Les dades sí importen

L'avisen perquè necessiten el seu ajut, en aquest moment deix el seu ordinador encès i amb el document amb el que treballava a mig fer, va al futur lloc dels fets i de sobte descobreix que abaixen els ploms de la llum sense avís previ. Aquest moment és digne de ser retratat amb una boca de babau oberta, els ulls perduts, les espatlles pansides i la ment pensant en que porta més de mitja hora editant un document, el qual ha suat tinta (tecles? ones electroagnètiques?) per poder-lo dur a bon port i pensant, que tot aquest esforç se n'ha anat a norris amb el sol gest d'abaixar una palanqueta.

Li diuen tranquil, que tant sols han tret la llum (i no la força dels endolls) i es tranquil·litza, canvia la bombeta en qüestió i torna davant de l'ordinador, però... apagat! [una altre foto].

Així que, fustrat, engega l'ordinador, tarda exactament 1'25" en preguntar el nom d'usuari, però això tant és, el més segur és que ja no tingui ganes ni força per repetir tot l'esforç que ha realitzat durant la tarda.

Amb molt d'esceptiscime obre l'arxiu que estava editant: vim dns.sgml i sorpresa, el vim avisa de que té l'esborrall d'aquest arxiu i vol saber si l'usuari el vol recuperar, anul·lar-lo o ignorar-lo: R (recover) i es va fer la llum.

Sincerament, estic molt content de veure que tinc un sistema a prova d'apagades de llum, he recuperat fins l'últim caràcter escrit en el document ^^ Companys ni amb l'OpenOffice hagués recuperat fins l'últim caràcter, doncs l'OpenOffice fa la còpia de seguretat cada 5 minuts (i si se li habilita l'opció), en canvi el vim, quan s'edita crea un document auxiliar, .dns.sgml.swp en l'exemple i treballa sobre ell a temps real, com que el que s'edita és text pur i dur (i no imatges, ni etiquetes colors ni pijades) els accessos són ràpids i no s'aprecien. Una maravella que té el mòdic preu d'aprendre's unes quantes combinacions de tecles (com un videojoc vaja).