A long time ago....
30 de gener 2010
27 de gener 2010
Giada N10 Slim
I ja que parlava del Giada N10 Slim, que l'Spiegel ha obert un desafiament molt difícil de superar i que ja he fet neteja de feeds del Google Reader. Us parlaré del Giada.
Punts a favor:
dimensions (és més petit que una Wii)
Sortida HDMI (per poder-lo a connectar al monitor/tele [si aquesta suporta HDMI, tot s'ha de dir])
Silenciós! [Joders és que me'l compraria ja! només per poder para la música i estar en absolut silencia a l'hora que connectat a internet]
Molt baix consum elèctric: 26W treballant normal. [En comparació amb uns 80~90 que xupen *només les CPU* dels sobre taula]
Pel que es veu la targeta gràfica és bona [però donat que des de Linux no té gaire sentit (a dia d'avui) explotar les capacitat de la targeta gràfica és un tema que no m'importa]
Punts negatius:
Si voleu un catxarro amb molta potència busqueu una altre cosa [jo que em passo el dia navegant, programant, escrivint mails i posts i mirant sèries i pelis (pr0n), per a mi és el catxarro perfecte].
S'ha de veure el tema recanvi de hardware: el disc dur ja és més petit que els habituals, la memòria suposo que és igual a les del portàtil (+ cares) i els processadors Intel Atom, que jo sàpiga, no es venen per separat.
Òbviament limitat per l'espai: ni pensar-hi en posar-li una targeta PCI que faci no sé què o una targeta gràfica d'última generació.
Al comprar-lo es paga llicència Windows (llàstima, perquè aleshores el preu seria moolt més competitiu)
Punts interessants:
preu (265€ a pccomponentes)[l'anava a posar com a punt a favor, però la veritat és que és bastant ajustat si es compara amb un netbook, tot i que si es busca un netbook amb les mateixes prestacions, el netbook surt bastant més car].
Un disseny maco, i es pot escullir entre diferents colors!
Es pot fer servir com a reproductor de les pelis que et deixen els amics que tens a internet.
Donat al seu baix consum també es podria obtar per a tenir-lo encès dia i nit dedicant-se a compartir coses amb i pels amics.
Si s'opta per aquest catxarro no cal preocupar-se per refrigeració silenciosa, fonts d'alimentació silencioses ni capses silencioses i.e. euros i mals de cap que t'estalvies.
Doncs apa, analitzant els punts positius, els negatius i els interessants: molt segurament, aquesta serà la meva pròxima compra.
Punts a favor:
dimensions (és més petit que una Wii)
Sortida HDMI (per poder-lo a connectar al monitor/tele [si aquesta suporta HDMI, tot s'ha de dir])
Silenciós! [Joders és que me'l compraria ja! només per poder para la música i estar en absolut silencia a l'hora que connectat a internet]
Molt baix consum elèctric: 26W treballant normal. [En comparació amb uns 80~90 que xupen *només les CPU* dels sobre taula]
Pel que es veu la targeta gràfica és bona [però donat que des de Linux no té gaire sentit (a dia d'avui) explotar les capacitat de la targeta gràfica és un tema que no m'importa]
Punts negatius:
Si voleu un catxarro amb molta potència busqueu una altre cosa [jo que em passo el dia navegant, programant, escrivint mails i posts i mirant sèries i pelis (pr0n), per a mi és el catxarro perfecte].
S'ha de veure el tema recanvi de hardware: el disc dur ja és més petit que els habituals, la memòria suposo que és igual a les del portàtil (+ cares) i els processadors Intel Atom, que jo sàpiga, no es venen per separat.
Òbviament limitat per l'espai: ni pensar-hi en posar-li una targeta PCI que faci no sé què o una targeta gràfica d'última generació.
Al comprar-lo es paga llicència Windows (llàstima, perquè aleshores el preu seria moolt més competitiu)
Punts interessants:
preu (265€ a pccomponentes)[l'anava a posar com a punt a favor, però la veritat és que és bastant ajustat si es compara amb un netbook, tot i que si es busca un netbook amb les mateixes prestacions, el netbook surt bastant més car].
Un disseny maco, i es pot escullir entre diferents colors!
Es pot fer servir com a reproductor de les pelis que et deixen els amics que tens a internet.
Donat al seu baix consum també es podria obtar per a tenir-lo encès dia i nit dedicant-se a compartir coses amb i pels amics.
Si s'opta per aquest catxarro no cal preocupar-se per refrigeració silenciosa, fonts d'alimentació silencioses ni capses silencioses i.e. euros i mals de cap que t'estalvies.
Doncs apa, analitzant els punts positius, els negatius i els interessants: molt segurament, aquesta serà la meva pròxima compra.
Ipad
I tanta espera i tanta polla per la merda de l'Ipad. M'esperava molt més d'Apple.
Una empresa que revoluciona tota la informàtica amb Apple Store, que va treure el flamant IPhone en el seu temps: un catxarro que t'avisava a l'instant de si tenies un email o que et permet navegar pels Google maps quan tu estàs perdut al mig de vés a saber on. I va i ara després de tant anunci i tanta merda, presenten una merda d'Ipad que a sobre té un disseny orrorós! l'han fet amb dos dies! [qualsevol que digui que s'ho han currat està insultant el talent dels treballadors d'Apple].
A dia d'avui, dimecres 27 de Gener em diuen de gastar 500€ i em compro un e-reader i un Giada N10 Slim abans que gastar-los amb un Ipad: Amb l'e-reader m'apalanco al sofà per llegir llibres i/o docments pdf i amb Giada el connecto a qualsevol monitor/tele i ja tinc el meu ordinador/theater PC apunt. (bé, en realitat em costaria una miqueta més, segons el model de l'e-reader i de la botiga a on ho anés a comprar. Però pagaria la diferència encantat.)
Lo fotut és que els 500 € és la versió econòmica del IPad, i no em vingueu que 500$ no són 500€ que tots sabem com les gasten! I lo més fotut és que serà un èxit en vendes... hasta la polla.
I al dia de demà, ja hi haurà l'Slate d'HP (que els capullos han triat Windows com a Sistema Operatiu: arggg), el mini 5 de Dell (Android) i l'Archos 7 (també amb Android)... Però aquests catxarros tenint una PSP no tenen res a compondre! Personalment, avui dia lo millor: e-reader + mini PC (Giada és el millor que he trobat, de moment). Llàstima que no tingui pasta per anar gastant en pijades...
PS: Tot això és merament una opinió personal, i heu de tindre en compte que jo pràcticament no em moc de casa i que per tant, tindre un catxarro per connectar-me a Internet quan estic fora de casa no m'és molt necessari. Però de totes maneres si aquest fós el cas, jo em pillaria un e-reader, un Giada (o similar) i un Nexus One i a tomar pel cul.
Actualització: M'agradaria afegir un paràgraf tret d'aquí:
En fi, que el que es presentava no era l'Ipad, si no l'ampliació de la Apple Store... Certament, ahir vaig picar l'esqué u_u
Una empresa que revoluciona tota la informàtica amb Apple Store, que va treure el flamant IPhone en el seu temps: un catxarro que t'avisava a l'instant de si tenies un email o que et permet navegar pels Google maps quan tu estàs perdut al mig de vés a saber on. I va i ara després de tant anunci i tanta merda, presenten una merda d'Ipad que a sobre té un disseny orrorós! l'han fet amb dos dies! [qualsevol que digui que s'ho han currat està insultant el talent dels treballadors d'Apple].
A dia d'avui, dimecres 27 de Gener em diuen de gastar 500€ i em compro un e-reader i un Giada N10 Slim abans que gastar-los amb un Ipad: Amb l'e-reader m'apalanco al sofà per llegir llibres i/o docments pdf i amb Giada el connecto a qualsevol monitor/tele i ja tinc el meu ordinador/theater PC apunt. (bé, en realitat em costaria una miqueta més, segons el model de l'e-reader i de la botiga a on ho anés a comprar. Però pagaria la diferència encantat.)
Lo fotut és que els 500 € és la versió econòmica del IPad, i no em vingueu que 500$ no són 500€ que tots sabem com les gasten! I lo més fotut és que serà un èxit en vendes... hasta la polla.
I al dia de demà, ja hi haurà l'Slate d'HP (que els capullos han triat Windows com a Sistema Operatiu: arggg), el mini 5 de Dell (Android) i l'Archos 7 (també amb Android)... Però aquests catxarros tenint una PSP no tenen res a compondre! Personalment, avui dia lo millor: e-reader + mini PC (Giada és el millor que he trobat, de moment). Llàstima que no tingui pasta per anar gastant en pijades...
PS: Tot això és merament una opinió personal, i heu de tindre en compte que jo pràcticament no em moc de casa i que per tant, tindre un catxarro per connectar-me a Internet quan estic fora de casa no m'és molt necessari. Però de totes maneres si aquest fós el cas, jo em pillaria un e-reader, un Giada (o similar) i un Nexus One i a tomar pel cul.
Actualització: M'agradaria afegir un paràgraf tret d'aquí:
Con el Ipad se distribuirán libros, videojuegos, películas, mapas, periódicos o programas de televisión. Los editores de prensa, los estudios cinematográficos o musicales o los desarrolladores de software tienen una oportunidad única de reinventar su negocio.
En fi, que el que es presentava no era l'Ipad, si no l'ampliació de la Apple Store... Certament, ahir vaig picar l'esqué u_u
Google reader: saturació
Ara fa dos dies que estic analitzant com inverteixo el meu temps... Un dels punts crítics que trobo és que llegir tots els feeds del Google Reader m'ocupa al voltant de dues hores diàries!
Així que he decidit que haig de deixar de seguir tants feeds i per això, faig una crida als lectors d'aquest post per a que comparteixin més feeds: així jo llegiré directament els feeds compartits sense necessitat de llegir tots els feeds sencers...
Per altre banda, jo també em comprometo a participar-hi activament i em faré de responsable de compartir els posts més interessants d'aquestes webs:
http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/posts.rss
Així que he decidit que haig de deixar de seguir tants feeds i per això, faig una crida als lectors d'aquest post per a que comparteixin més feeds: així jo llegiré directament els feeds compartits sense necessitat de llegir tots els feeds sencers...
Per altre banda, jo també em comprometo a participar-hi activament i em faré de responsable de compartir els posts més interessants d'aquestes webs:
http: | |||
http://feeds2.feedburner.com/ascodevida
http://diegocg.blogspot.com/feeds/posts/default
http://diegocg.blogspot.com/feeds/posts/default
http://www.elpais.com/rss/feed.html?feedId=17068
No sé què us sembla la idea? Hi hauria algun mètode d'optimitzar l'organització dels feeds?
http: | |||
No sé què us sembla la idea? Hi hauria algun mètode d'optimitzar l'organització dels feeds?
el frikidesafio!
miran estadistiques, veig que aquest sera el segon mes de gener amb mes post!
us desafio a fer mes de 6 posts (sense contar aquest) per superar el nostre record!
desafio 2010 - fer record amb numero de post cada mes...
maxim posts gener 2008: 27 posts...
GO!
us desafio a fer mes de 6 posts (sense contar aquest) per superar el nostre record!
desafio 2010 - fer record amb numero de post cada mes...
maxim posts gener 2008: 27 posts...
GO!
26 de gener 2010
Python: Llistar les funcions orfes
Quan es programa un projecte que amb el temps es va fent gran i més gran, sovint apareixen funcions que es queden orfes, que mai més les cridarem. Això passa perquè amb el temps hi ha funcions que havíem fet que perden la seva utilitat.
Per tenir un codi net, és interessant eliminar aquestes funcions que s'ens tornen obsoletes, per això he creat aquest programet, que el que fa és llistar les funcions que no es criden:
#!/usr/bin/env python
# -*- coding: utf-8 -*-
import os
funcions_utils = []
funcions_orfes = []
funcions = []
instancies = []
#funcions = os.popen ("ls -l")
print "start [OK]"
pop_funcions = os.popen ("grep \"def \" *.py | cut -d ' ' -f2")
for l in pop_funcions.readlines():
#elimina el salt de linia final:
aux = l[:-1]
aux = aux.split('(')[0]
funcions.append(aux)
print "llistat funcions [OK]"
util = False
for f in funcions:
pop_instancies = os.popen ("grep "+f+" *.py | cut -d':' -f2")
for inst in pop_instancies.readlines():
#elimina el salt de linia final:
i = inst[:-1]
instancies.append (i)
for i in instancies:
if not(i.startswith ("def ") or i.startswith("\tdef ") or "#" in i):
util = True
if util:
funcions_utils.append(f)
instancies = []
util = False
funcions_utils = set (funcions_utils)
funcions_orfes = filter(lambda x:x not in funcions_utils, funcions)
print "llista funcions orfes [OK]"
for f in funcions_orfes:
print f
NOTES:
Aquest programa no us servirà de gaire si poseu el símbol "#" a la mateixa línia de codi, és a dir si feu coses com aquestes:
Tot i que sintàcticament és correcte, no sóc partidari de posar els comentaris d'aquesta manera, amb tot, no us serà gaire complicat modificar el codi d'aquest programa per a que també tingui en compte aquesta possibilitat.
També heu de tindre en compte que només revisa els fitxers *.py del mateix directori.
No hem faig responsable si aquest programa no fa el que dic que fa i.e. abans de borrar les funcions feliçment, verifiqueu a mà que realment no les fareu servir :P
Merda el codi no queda indexat... joders merda de blogspot... abans ho indexava bé... en fi, qui vulgui el codi del programa que ho digui en un comentari ;P
Per tenir un codi net, és interessant eliminar aquestes funcions que s'ens tornen obsoletes, per això he creat aquest programet, que el que fa és llistar les funcions que no es criden:
#!/usr/bin/env python
# -*- coding: utf-8 -*-
import os
funcions_utils = []
funcions_orfes = []
funcions = []
instancies = []
#funcions = os.popen ("ls -l")
print "start [OK]"
pop_funcions = os.popen ("grep \"def \" *.py | cut -d ' ' -f2")
for l in pop_funcions.readlines():
#elimina el salt de linia final:
aux = l[:-1]
aux = aux.split('(')[0]
funcions.append(aux)
print "llistat funcions [OK]"
util = False
for f in funcions:
pop_instancies = os.popen ("grep "+f+" *.py | cut -d':' -f2")
for inst in pop_instancies.readlines():
#elimina el salt de linia final:
i = inst[:-1]
instancies.append (i)
for i in instancies:
if not(i.startswith ("def ") or i.startswith("\tdef ") or "#" in i):
util = True
if util:
funcions_utils.append(f)
instancies = []
util = False
funcions_utils = set (funcions_utils)
funcions_orfes = filter(lambda x:x not in funcions_utils, funcions)
print "llista funcions orfes [OK]"
for f in funcions_orfes:
print f
NOTES:
Aquest programa no us servirà de gaire si poseu el símbol "#" a la mateixa línia de codi, és a dir si feu coses com aquestes:
res = nom_funcio()#a res hi poso el resultat
Tot i que sintàcticament és correcte, no sóc partidari de posar els comentaris d'aquesta manera, amb tot, no us serà gaire complicat modificar el codi d'aquest programa per a que també tingui en compte aquesta possibilitat.
També heu de tindre en compte que només revisa els fitxers *.py del mateix directori.
No hem faig responsable si aquest programa no fa el que dic que fa i.e. abans de borrar les funcions feliçment, verifiqueu a mà que realment no les fareu servir :P
Merda el codi no queda indexat... joders merda de blogspot... abans ho indexava bé... en fi, qui vulgui el codi del programa que ho digui en un comentari ;P
Hard Science Fiction
Per aquestes dates de Nadal vaig aprofitar per a fer algun que altre regalet i vaig comprar alguns articles a cyberdark i clar vaig veure que allà tenien un exemplar del llibre "Premio UPC 2002", es tracta d'un concurs literari de ciència ficció que es fa cada any a la Univesitat Politècnica de Catalunya. Com que només els hi quedava un únic examplar i a un preu de 5€, el vag comprar.
Es veu que una de les gràcies d'aquest llibre, apart de comptar amb els quatre relats guanyadors del concurs, és que inclou la transcripció d'una conferència d'un tal Vernor Vinge i clar, jo, m'ho vaig pendre com allò que diu: "Premio al mejor manual de instrucciones".
Doncs certament, hi ha pocs articles que m'hagin ensenyat un punt de vista tant espectacular com és el que es descriu en la conferència d'en Vernor Vinge.
En l'article, es discuteix la intel·ligència artificial fins a on pot arribar, què pot arribar a passar. Tot i que és un article del 1993, no s'ha quedat gens antiquat. La pregunta recau en si creem una intel·ligència artificial superior a la capacitat humana, què passarà? Crearà aquesta intel·ligència tota una espècie nova i quederem la raça humana com si fossim simples micos? Es podrà arribar mai a aquest punt? o simplement, les màquines estaran sempre al nostre servei? Però és que a més, em fa plantejar coses sobre la intel·ligència artificial a nivell computacional i m'ha fet venir ganes de documentar-me més encara sobre la intel·ligència artificial i tot el que l'envolta.
Jo a veure, sempre dic que baixo de l'hort i al final m'ho creuré, perquè es veu que a les noveles de ciència ficció que relaten fets imaginaris però que estan respaldats en arguments científics, se li diu "Hard Science Fiction" o "ciència ficció dura", i bé, és igual que el porno que quan es veu la paraula hard pel mig... Doncs això que ara ja he trobat un altre passa temps. Ara a veure per a on començo... I com organitzo el meu temps...
Desafortunadament, no hi ha masses autors sobre aquesta matèria. Tot i que intentaré posar-me al dia.
Ah! i recordeu que sempre us ho he dit: no infravaloreu l'atzar, doncs aquest llibre ha arribat a les meves mans per pur caprici de l'atzar!
Es veu que una de les gràcies d'aquest llibre, apart de comptar amb els quatre relats guanyadors del concurs, és que inclou la transcripció d'una conferència d'un tal Vernor Vinge i clar, jo, m'ho vaig pendre com allò que diu: "Premio al mejor manual de instrucciones".
Doncs certament, hi ha pocs articles que m'hagin ensenyat un punt de vista tant espectacular com és el que es descriu en la conferència d'en Vernor Vinge.
En l'article, es discuteix la intel·ligència artificial fins a on pot arribar, què pot arribar a passar. Tot i que és un article del 1993, no s'ha quedat gens antiquat. La pregunta recau en si creem una intel·ligència artificial superior a la capacitat humana, què passarà? Crearà aquesta intel·ligència tota una espècie nova i quederem la raça humana com si fossim simples micos? Es podrà arribar mai a aquest punt? o simplement, les màquines estaran sempre al nostre servei? Però és que a més, em fa plantejar coses sobre la intel·ligència artificial a nivell computacional i m'ha fet venir ganes de documentar-me més encara sobre la intel·ligència artificial i tot el que l'envolta.
Jo a veure, sempre dic que baixo de l'hort i al final m'ho creuré, perquè es veu que a les noveles de ciència ficció que relaten fets imaginaris però que estan respaldats en arguments científics, se li diu "Hard Science Fiction" o "ciència ficció dura", i bé, és igual que el porno que quan es veu la paraula hard pel mig... Doncs això que ara ja he trobat un altre passa temps. Ara a veure per a on començo... I com organitzo el meu temps...
Desafortunadament, no hi ha masses autors sobre aquesta matèria. Tot i que intentaré posar-me al dia.
Ah! i recordeu que sempre us ho he dit: no infravaloreu l'atzar, doncs aquest llibre ha arribat a les meves mans per pur caprici de l'atzar!
23 de gener 2010
Wii - 1era setmana
Doncs si... ja fa una semaneta que soc Casual 100%
1º conclusions: (si directament sense mes)
igual que la DS, molts jocs, entretinguts i una mica diferent (basicament pel mando).
pero tecnicament pobres pobres pobres....
realement estic content de la meva compra, pq realment si el que vols es jugar sense complicacions, wii i a corre (saltar, ballar, jugar a tenis... el que vulguis...)
2º - com jugar als jocs dels teus amics d'internet i fer mes coses amb la wii
realment nomes necesites:
* una SD per els "programes" i "aplicacions" (vaig fer servir una de 2gb i crec que em sobra)
* un disc dur extern o similar (que conectaras al usb) per a posar els jocs (en les noves wii no es pot cargar desde cd/dvd)
* vale i un ordinador amb internete (pero aixo ja u dono com a segur)
en resum i sense que serveixi de tutorial:
a) carreges el "hombrew Chanell" amb un next > next > next
b) prepares la memoria de la consola amb els anomenats cIOS que sera el que et permetra fer servir els "loaders" per als jocs...
peinar i listo....
3º Jocs "tastats"
Wii Sports - doncs per veure com va la consola esta be , els millors el de Baseball y boxa
NewSuperMario - El mario de tota la vida amb tonteries de la wii
el problema q trobo es que els 3d aixi queden com el puto cul, uns grafic mes 2d de tota la vida quedarien mes xulos, amb mes definicio i mes detall, pero ja se sap...
Zelda - He jugat un rato curt, per veure ben be com es, pero be, es un zelda (realment tots els zeldas son força iguals, pero juges i t'agrada...)
No More Heroes - Crec q es el 1er que jugare tot sencer, m'encanta les frikades que te. es joc 100% friki.. : D
Trivial Pursuit - es el trivial original de tota la vida, pero amb la veu del constantino romero dient tonteries : D com "se nota que miras mucho el google earth" , "si contestas todas bien se pensaran que eres un friki!"...
nota: Darth Al trivial de la wii jugaries? tot i que es igual que el de taula? :P
i fins aqui....
mes aplicacions de la wii -> 1 2 3
pd.- ja sabeu que poso pr0n, pels pobres chinos que han de mirar blogs com els nostres per veure noies.. ja que els i tanquen tot...
22 de gener 2010
20 de gener 2010
19 de gener 2010
El compte Cràpula
Alguns dels lectors de ben segur que coneixen el Compte càrpula en persona, però potser no coneixien fins al dia d'avui aquesta faceta seva.
18 de gener 2010
Asco de vida
Us recomano que de tant en tant feu una visita a ascodevica.com i és que de debo que n'hi ha cada una que et fa riure d'allò més.
Després hi ha els comentaris, que a vegades poden a arribar a ser molt putes.
Lo millor però és seguir-ho a través del Google Reader.
Després hi ha els comentaris, que a vegades poden a arribar a ser molt putes.
Lo millor però és seguir-ho a través del Google Reader.
La meva llista de jocs de la Wii
Ni llista de l'any 2010 ni òsties: de tots els jocs de la Wii que he jugat: els que crec que val la pena, com a mínim, provar-los. Els que no anomeni o és que me l'he deixat o és que no hi he jugat o lo més provable és que no valgui tres pets.
Si voleu informació del joc en concret li pregunteu a Vandal (que personalment, fa (generalment) bons anàlisis dels jocs) o a Google que sap més coses de les que ens podem imaginar.
Aquí un pack de 12 jocs que podries pillar a cegues, són els jocs que li he dedicat més hores (no estan en ordre de preferència ni res)[faltaria el Guitar Hero i l'Anno, però entenc que són dos jocs que o el tipus de joc et mola o no val la pena ni provar-los; tot i que el Guitar Hero és posar-hi eh!]:
The Legend of Zelda: Twilight Princess (Rol, aventura)
Okami (rol, aventura; Si has provat el de la Play... No sé diria que no et cal tornar-lo a provar per la Wii...)
Resident Evil 4 (acció, aventura: mola que els enemics parlin en castellà, més que res, al entendre'ls sense necessitat de rumiar, fa que et fiquis més a dins del joc; Encara que hagis jugat al de la Play, prova'l que la jugabilitat mola molt [té algun detall millorable, però ja seria ser molt tiquismiquis]).
Red Steel (un FPS ambientat al Japó, mola)
Runaway, The Dream of the Turtle (Aventura gràfica, té algun detall jugable que no acaba de quadrar, però en general està guapo, sobretot el doblatge al castellà de TOTS els textos)
Mario Kart Wii (cotxes, ideal per jugar per Nadal amb la family)
Wii Sports (ve amb la consola)
Lego Indiana Jones (Aventura; Si ja has jugat al de la Play, no cal ni que el provis, és el mateix i la jugabilitat no aporta cap canvi, vull dir que no has de moure el mando per res)
Rayman Rabin Rabbits (Minijocs a punta pala ideal per jugar amb família)
Wii Play (el mini-joc dels tancs és molt bo, tot i que molt simple)
Zack & Wiki: Quest for Barbaro's Treasure (Aventura Gràfica)
Little King's Story (Aventura, estratègia, original)
I aquí la resta de jocs:
Guitar Hero Metallica (amb bateria la és la òstia, i realment aprens a tocar la bateria, almenys, crec que és una bona introducció. -1 al preu dels perifèrics, tot i que diria que ara ja estan més barats)
Another Code: R - Más allá de la memoria (aventura gràfica -1 comparada amb el Zack & wiki i el Runaway)
Anno (estrategia, per culpa d'aquest joc quasi em poso Windows al PC per poder jugar a la seva versió de PC que té una pinta que te cagAs; Si et mola l'estratègia aquest joc et molarà; Si ja has jugat al de PC, diuen que aquest és més simple i senzill)
Guitar Hero World Tour (el primer en fer ús de la bateria: al Loro amb la bateria que si hi jugues molt hauràs de desontar-la i soldar un cables, perquè es desenganxen: cutre, però cert).
Muramasa: The Demon Blade (típic plataformes d'acció dels vells temps, però mig adaptat als nous temps)
Wii Sports Resort (-1 en comparació amb el primer, el Wii Motion plus no val tant la pena)
Monoply (no és res de l'altre món, però quan vols passar el rato... Sempre va bé)
Mario Galaxy (L'evolució del Mario 64, els primers 30 minuts de joc són lo peor de lo peor, després ja canvia.)
Metal Slug Anthology (Recopilació del clàsic)
Resident Evil: Umbrella Chronicles (El típic joc de pistola, et fa un resum dels primers Resident Evil, cosa que és d'agrair)
Els jocs de renom que em falten per jugar: Smash Bros Melee (que el tenia però el disc es va ratllar i no funcionava gaire bé), els Metroid's (que simplement no tinc ganes de matar extraterrestres) i el Super New Mario Bros.
El joc que podries provar per matar el temps: el Dragon Ball Revenge of king Picolo (és un final fight... però no sé, li falta algo i mira que mentre esperava el dia que sortís aquest joc em vaig mirar tota la sèrie de Bola de Drac!).
Si t'agrada el futbol, els Pro evoltion Soccer tenen una jugabilitat especial pels de la Wii que fan que jugar a futbol sigui una mica més interessant... Però quan miro de reull la tele sempre hi fan futbol... només em faltaria que quan em vicio també tingui més futbol. Ara, el Mario Strikers sí que és bastant divertit, en mode multijugador clar.
Falten jocs de cotxes... No sé pots provar un Need for Speed o el Excite Truck.
Ah! i jocs que han de sortir al llarg de l'any: Silent Hill: Shattered Memories, Red Steel 2 (farà ús del Wii motion plus), Sonic the Hedgehog (els altres Sonic per la wii a mi no m'han molat; diuen que aquest serà la òstia... a veure), Super Mario Galaxy 2 (tant Mario es fa cansino, però per si t'aficiones d'allò més al Mario...), Sengoku Basara Samurai Heroes (encara que també sortirà per la PS3, a veure si es curren la jugabilitat de la versió de Wii), el nou Zelda (que dubto que arribi a sortir aquest mateix any... a veure què diuen a l'E3) i Monster Hunter Tri
Si voleu informació del joc en concret li pregunteu a Vandal (que personalment, fa (generalment) bons anàlisis dels jocs) o a Google que sap més coses de les que ens podem imaginar.
Aquí un pack de 12 jocs que podries pillar a cegues, són els jocs que li he dedicat més hores (no estan en ordre de preferència ni res)[faltaria el Guitar Hero i l'Anno, però entenc que són dos jocs que o el tipus de joc et mola o no val la pena ni provar-los; tot i que el Guitar Hero és posar-hi eh!]:
The Legend of Zelda: Twilight Princess (Rol, aventura)
Okami (rol, aventura; Si has provat el de la Play... No sé diria que no et cal tornar-lo a provar per la Wii...)
Resident Evil 4 (acció, aventura: mola que els enemics parlin en castellà, més que res, al entendre'ls sense necessitat de rumiar, fa que et fiquis més a dins del joc; Encara que hagis jugat al de la Play, prova'l que la jugabilitat mola molt [té algun detall millorable, però ja seria ser molt tiquismiquis]).
Red Steel (un FPS ambientat al Japó, mola)
Runaway, The Dream of the Turtle (Aventura gràfica, té algun detall jugable que no acaba de quadrar, però en general està guapo, sobretot el doblatge al castellà de TOTS els textos)
Mario Kart Wii (cotxes, ideal per jugar per Nadal amb la family)
Wii Sports (ve amb la consola)
Lego Indiana Jones (Aventura; Si ja has jugat al de la Play, no cal ni que el provis, és el mateix i la jugabilitat no aporta cap canvi, vull dir que no has de moure el mando per res)
Rayman Rabin Rabbits (Minijocs a punta pala ideal per jugar amb família)
Wii Play (el mini-joc dels tancs és molt bo, tot i que molt simple)
Zack & Wiki: Quest for Barbaro's Treasure (Aventura Gràfica)
Little King's Story (Aventura, estratègia, original)
I aquí la resta de jocs:
Guitar Hero Metallica (amb bateria la és la òstia, i realment aprens a tocar la bateria, almenys, crec que és una bona introducció. -1 al preu dels perifèrics, tot i que diria que ara ja estan més barats)
Another Code: R - Más allá de la memoria (aventura gràfica -1 comparada amb el Zack & wiki i el Runaway)
Anno (estrategia, per culpa d'aquest joc quasi em poso Windows al PC per poder jugar a la seva versió de PC que té una pinta que te cagAs; Si et mola l'estratègia aquest joc et molarà; Si ja has jugat al de PC, diuen que aquest és més simple i senzill)
Guitar Hero World Tour (el primer en fer ús de la bateria: al Loro amb la bateria que si hi jugues molt hauràs de desontar-la i soldar un cables, perquè es desenganxen: cutre, però cert).
Muramasa: The Demon Blade (típic plataformes d'acció dels vells temps, però mig adaptat als nous temps)
Wii Sports Resort (-1 en comparació amb el primer, el Wii Motion plus no val tant la pena)
Monoply (no és res de l'altre món, però quan vols passar el rato... Sempre va bé)
Mario Galaxy (L'evolució del Mario 64, els primers 30 minuts de joc són lo peor de lo peor, després ja canvia.)
Metal Slug Anthology (Recopilació del clàsic)
Resident Evil: Umbrella Chronicles (El típic joc de pistola, et fa un resum dels primers Resident Evil, cosa que és d'agrair)
Els jocs de renom que em falten per jugar: Smash Bros Melee (que el tenia però el disc es va ratllar i no funcionava gaire bé), els Metroid's (que simplement no tinc ganes de matar extraterrestres) i el Super New Mario Bros.
El joc que podries provar per matar el temps: el Dragon Ball Revenge of king Picolo (és un final fight... però no sé, li falta algo i mira que mentre esperava el dia que sortís aquest joc em vaig mirar tota la sèrie de Bola de Drac!).
Si t'agrada el futbol, els Pro evoltion Soccer tenen una jugabilitat especial pels de la Wii que fan que jugar a futbol sigui una mica més interessant... Però quan miro de reull la tele sempre hi fan futbol... només em faltaria que quan em vicio també tingui més futbol. Ara, el Mario Strikers sí que és bastant divertit, en mode multijugador clar.
Falten jocs de cotxes... No sé pots provar un Need for Speed o el Excite Truck.
Ah! i jocs que han de sortir al llarg de l'any: Silent Hill: Shattered Memories, Red Steel 2 (farà ús del Wii motion plus), Sonic the Hedgehog (els altres Sonic per la wii a mi no m'han molat; diuen que aquest serà la òstia... a veure), Super Mario Galaxy 2 (tant Mario es fa cansino, però per si t'aficiones d'allò més al Mario...), Sengoku Basara Samurai Heroes (encara que també sortirà per la PS3, a veure si es curren la jugabilitat de la versió de Wii), el nou Zelda (que dubto que arribi a sortir aquest mateix any... a veure què diuen a l'E3) i Monster Hunter Tri
17 de gener 2010
Casual...
Doncs si, es oficial...
despres de (espera que conto ...nes, snes, n64, gc) 4 consoles que han passat, tinc la meva 1era consola de sobretaula Nintendo!
pq eh caigut en la temptacio? 1er per que un poc a poc la vida el porta a un estat de jugador Casual cada cop mes evident.. ja no tinc 90 h per gastar en un videjoc (un moment.. disgaea 2 -> 80h de joc.. jugat el periode 2009-2010 emmm) vale....
doncs pq si!
a mes tinc molts amics d'internet que em deixen els seus jocs, pq els provi... que mes puc demanar!
pd.- ara ja no hi ha escusa per veurens mes, cadascu te mando/s per a jugar...
pd2.- zeioo fesme una llista dels jocs xulos per jugar que els i demanare als meus amics d'internet
pd3.- em falta investigar si als jocs de gc, es pot jugar amb el sistema amics d'internet tb..
despres de (espera que conto ...nes, snes, n64, gc) 4 consoles que han passat, tinc la meva 1era consola de sobretaula Nintendo!
pq eh caigut en la temptacio? 1er per que un poc a poc la vida el porta a un estat de jugador Casual cada cop mes evident.. ja no tinc 90 h per gastar en un videjoc (un moment.. disgaea 2 -> 80h de joc.. jugat el periode 2009-2010 emmm) vale....
doncs pq si!
a mes tinc molts amics d'internet que em deixen els seus jocs, pq els provi... que mes puc demanar!
pd.- ara ja no hi ha escusa per veurens mes, cadascu te mando/s per a jugar...
pd2.- zeioo fesme una llista dels jocs xulos per jugar que els i demanare als meus amics d'internet
pd3.- em falta investigar si als jocs de gc, es pot jugar amb el sistema amics d'internet tb..
16 de gener 2010
Món ideal pels Sistemes Operatius
Últimament, no paro de veure les deficiències de GNU/Linux (sobretot en el tema drivers i dispositius, crec que hi pot haver una manera millor de gestionar-ho tot...). Així que estava pensant, però quin ha de ser l'estat en que un Sistema Operatiu sigui perfecte?
La resposta, és ben senzilla, un sistema Operatiu és perfecte quan l'usuari (independentment dels seus permisos) no noti que interactua amb un sistema operatiu, si no que vegi que interactua amb l'ordinador directament.
I possiblement els mòvils d'avui dia ho estiguin començant a aconseguir... I això que hi ha diferents sistemes operatius per a mòvils. Però clar, tot s'ha de dir, els mòvils tenen una gran avantatge: no tenen gaires dispositius que els hi treguis i els posis ;) Però potser aquesta és la millor manera de començar un sistema operatiu: jo faig un sistema operatiu per aquest tipus de catxarros, més endavant ja evolucionarà per suportar altres catxarros.
Per a mi, el que ara li falta a la nova generació de mòvils és que permetin connectar el mòvil a un monitor (ja hi ha prototips de catxarros mòvils treballant a 720p) i que li poguis connectar un teclat, un ratolí i disc dur extern... Joders que no demano tant eh!! Jo em vull des fer de la torre escandalosa aquesta.
La resposta, és ben senzilla, un sistema Operatiu és perfecte quan l'usuari (independentment dels seus permisos) no noti que interactua amb un sistema operatiu, si no que vegi que interactua amb l'ordinador directament.
I possiblement els mòvils d'avui dia ho estiguin començant a aconseguir... I això que hi ha diferents sistemes operatius per a mòvils. Però clar, tot s'ha de dir, els mòvils tenen una gran avantatge: no tenen gaires dispositius que els hi treguis i els posis ;) Però potser aquesta és la millor manera de començar un sistema operatiu: jo faig un sistema operatiu per aquest tipus de catxarros, més endavant ja evolucionarà per suportar altres catxarros.
Per a mi, el que ara li falta a la nova generació de mòvils és que permetin connectar el mòvil a un monitor (ja hi ha prototips de catxarros mòvils treballant a 720p) i que li poguis connectar un teclat, un ratolí i disc dur extern... Joders que no demano tant eh!! Jo em vull des fer de la torre escandalosa aquesta.
Avatar vs Titanic
No cal dir que tothom està que no caga que si Avatar supera amb només 3 setmanes el que va fer Titanic en 9 mesos.
Peeero, jo trobo que la comparació és totalment injusta. Doncs es comparen els calers generats, i què passa amb els calers? doncs que si no es guanyen al mateix temps, pot haver-hi el canvi provocat per la inflació o deflació (IPC).
Així que jo he anat a la Wikipedia per veure que tal evolcionava l'IPC i he buscat quants calers va generar Titanic a EspaÑa: 40,2M€.
I he creat aquest programa amb C:
I al executar-ho m'ha donat:
Per tant fins que Avatar no generi 54M € no es podrà dir que ha superat Titanic. Amb tot tampoc és així. Primera que l'IPC el fan amb el cul (és lo que té l'estadística: estadística no és precisió és orientació [i a vegades ni això!]) i segona que el que s'hauria de mirar és l'evolució real del preu de les entrades de cinema i a sobre puntejades sengons la quantitat de gent que hi va: Si en un cinema et venen l'entrada a 6€ i en un altre a 8€ i resulta que al que la venen a 6 € només hi va una decena part de la quantitat de gent que va al cinema de 8€ doncs, clar, no pots fer mitjana a la lleugera(sí que pots però has de tindre en compte l'error que fas).
Així que menys comptar € i més comptar numero d'entrades venudes... Clar que si volguéssim ser rigorosos, potser també s'haurien de ponderar sobre la població de l'imperiu, no? No és el mateix vendre 20 piruletes entre 10 nens, que vendre'n 20 entre 50 nens; no té el mateix mèrit ;)
PS: Jo aprofitaria el programa en C per veure si el teu sou va pujant segons l'IPC. Si no és el cas, any darrere any t'estàs fent més pobre!
Per fer-ho simplement agafa el teu salari més antic que tinguis, actualitza el vector ipcs i el 12 que hi ha a dins del for, el canvia pel nombre d'anys que han passat des del teu salari més vell. Graves el codi resultant en un fitxer: evolucio_sou.c; Compila el programa [gcc -o evolucio_sou evolucio_sou.c] I a veure quin sou et dóna, si et dóna molt més del que cobres... protesta a Recursos humans o deixa la feina directament :P
Peeero, jo trobo que la comparació és totalment injusta. Doncs es comparen els calers generats, i què passa amb els calers? doncs que si no es guanyen al mateix temps, pot haver-hi el canvi provocat per la inflació o deflació (IPC).
Així que jo he anat a la Wikipedia per veure que tal evolcionava l'IPC i he buscat quants calers va generar Titanic a EspaÑa: 40,2M€.
I he creat aquest programa amb C:
#include
int
main()
{
int titanic, avatar, i;
int ipcs [] = {2.7, 2.2, 1.4, 4.0, 2.6, 4.0, 2.6, 3.2, 3.7, 2.7, 4.2, 1.4};
titanic = 40200000;
avatar = titanic;
for (i=0; i<12; i++)
{
avatar = avatar + (avatar * ipcs[i]) / 100;
}
printf ("quantitat titanic: %i;\nanys: %i;\nquantitat avatar: %i\n", titanic, i, avatar);
}
I al executar-ho m'ha donat:
quantitat titanic: 40200000;
anys: 12;
quantitat avatar: 54031134
Per tant fins que Avatar no generi 54M € no es podrà dir que ha superat Titanic. Amb tot tampoc és així. Primera que l'IPC el fan amb el cul (és lo que té l'estadística: estadística no és precisió és orientació [i a vegades ni això!]) i segona que el que s'hauria de mirar és l'evolució real del preu de les entrades de cinema i a sobre puntejades sengons la quantitat de gent que hi va: Si en un cinema et venen l'entrada a 6€ i en un altre a 8€ i resulta que al que la venen a 6 € només hi va una decena part de la quantitat de gent que va al cinema de 8€ doncs, clar, no pots fer mitjana a la lleugera(sí que pots però has de tindre en compte l'error que fas).
Així que menys comptar € i més comptar numero d'entrades venudes... Clar que si volguéssim ser rigorosos, potser també s'haurien de ponderar sobre la població de l'imperiu, no? No és el mateix vendre 20 piruletes entre 10 nens, que vendre'n 20 entre 50 nens; no té el mateix mèrit ;)
PS: Jo aprofitaria el programa en C per veure si el teu sou va pujant segons l'IPC. Si no és el cas, any darrere any t'estàs fent més pobre!
Per fer-ho simplement agafa el teu salari més antic que tinguis, actualitza el vector ipcs i el 12 que hi ha a dins del for, el canvia pel nombre d'anys que han passat des del teu salari més vell. Graves el codi resultant en un fitxer: evolucio_sou.c; Compila el programa [gcc -o evolucio_sou evolucio_sou.c] I a veure quin sou et dóna, si et dóna molt més del que cobres... protesta a Recursos humans o deixa la feina directament :P
14 de gener 2010
Holy Invasion of Privacy, Badman!
Ja fa dies que havia d'escriure aquest post, però mira, no ha estat fins avui...
Us recomano que proveu aquest joc per a PSP: Holy Invasion of Privacy, Badman!
Fins i tot, és que encara que no tingueu la PSP, doncs... no sé, o la demaneu al vostre cosí petit o l'aneu a comprar però ja!
La qüestió és que aquest joc no és que tingui uns gràfics de la òstia, més aviat sí, són uns gràfics la òstia de retro. Tot pixelat i a sobre tot es juga a la mateixa pantalla.
La gràcia del joc és que podem ser els dolents i bua! com mola preparar la masmorra per a on vindran els herois tot xulos i fer'ls-hi passar canutes. Encara que ràpidament la dificultat de joc creix molt i és realment difícil plantar cara als herois a partir del nivell 6è.
En fi, el joc és senzill, hi ha un castell, una cova, un malo i tot d'herois. Nivell a nivell van venint herois, ara un, ara l'altre, ara dos de cop, ara tres... I els herois intentaran matar al malo. Però també hi ets tu, que ets una espècie de Déu malo (diable) i amb un pic vas ampliant el tamany de la cova. Pots fer diferents camins, pots fer grans sales... Però tens el nombre de pics limitat. A més, depenent a quines pedres piquis et poden sortir bitxos que seran els qui han de matar els herois i defensar així al malo.
A més, mola, perquè es crea una espècie de ecosistema de bitxos: hi ha els bitxos que són com gelatina, després hi ha els cucs com cent peus, després els dinosaure, una flama, una fada maligna, un drac i a vegades et pots trobar un bitxo gros vermell que sembla venir del mateix infern. I clar, el cent peus es menja la gelatina, quan menja molt fa un capullo i surt un bitxo alat. Els dinosaures també mengen altres bitxos i quan mengen molt fan ous a sota terra i es reprodueixen... I bua... tot passa tant ràpid... que mola molt!
De debò el temps se us passarà volant, i si no voleu perdre hores de son, no jugueu abans d'anar a dormir!
iConnect Wireless Data Station
A través del Google Reader... OH! Google Reader, la gent està que no caga amb el Wave, però lo millor és Gmail+Reader... Ejem! m'he enterat del que al Febrer estarà disponible el iConnect Wireless Data Station.
Pel que he pogut llegir, es tracta d'un catxarret a on tu li enxufes discos externs a través del port USB (en té 3), tot seguit, tu el connectes al router i et dóna una IP, aleshores, tu et connectes a aquesta IP (des del Firefox o Opera o lo que volgueu menys IE) i allà tens un menú per navegar a través dels diferents discos i per activar un BiTorrent!! i tot per 80€.
Certament, si funciona tal i com m'ho imagino, ja tinc el meu servidor de baix consum! Crec que serà un puntàs.
Però, aquest model és wireless i jo em dic, joders, si haig de transferir arxius d'1GB o més per la wireless i a sobre tinc el portatil connectat a internet: això pot anar com el cul. I així, que m'he posat a buscar més hi he trobat aquest altre model, el Iomega's Ix2-200 NAS. Que ve amb una capacitat de 2TB i també té això del serior BiTorrent... Ara el preu ja toca els 300€... Però amb el Wireless no hi venia cap disc dur, amb aquest sí.
Pel que he pogut llegir, es tracta d'un catxarret a on tu li enxufes discos externs a través del port USB (en té 3), tot seguit, tu el connectes al router i et dóna una IP, aleshores, tu et connectes a aquesta IP (des del Firefox o Opera o lo que volgueu menys IE) i allà tens un menú per navegar a través dels diferents discos i per activar un BiTorrent!! i tot per 80€.
Certament, si funciona tal i com m'ho imagino, ja tinc el meu servidor de baix consum! Crec que serà un puntàs.
Però, aquest model és wireless i jo em dic, joders, si haig de transferir arxius d'1GB o més per la wireless i a sobre tinc el portatil connectat a internet: això pot anar com el cul. I així, que m'he posat a buscar més hi he trobat aquest altre model, el Iomega's Ix2-200 NAS. Que ve amb una capacitat de 2TB i també té això del serior BiTorrent... Ara el preu ja toca els 300€... Però amb el Wireless no hi venia cap disc dur, amb aquest sí.
09 de gener 2010
Lemmings
Gràcies al Google Reader Llegeixo que existeix una espècie que es diu Alopex lagopus o guineu polar i que s'alimenta bàsicament de Lemmings...
I clar, fins avui, per a mi els Lemmings són aquests bitxos vinguts d'un videojoc:
Però resulta que també són aquests bitxos que viuen al món real:
Resulta que es diuen Lemmini i que despectivament se'ls hi diu Lemmings, també es veu que són autèntics kamikaze, no pas per salvar la seva espècie, si no perquè són nòmades de per si i viatgen d'un lloc a un altre sense saber cap a on van i clar, tot i que l'atzar té coses favorables, a vegades es pot veure una tribu de Lemminis com es tira a dins d'un riu o cau d'altabaix d'un precipici [Tot i així noteu que l'especie encara dura, que no s'ha extingit: No infravaloreu mai l'atzar!].
Noteu també el seu reduït tamany que clar, essent tant petits el seu cervell no dóna per gaire i d'aquí, suposo jo vaja, que es refiïn de l'atzar per decidir a quin lloc emigrar.
Curiosament en la informàtica també hi ha incontables casos on l'atzar és vital per a que tot funcioni correctament.
I clar, fins avui, per a mi els Lemmings són aquests bitxos vinguts d'un videojoc:
Però resulta que també són aquests bitxos que viuen al món real:
Resulta que es diuen Lemmini i que despectivament se'ls hi diu Lemmings, també es veu que són autèntics kamikaze, no pas per salvar la seva espècie, si no perquè són nòmades de per si i viatgen d'un lloc a un altre sense saber cap a on van i clar, tot i que l'atzar té coses favorables, a vegades es pot veure una tribu de Lemminis com es tira a dins d'un riu o cau d'altabaix d'un precipici [Tot i així noteu que l'especie encara dura, que no s'ha extingit: No infravaloreu mai l'atzar!].
Noteu també el seu reduït tamany que clar, essent tant petits el seu cervell no dóna per gaire i d'aquí, suposo jo vaja, que es refiïn de l'atzar per decidir a quin lloc emigrar.
Curiosament en la informàtica també hi ha incontables casos on l'atzar és vital per a que tot funcioni correctament.
07 de gener 2010
05 de gener 2010
Google Reader
I sempre em passa el mateix, tancat en el meu món, i no m'entero jo de les coses importants: Els agregadors de RSS.
Ja fa anys que vaig veient RSS per aquí, RSS per allà, però no trobava programes que ho apliquessin... Fins que l'Spiegel, que per a mi que ja sospitava que estava a la parra, em va insinuar: Google Reader.
I és que buff... canvia i molt la manera de navegar per les webs. S'ha acabat allò d'anar a una web, anar a l'altre i així successivament, ara tot es pot posar dins del Google reader, qui per a tu va de pàgina en pàgina indicant-he quin contingut nou hi ha en cadascuna d'elles.
A més, tenint els teus amics que fan servir google reader, pots veure quines notícies et recomanen, quines notícies els hi agraden i estàs al dia a l'instant.
L'inconvenient, et quedes enganxat anant llegint articles, posts i demés... Perquè clar, no és com la tele o el diari que el 99% de lo que diuen no val res, aquí el 90% dels posts que hi ha són interessants, i si no ho són és perquè hi tens agregades unes webs que no t'interessen.
Jo recomano i molt aquest RSS, que és l'apartat de ciència de El país: http://www.elpais.com/rss/feed.html?feedId=17068. (A veure si els de la Vanguardia fan un RSS de la seva Contraportada, també).
Ara només faltaria que el Facebook tingués un rss també... El que està clar és que la tele i la radio ja estan més que obsolets.
Ja fa anys que vaig veient RSS per aquí, RSS per allà, però no trobava programes que ho apliquessin... Fins que l'Spiegel, que per a mi que ja sospitava que estava a la parra, em va insinuar: Google Reader.
I és que buff... canvia i molt la manera de navegar per les webs. S'ha acabat allò d'anar a una web, anar a l'altre i així successivament, ara tot es pot posar dins del Google reader, qui per a tu va de pàgina en pàgina indicant-he quin contingut nou hi ha en cadascuna d'elles.
A més, tenint els teus amics que fan servir google reader, pots veure quines notícies et recomanen, quines notícies els hi agraden i estàs al dia a l'instant.
L'inconvenient, et quedes enganxat anant llegint articles, posts i demés... Perquè clar, no és com la tele o el diari que el 99% de lo que diuen no val res, aquí el 90% dels posts que hi ha són interessants, i si no ho són és perquè hi tens agregades unes webs que no t'interessen.
Jo recomano i molt aquest RSS, que és l'apartat de ciència de El país: http://www.elpais.com/rss/feed.html?feedId=17068. (A veure si els de la Vanguardia fan un RSS de la seva Contraportada, també).
Ara només faltaria que el Facebook tingués un rss també... El que està clar és que la tele i la radio ja estan més que obsolets.
01 de gener 2010
El primer susto de l'any
Bé, bé, bé... Jo crec que no em podria trobar amb una millor entrada de l'any que la d'avui.
Recapitulem: Durant el dia d'ahir vaig estar programant (com ja ś habitual), i vaig deixar ja el PC encés fins que ja eren coom les 19:00 i vaig dir: "va, no faré servir més l'ordinador, ja el puc apagar".
Però, al començar a guardar els canvis i tot, l'ordinador es quedava pillat... I em vaig veure obligat a apagar-lo de la mateixa manera que s'apga un assecador. Així que el torno a engegar i si, sí s'havia estrujat i ben estrujat: dues particions RAID fent el tonto i que no hi havia manera de muntar.
Donat que ahir era cap d'any, ho vaig deixar estar (jo volia pillar la meva borratxera amb tota la tranquil·litat).
I avui he pensat: "ostres, que cada dos per quatre tingui un disk o una partició de disk que faci el tonto, potser deu ser cosa de la placa base". Així que he canviat la placa base [temps era temps, vaig comprar dos ordinadors iguals, els feia servir per fer proves de balanceig de càrrega i tal i qual, però ara un d'ells és el meu ordinador de treball i l'altre està per compartir amb els meus amics d'internet.]. Així que he agafat i he fet el canviaso de placa base. I la cosa ha quedat igual: les particions RAID estrujades.
Així que, després de plantejar-me si tirar l'ordinador per la finestra, si comprar-me un altre ordinador o si anar-me'n cap al Tibet a practicar alguna art marcial. He decidit fer front a la situació i tornar-me a barallar amb el mdadm.
I al final, després d'una llarga cerca, he descobert el poder de la força:
És important notar que el "--force" va a darrere del "/dev/md7": cosa que m'ha fet tornar lelo.
I res, ara la cosa ja està totalment restaurada i ara ja podré dormir tranuqil... o no ja que tot això, m'ha fet veure unes quantes coses: els ordinadors són una puta merda, vull dir a nivell de hardware, tu obres l'ordinador i no veus més que cables, targetes i discos. I quan et poses a desconnectar coses acabes amb mal als dits (puta merda cables de la font d'alimentació: un mal disseny: sort de les elicates). A més, els ordinadors són massa grossos i molt sorollosos... I a sobre, silenciar un PC val una pasta que t'hi cagues: que si la capsa, que si la font silenciada, ...
En definitiva, ja no compraré més discos durs convencionals, sinó que ja em passaré als SSD que apart de que són més ràpids, tenen menys tases d'error. Tot i que el preu també es nota, però bé, serà una transició progressiva. I a veure si en menys de 2 anys els mòvils ja es poden convertir en autèntics PC's. Perquè en realitat, els mòvils d'avui ja són autèntics pepinassos, tant sols falta polir quatre detalls per poder-los convertir en els substituts del PC.
Recapitulem: Durant el dia d'ahir vaig estar programant (com ja ś habitual), i vaig deixar ja el PC encés fins que ja eren coom les 19:00 i vaig dir: "va, no faré servir més l'ordinador, ja el puc apagar".
Però, al començar a guardar els canvis i tot, l'ordinador es quedava pillat... I em vaig veure obligat a apagar-lo de la mateixa manera que s'apga un assecador. Així que el torno a engegar i si, sí s'havia estrujat i ben estrujat: dues particions RAID fent el tonto i que no hi havia manera de muntar.
Donat que ahir era cap d'any, ho vaig deixar estar (jo volia pillar la meva borratxera amb tota la tranquil·litat).
I avui he pensat: "ostres, que cada dos per quatre tingui un disk o una partició de disk que faci el tonto, potser deu ser cosa de la placa base". Així que he canviat la placa base [temps era temps, vaig comprar dos ordinadors iguals, els feia servir per fer proves de balanceig de càrrega i tal i qual, però ara un d'ells és el meu ordinador de treball i l'altre està per compartir amb els meus amics d'internet.]. Així que he agafat i he fet el canviaso de placa base. I la cosa ha quedat igual: les particions RAID estrujades.
Així que, després de plantejar-me si tirar l'ordinador per la finestra, si comprar-me un altre ordinador o si anar-me'n cap al Tibet a practicar alguna art marcial. He decidit fer front a la situació i tornar-me a barallar amb el mdadm.
I al final, després d'una llarga cerca, he descobert el poder de la força:
mdadm --assemble /dev/md7 --force /dev/sda7 /dev/sdb7 /dev/sdc7 /dev/sdd7
mdadm --assemble /dev/md8 --force /dev/sda8 /dev/sdb8 /dev/sdc8 /dev/sdd8
És important notar que el "--force" va a darrere del "/dev/md7": cosa que m'ha fet tornar lelo.
I res, ara la cosa ja està totalment restaurada i ara ja podré dormir tranuqil... o no ja que tot això, m'ha fet veure unes quantes coses: els ordinadors són una puta merda, vull dir a nivell de hardware, tu obres l'ordinador i no veus més que cables, targetes i discos. I quan et poses a desconnectar coses acabes amb mal als dits (puta merda cables de la font d'alimentació: un mal disseny: sort de les elicates). A més, els ordinadors són massa grossos i molt sorollosos... I a sobre, silenciar un PC val una pasta que t'hi cagues: que si la capsa, que si la font silenciada, ...
En definitiva, ja no compraré més discos durs convencionals, sinó que ja em passaré als SSD que apart de que són més ràpids, tenen menys tases d'error. Tot i que el preu també es nota, però bé, serà una transició progressiva. I a veure si en menys de 2 anys els mòvils ja es poden convertir en autèntics PC's. Perquè en realitat, els mòvils d'avui ja són autèntics pepinassos, tant sols falta polir quatre detalls per poder-los convertir en els substituts del PC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)