PSP go! i la pirateria

A mi realment em costa molt posar-me al dia de coses que no m'importen gaire, o si més no, de coses que sé que no em compraré. I realment fa poc que em vaig enterar que els jocs de la PSP go es descarregaven directament d'Internet i *no* exiteix cap possibilitat de jugar als jocs amb els discs UMD.

Un cop sabut això, ja hi som: doncs serà xupadíssim piratejar els jocs de la PSP, no? Doncs jo diria que no. I és que navegant, navegant... He llegit que quan et descarregues el joc, el joc descarregat tant sols es pot executar a la PSP a on t'ho has descarregat.

Tot i que això pot portar problemes: Què passa si perdo/em roben la PSP/s'espatlla? ja no podré jugar als jocs que ja he comprat, encara que em compri una altre PSP [que fort]. Ja no es poden deixar jocs als amics: s'hauria de deixar la PSP! (ara envès de fer canvis de jocs, s'haurà de fer canvis de PSP).

I clar, jo que aquests dies estic super capficat amb temes de seguretat [no és bo capficar-se en aquestes temes: pot convertir-te en un paranoic de cuidado], doncs em pensava com es podia fer que una còpia digital només es pugui executar en una sola màquina.

Doncs, jo m'imagino que ho fan d'una manera molt senzilla. Tu connectes la PSP a la Playstation Store. Compres el joc i cliques per descarregar.
Quan tu cliques per descarregar, tu estàs enviant al servidor la ID de la PSP (que com tot bon identificador és únic), el servidor t'agafa la teva ID, la deu encriptar (tot i que no seria necessari) i la col·loca en alguna posició clau del binari del joc [tocar binaris directament: hacker total].

Un cop tu t'has descarregat el joc i l'executes, el joc comprova la teva ID amb la ID que li ha escrit el servidor d'on t'has descarregat el joc. Si les dues ID's cacen, et deixa jugar, si no: doncs caca la vaca.

Amb aquest sistema, que no és infalible... O_o...Ep! que sense voler acabo de descriure el mateix procediment antipirateria dels jocs de PC, l'únic que el codi, envès de ser la ID de la PSP és un codi que et posen a dins la capsa. Mmmm... Ostres doncs mai abans m'havia plantejat com ho feien xD

Doncs, això, que aquest sistema no és infalible, perquè per treure la clau d'un joc d'ordinador, s'agafa un programa (que ni idea de com se li diuen) i aquest programa vigila el que executa, doncs tant sols ha de caçar un jmp [un salt d'instrucció], aquest jmp és el que fa que envès d'executar-se el joc s'executi la pantalla d'error. Per tant, el programet aquest tant sols ha d'esbrinar quin jmp dels que s'executen és el que impedeix executar el joc amb normalitat. Un cop trobat, ja es pot esbrinar quina és la paraula clau. Però, si aquesta paraula clau te l'encripten... És quan hi ha els mals de caps, tot i que el més senzill seria modificar a mà el binari i menjar-te la instrucció que fa el jmp.

Diria que avui dia ho deuen complicar una mica més (a saber com), però si els jocs d'avui dia encara et demanen el password/codi/id vol dir que tampoc han evolucionat gaire. Potser s'estiguin aprofitant de la merda dels llenguatges de programació d'avui dia que et permeten programar una miqueta i fer coses horribles (que pel programador li semblen una passada) sense saber com funciona la màquina per dins i com que la majoria de programadors d'avui dia ja no sap com funciona la màquina per dins... Ah! no saben com saltar-se les barreres. [<-Em sembla que deixaré de programar en Python per sempre més].

Au, ja sabeu la dita: No te n'aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova més!