24 de març 2007

Troia

Després de veure l'anunci 50.000 cops cada vegada que veia la tele (a l'hora de dinar i a l'hora de sopar), vaig decidir mirar aquesta pel·lícula i joders... no en treurem res de bo.

He llegit Odisea que tot i no descriure en detall la guerra de Troia sí que hi fa moltes referències amb les que un pot anar mig construïnt la guerra de Troia, que es descriu en detall a la Ilíada (la tinc a l'estanteria davant dels morros).

Fer una pel·lícula anomenada Troia és representar els versos de la Ilíada, en aquest llibre la meitat (!), és la descripció de com Odisseu (Ulisses) rei d'Ítaca i Penèlope esposa d'Odisseu, intenten fer veure al rei d'Esparta i tots els seus seguidors que Odisseu està boig i que està incapacitat per anar a la guerra. I en canvi, a la pel·lícula, apareix un Odisseu que li comuniquen que hi haurà guerra per primera vegada i en el següent fotograma ja es veu Odisseu convencent a Aquiles per entrar en guerra (mitja obra d'art a la merda).

A més, unes de les coses que a mi m'agrada de la mitologia grega és que et fa imaginar als propis Déus ajudant als seus protegits. Ja que es tractava d'una pel·lícula amb un gran pressupost, no costava res fer una representació dels Déus pel mig de la batalla amb efectes especials, en moltíssimes ocasions Pal·las Atena, filla de Júpiter (Zeus) es reencarna amb personatges mortals per guiar al seu protegit Odisseu. Però en fi, la pel·lícula es limita a anomenar quatre Déus en dues ocasions comptades...

A més, és com si donés moltes coses per sabudes, com el fet de que el cavall de Troia fós ideat per Odisseu, doncs en tant sols dos fotogrames ja passen d'ensenyar com Odisseu veu un cavall a veure el gran cavall de Troia ja construït. I ni tampoc diu res de les grans disputes que tenien els troians en si deixar entrar o no el cavall a Troia, ni com Helena, que sabia els noms dels guerrers d'Esparta, els anava cridant un a un des de fora amb una veu dolça, i com Odisseu va tenir que fer apagar els ànims de sortir de dins del cavall de tots els guerrers...

I què hi ha del final?, no diu res del retorn dels grecs cap a Grècia, que no va ser ni de bon tros, un bon retorn donada la ira de Pal·las Atena: molt poques naus van poder retornar i d'aquí es va originar el llarguíssim viatge de més de 20 anys d'Odisseu, la Odissea.

Molt trist, tant sols els hi ha importat fer els combats i han tret tota la màgia i astúcia que té la mitologia grega [que gràcies a un holandès aficionat a la mitologia grega ara es creu que tota la mitologia és certa, doncs va anar a fer unes excavacions arquelògiques i algun poble important va trobar...].