El primer susto de l'any

Bé, bé, bé... Jo crec que no em podria trobar amb una millor entrada de l'any que la d'avui.

Recapitulem: Durant el dia d'ahir vaig estar programant (com ja ś habitual), i vaig deixar ja el PC encés fins que ja eren coom les 19:00 i vaig dir: "va, no faré servir més l'ordinador, ja el puc apagar".

Però, al començar a guardar els canvis i tot, l'ordinador es quedava pillat... I em vaig veure obligat a apagar-lo de la mateixa manera que s'apga un assecador. Així que el torno a engegar i si, sí s'havia estrujat i ben estrujat: dues particions RAID fent el tonto i que no hi havia manera de muntar.

Donat que ahir era cap d'any, ho vaig deixar estar (jo volia pillar la meva borratxera amb tota la tranquil·litat).

I avui he pensat: "ostres, que cada dos per quatre tingui un disk o una partició de disk que faci el tonto, potser deu ser cosa de la placa base". Així que he canviat la placa base [temps era temps, vaig comprar dos ordinadors iguals, els feia servir per fer proves de balanceig de càrrega i tal i qual, però ara un d'ells és el meu ordinador de treball i l'altre està per compartir amb els meus amics d'internet.]. Així que he agafat i he fet el canviaso de placa base. I la cosa ha quedat igual: les particions RAID estrujades.

Així que, després de plantejar-me si tirar l'ordinador per la finestra, si comprar-me un altre ordinador o si anar-me'n cap al Tibet a practicar alguna art marcial. He decidit fer front a la situació i tornar-me a barallar amb el mdadm.

I al final, després d'una llarga cerca, he descobert el poder de la força:

mdadm --assemble /dev/md7 --force /dev/sda7 /dev/sdb7 /dev/sdc7 /dev/sdd7
mdadm --assemble /dev/md8 --force /dev/sda8 /dev/sdb8 /dev/sdc8 /dev/sdd8

És important notar que el "--force" va a darrere del "/dev/md7": cosa que m'ha fet tornar lelo.

I res, ara la cosa ja està totalment restaurada i ara ja podré dormir tranuqil... o no ja que tot això, m'ha fet veure unes quantes coses: els ordinadors són una puta merda, vull dir a nivell de hardware, tu obres l'ordinador i no veus més que cables, targetes i discos. I quan et poses a desconnectar coses acabes amb mal als dits (puta merda cables de la font d'alimentació: un mal disseny: sort de les elicates). A més, els ordinadors són massa grossos i molt sorollosos... I a sobre, silenciar un PC val una pasta que t'hi cagues: que si la capsa, que si la font silenciada, ...

En definitiva, ja no compraré més discos durs convencionals, sinó que ja em passaré als SSD que apart de que són més ràpids, tenen menys tases d'error. Tot i que el preu també es nota, però bé, serà una transició progressiva. I a veure si en menys de 2 anys els mòvils ja es poden convertir en autèntics PC's. Perquè en realitat, els mòvils d'avui ja són autèntics pepinassos, tant sols falta polir quatre detalls per poder-los convertir en els substituts del PC.