27 de desembre 2010

Visual Merry XMAX












Va i paro que amb el refredat que he agafat... Qualsevol foto em fa gràcia i les penjaria totes, la font de les fotos estan compartides al Google reader (podeu veure els enllaços a dalt de tot de la columna de la dreta), allà encara hi veureu més fotos. Gentilesa de thechive.com

24 de desembre 2010

Coses Vàries


  • Va sortir el nou disc de Reno Renardo, us el podeu des de la seva web

  • Vaig veure Gattaca, està bé.

  • He començat a llegir un llibre de més de 1000 pàgines, es diu "La rebelión de Atlas" de Ayn Rand, no és ciència ficció, sí és ficció, és filosòfic, és un llibre icona del capitalisme i va inspirar al creador de la Wikipedia a crear la Wikipedia. Només he llegit el primer capítol i he disfrutat com un berro de la lectura, cosa que des de la Fundació d'Asimov no em passava. Quan l'acabi, ja us faré una resenya.

  • I recordeu, encara podeu compartir la vostra informació digital a través de la xarxa gràcies a la Ley de Sinde no va ser aprovada. Però no jo no em tranquil·litzaria del tot, això ha estat una batalla, no la guerra.


  • Oh! i me n'oblidava, temes socials: Ja arriba el solstici d'hivern, època en que es solen celebrar festes i reunions familiars i tal i Pasqual, que ho disfruteu :)

  • Si hi ha algun afortunat lector del blog que li hagi tocat la loteria que sàpiga que si fés una petita inversió al blog, aquest blog podria millorar molt més.

  • Normalment, també per aquestes èpoques la gent es marca objectius que al cap i a la fi no acaba complint, així que jo, fart de no complir amb les meves expectatives, aquest any no em marco cap objectiu, a veure si així realment compleixo.

22 de desembre 2010

Hunch

I avui que estic inspirador, inspirat, espirat. Us faré referència a una web, que sembla dir una cosa molt potent, però al final m'ha decepcionat.

Es tracta de Hunch.com i que en teoria vindria a ser una mineria de dades que et recomanés les sèries, els blogs i llibres que et podrien agradar tant sols responent unes simples preguntes.

És com un psicotest, però light, recordo l'únic psicotest que he fet que quan vaig acabar de respondre'l em vaig adonar de que si s'interpretava correctament (segur que sí) podrien saber-ho tot de la meva vida: si m'agradava sortir de farra, si compliria amb la feina, ... Els testos de hunch però, són bastant xorres o si més no massa generals com per poder esbrinar res sèrio.

I clar, passa el que passa, t'acaba recomenant una merda de sèries i una merda de llibres.

Haig de confessar que ja se m'havia passat pel cap fer una web de recomanacions, i veient hunch potser l'acabi fent, però també veig ara que hi ha un problema, i és que d'acord, et pot recomanar un llibre, però aquest segur que és comercial, que és de renom... Vull dir que és difícil recomanar coses no esteses, per exemple, si ens centrem en el camp de la música, un posaria a la llista els grups més coneguts que si Red Hot, que si Metallica, algun baixaria una mica el llistó i posaria algo com Reel Big Fish, algun friki posaria els The Pillows. Però tant sols quatre gats posarien Kayo Malayo. Per tant l'algoritme que s'hauria de fer servir en casos així, hauria de tindre en compte que hi ha grups molt coneguts per tothom, que hi ha grups coneguts per un bon grapat i que hi ha grups coneguts per una minoria, que si bé és una minoria molt petita, disfrutes molt més trobant grupets d'aquests que tot just acaben de començar i que no els coneix ni sa mare que no pas que diguin sí mira, a tu et pot agradar Futurama, si ja ho sé que m'agrada Futurama.

No sé, proveu-lo, no fós cas que us recomenés alguna sèrie que us agradés de debò.

Spin de Robert Charles Wilson

Doncs com l'Spiegel va recomanar en algun comentari, m'he llegit Spin de Robert Charles Wilson.

La conclusió és un, no està mal, però té detalls molt millorables.

I no sé anava a posar tots els punts negatius, però sincerament, seria una putada pels qui no l'han llegit. Així que faig una espècie d'introducció així ràpida i els punts en contra ja els comentaré amb l'Spiegel en privat.

Spin narra una hostòria de ciència ficció que si hagués de passar a la realitat hauria de passar en temps actuals (res de futurs llunyans) i narra la història de dos germans bessons (en Jason i na Diane) i d'un amic seu (que serà el narrador de la història).

La qüestió és que un bon dia de cop hi volta, les estrelles del cel desapareixen i la història narra com en Jason dedica tota la vida en esbrinar el perquè, com la germana es posa dins d'una secta i l'altre com va fent de servent del germà.

I sí, el motiu de perquè el planeta es queda sense estrelles mola, que totes les deduccions del Jason per arribar a la sol·lució també molen. Però no he pogut amb la narració, ho sento, però tres fils argumentals en temps diferents et fa ballar el cap (ja ho vaig viure amb Criptonomicón i bufff). I l'altre tema que em mosqueja bastant és quan toca el tema religió, la religió que la donguin pel cul, són històries inventades per donar resposta a preguntes que no se sabien com respondre i punt, no hi ha volta de full. I després hi ha detalls més petits que dah!

Però en fi, si teniu temps, val la pena arribar al final, encara que abans preferiria Asimov, encara que no tracti ben bé aquests temes.

I per tornar-li la pilota a l'Spiegel, recomano "El monstruo de las galletas" de Vernor Vinge. Això sí que és un llibre de ciència ficció com cal, té molt poques pàgines, és senzill de llegir i té nivell, això sí, la gràcia està al final (però almenys no té les voi 400 pàgines d'Spin).

20 de desembre 2010

Arqueologia computacional

Estava jo buscant una paranoia per fer amb base de dades, quan vaig anar a parar a un fòrum a on un tiu preguntava com podia ser que qui mantenia un sistema de base de dades hagués creat una base de dades pels usuaris, una altre per les sessions i una altre pels continguts.

Aleshores el fòrum va començar un camp que mai m'hagués pensat, va començar a investigar els motius d'aquest disseny i tothom anava donant suggerències per a descobrir quin podia ser el motiu de crear un disseny de dades tant rebuscat.

La millor proposta per a mi era que diferents aplicacions havien d'accedir a les dades del sistema i naturalment, una aplicació poca cosa ha de fer amb les dades de les altres (més que buscar problemes).

Però el quid de la qüestió és que a partir d'un disseny ja fet van començar a investigar els perquès del disseny. Quan sempre lo normal és: donat un objectiu, fer un disseny que s'hi escaigui. A aquesta manera de fer l'anomenaven arqueologia computacional, la qual té una entrada a la wikipedia

En fi, un post paranoic per arribar al centenar de posts anuals u_u.

18 de desembre 2010

Marcadors - Bookmarks etc.. ?

L'altre dia viag començar a fer servir el Delicious... i ara diuen que el tancaran...

una de les feines que em feia el delicous era guardarme els meus "marcadors/favoritos" de toootes les pagines que tenia.. i doncs ara em trobo que nececito algun plugin/app/web que em fasi aquesta feina....

coneixeu alguna? que feu servir vosalres?

jo demano a un bookmark:

- carpetes i tags
- sincronitzacio / online
- que funcioni amb el chrome / chromium
- que puguis veure miniatures de les webs, o que sigui molt visual


aviam que em dieu... jo vaig a investigar una mica si trobu algo realment que val la pena actualizo el post (o en faig un de nou..)