d'estar programant però estic de les interfícies gràfiques fins la polla, i em desfogo aquí, els videojocs, haurien de passar de ser un passatemps a ser alguna cosa constructiva, el gran exemple: Guitar Hero (en modo bateria, perquè la guitarra: una pm), doncs tu si vas jugant al Guitar Hero, pots fer-te el friki i aconseguir tropocientos mil punts, però el dia de demà amb molt poc esforç ja saps tocar la bateria! [Com mola el Guitar Hero Metallica arrrgggghhhh i que difícil!!!], en canvi, el Mario de què serveix? el Zelda? el Metal Gear? els Final Fantasy? No aprens ni a saltar tant alt com el Mario, no aprens ni a muntar a cavall com el Link ni molt menys aprens com entrar desaparcebut en una... base militar? claro, claro... aix... Aix!!! A on hi hagi l'Ico que t'ensenyava el moment d'una palanca...
/*end Neioo's edition*/

pd.- un final 14? online?... bufff quina mandra....

pd2.- que m'esperara la tgs? molts japonesos i moltes cues? segurism! U_U

/*start Neioo's edition*/
pd3.- Amb el Zelda, el Mario and co, aprenies anglès, almenys, jo vaig perdre la por que molts tenen a l'anglès gracies a les viciades del Zelda sobretot. [El Metal Gear ja va sortir en castellà, per tant aquesta excusa ja no li és vàlida i no em digueu que el jugàveu en anglès, perquè: I'm sure, it's not true :P]
/*end Neioo's edition*/