Com ja vaig dir en algun que altre post... ja no llegeixo gaire Manga, però ja que l'spiegel s'ha tornat nostàlgic jo m'hi tornaré una mica també.
En general, sempre he disfrutat més amb els còmics d'humor, genere del quals Akira Toriyama se'n du el premi(<-Quin premi? <- Ja està forrat aquest home no li falten més premis) la sèrie del Doctor Slump, Teatro de Manga i Kajika són de lo millor, i ara que vaig recordant, sempre recordaré un còmic de l'Akira Toriyama que són quatre pàgines (sí 4 i només 4) que el comences a llegir i et penses que serà la reòstia de lo ben dibuixat i tal i acaba essent la tronxada de riure més gran. (<- Això a teatro de Manga, no ofereixo detalls que perd la gràcia i no és plan).
També vaig riure d'allò més amb Love Hina de l'Akamatsu. Però no tot és humor, i també hi ha història, com és el cas d'Hiroshima de Keiji Nakazawa, on explica la seva pròpia (i la de molts testimonis més) vivència de l'explosió de la bomba nuclear. És molt fort llegir aquest còmic però realment veus que quan anuncien (<- Sí, ja semblen anuncis) per la tele, que fulano inveix el pais de petrolandia només per què menguano de petrolandia s'ha cagat a sobre de la bandera del pais de fulano... Però que tothom sap que en realitat és per robar calers (per què mai parlen clar els diaris i a la televisió? (<-Veieu com són anuncis?)) I tu penses amb la de gent que vivia tant feliça baixant-se porno d'internet i que per culpa d'una puta bomba (o d'n-mil) s'han quedat sense internet, sense ordinador i sense la meitat (per no dir la totalitat) de la família. Tot i ser un còmic dur de llegir, és recomenable llegir Hiroshima. A veure quan aprenent de que un món en pau genera molts més milions que un món en guerra.
Mencionar també la feina de'n Masamune Shirow i ja sé que tots penseu amb Ghost in the Shell, però per a mi Orion ha estat el millor.
I com que ja tinc la paella a taula, torno a fer menció del millor còmic que he llegit mai (en la meva mera opinió): Kaze no tani no Nausica (Nausica del valle del viento) del ja retirat Hayao Miyazaki. I és que mira que no ho entenc, però aquest còmic desperta un algo a dins que no sé, és com una autoestima tota estranya. Jo, encara que algú em tiraria un router pel cap, ho compararia amb l'ICO, que no tenen res a veure, però no sé, per a mi el joc de l'ICO i el còmic de Nausica tenen una connexió molt misteriosa.
I això, des de que en Miyazaki s'ha retirat, que he perdut molt de l'interès que tenia pel manga i l'anime en general. En fi, també és cert que ja li tocava retirar-se :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada