08 de febrer 2007

Docbook: documentació

I a petició d'un fan mooolt fan d'aquest blog (U¬¬ xD). El secret, la clau: Creació de pdf's en Linux [Ok, ok, Spiegel, a tu no t'agradarà perquè només t'agrada això del WYSIWYG].

En fi, per començar, primer de tot, abans que res [@_@]: instal·lar docbook (Debian like: apt-cache search docbook i instal·lar el docbook-sgml-utils o algo així, en Red hat el mateix però amb yum i amb Gentoo amb "emerge docbook-sgml-utils" (això sí, amb el flag tetex activat [a /etc/make.conf es miren les flags], les dependències ja es resoldran autmàticament).

Però per fer-ne la prova, haurem d'aprendre una mica de sgml o xml (són molt semblants els dos i avui dia el docbook se'ls menja tots dos): Apa doncs!

l'sgml o xml, és com l'html (Markup Language), això vol dir que els documents tenen com unes etiquetes que determinen el format del seu contingut, això és, el tipus de lletra, la mida, el color, l'enllaç,...

Però bé, la teoria és avorrida, passem a la pràctica:


Això és un document típic/clàssic/bàsic d'sgml. Com veieu és pastat a l'html, excepte que les etiquetes són diferents, a més no es detalla sobre la mida i el color de la lletra si no, que sembla (i és) que tot tingui com una categoria, i segons aquesta categoria adquirirà un tipus de lletra o una altre.

No detallaré molt sobre el significat de cada etiqueta, però sí comentaré que la primera línia del codi és important, doncs determina que el document és un document docbook, per tant, les eines (programes) de Docbook podran treballar sobre ell.
També tenim la segona línia book lang="ca" que ens determinarà l'idioma dels menús (enllaços) que es generaran al document (el clàssic següent, anterior, índex...).

I com que volem tenir el resultat, doncs molt fàcil, obrir la línia de comandes (terminal) i executem "docbook2pdf nom_fitxer" Esperem un xic, i quan acabi tindrem un arxiu pdf acabat de sortir del forn. [Si el document conté errors, el docbook ens dirà tal línia no m'agrada, per tant, podrem corretgir-los ràpidament]. A més, si en volem la versió html del nostre document tant sols hem de fer "docbook2html". xupat ^^

Però, es clar, imaginem que tenim que escriure un super-macro llibre que ni La Fundación d'Asimov. a llavors, el més sensat i recomenable és dividir el nostre document per llibres,capítols o seccions i per cada una d'elles fer-ne un fitxer (així si es corrumpeix un fitxer tant sols tindrem problemes amb un secció i no en tot el document). Primer crearem el fitxer que dirà quins fitxers fem servir (bé a ser l'arrel), index.sgml:


un cop tenim aquest fitxer fet, haurem de fer els fitxers intro.sgml, nus.sgml i final.sgml, per exemple la intro podria ser així:


No cal dir, que podeu afegir tants documents com creieu oportú i com veieu és millor tenir el document tabulat per indicar en quina secció estem, si no, tot en una línia és un mal de cap.

I això és tot, més informació a la wikipedia, a aquest tutorial (d'on he tret els exmples) i a aquest llibre.

Com alternativa, recordem que sempre hi ha més d'una manera de fer les coses, tenim el LaTEX, però, tot i que són molt semblants, per documents de text, el DocBook va de maravella, la gràcia del LaTEX és que pots fer gràfics i caràcters raros (delta, epsilons, sumatoris, integrals...), però també és cert que fer virgueries amb les fletxetes i demés es necessita temps per aprendre-ho, pels interessats a la wikipedia i al grup de cervanTEX.

Errr... l'alternativa d'agafar l'OpenOffice.... No he escrit res ;P.

3 comentaris:

Spiegel ha dit...

ala.. ja tinc q fer servir el telefon d'aludidos...

aviam WYSIWYG... si i no... si pq soc un vago, i en general no nececitu concretar gaire res :P del q escric i tal... :P

trobu q si vols fer una cosa molt concreta, i es justament allo el q vols i vols q sigui nomes i justament allo , doncs picau a ma i tu curres... ara per tota la resta... son ganes i temps .. sincertament passu... pq me de currar fer una cosa q algu ja a fet pq sigui mes facil?... a mes estan a linux, si mu vull currar de debo i dir q xulo q soc, em fai un script o modificu el codi fon, q per aixo esta el codi lliure :P

en fin basicament per vago si... :P

jo soc dels q els i agrada linux, pq em permet no tenir q aprendrem coses, q no se li pregunto al man (man de manual :P), q no vull escriure /documents \del \pau \de \la feina\ doncs res, escric doc li donu a tabulador i woou ma escit un tou de caracters bieen!

si es q realment linux es molt mes facil i macu q windows! :P

Neioo ha dit...

Realment Spiegel, ets un usuari Linux de nova generació, afirmar que ets Linuxero per no tenir que aprendre coses, ja és lo últim.
Però és veritat, el que pot ser complicat és la instal·lació del sistema en si (i amb Ubuntu està xupat), a més la instal·lació de programes és la mar de senzilla, doncs amb una sola instrucció o un sol click, ja tenim el programa que volem (si és que la nostra distribució ens l'ofereix perquè si no, o va de fàbula o és un mal de cap de dependències terrible).
En fi, els temps canvien, i Linux ha evolucionat tant, que els desenvolupadors de Hurd haurien d'entrar a la sala de l'esperit del temps tot un any per poder fer que realment Hurd substitueixi a Linux.
Però ve, deixant de banda aquest tema i tornant amb el Docbook, dir que quan passes a pdf un docbook, et fa tots els enllaços de l'índex (que també te'l fa automàticament), cosa que no sé si ho fa el Word o l'openoffice, però un programa d'Adobe (quin era...:? joders fa mil que l'únic que faig servir d'Adobe és el reproductor Flash xD) ho feia i era un mal de cap.

k-Otic ha dit...

re pdf rools words i merdes suXs amb lu macu ke keden els pdfs :D 4 macros i es com scriure al word i keda més macu :P