23 de febrer 2007

Criptonomicón I: Código enigma

Bé, després d'hores i hores invertides en aquest primer volum, he decidit fer-ne una crítica com a lector esponani de llibres que sóc (no arribo ni a aficionat).

L'autor és en Neal Stephenson, que bé, és un freak que anava amb MAC OS (Apple) i que un dia li va desaperèixer un arxiu, va portar-lo per tot arreu i ningú li va poder recuperar absolutament res d'aquest arxiu, fustrat es va passar a BeOS i com que M$ s'ho va menjar tot, ara deu ser usuari de GNU/Linux.

La primera pega és que és MASSA llarg, cansa, enreda els seus salts en el temps i/o somnis, et perds cada dos per quatre.

L'argument juga amb tres situacions:

1- Un matemàtic nord Americà en temps de la segona guerra mundial
2- Un soldat (cabo, sargent) de l'exèrcit nord americà en la segona guerra Mundial.
3- Un freak de l'any 99 expert en xarxes dels computadors.

Per anar alternant entre els diferents fils argumentals, els va alternant en cada capítol. A sobre, hi ha capítols en concret que el personatge, sense previ avís per part de l'autor es posa a somiar, i clar, flipes. I més, sovint ni tant sols t'avisa que es desperta, i tu, al veure que hi ha un salt argumental tant brusc, has de duir que tot allò era un somni...

El llibre és llarg perquè l'autor es mata descrivint els objectes, els personatges, accions... amb un detall (per mi) excessiu i fent comparacions estranyes (sovint frikis i llargues). Es nota que l'autor ja només es dedica a escriure llibres: doncs no té al cap que la resta de mortals tenim un temps molt apreciat i que no el podem malgastar llegint xorrades (ve a ser com jo, que escric massa xD).

En fi, en quant a la cara bona: És Freak, t'anomena Windows, Linux, BeOS, internet, els RAID (tot i que el traductor en fa una traducció deixant-ho en unes sigles rares :&), els routers, les adreces IP... I anant un pas més enllà: Fa aparèixer en Turing, en Gödel, t'explica alguns exercicis de la teoria de la computació i te'n dóna exemples. Brutal. I per si fós poc, al començament et diu un parell de haikus!! a sobre amb gràcia, doncs tot el volum té bastant d'humor, el que passa és que és un humor un pèl estrany.

I ja per acabar, jo a aquest llibre l'hagués resumit i publicat només el resum, i m'hagués estalviat gran part de descripció de la guerra i els combats entre soldats que a sobre t'ho explica com qualsevol altre americà t'explicaria les batalles. Però clar, és absurt voler separar la informàtica de la guerra, doncs gràcies a les guerres avui dia tenim: ordinadors, internet i claus segures per fer les compres. I havent-lo llegit, no sabreu perquè, però tindreu unes fanes boges d'anar a Filipines xD