Ja sé que direu que fa no sé quants anys que aquest joc ja ha sortit al mercat i que a on vaig a no jugar-lo fins ara, però mira, aquests dies m'ha picat per jugar-lo.
La veritat és que el vaig començar a jugar sense esperances de trobar un bon joc, però m'equivocava, i ara crec que es tracta d'un joc com cal, és més tant de bo molts dels jocs fossin com aquest.
Lo millor d'aquest joc és la tensió amb que et fa jugar... Si ma germana i mon cunyat només s'han passat hores senceres mirant-me com jugava!! i és que joders es pot pendre també com una pel·lícula i a sobre tens l'atractiu que veus partir d'allò més al jugador. I és que tota l'estona de joc la passes amb tensió: estàs tens perquè la munició no abunda, al contrari escaseja d'allò més, estàs tens perquè quan menys t'ho esperis t'apereixerà un bitxarraco que et farà suar d'allò més, perquè, ho recordo de bell nou: No tens munició per anar disparant a tort i a dret! Cada tret has d'apuntar amb precisió per no malgastar les bales o el que és pitjor les granades o cartutxos d'escopetes.
I és que encara que cada dos per quatre et trobis a un venedor ambulant, aquest no et ven munició, com a molt al trucar la capacitat de bales d'una arma, te la deixa plena al màxim (que al final, quan més escaseja la munició és d'agrair i molt)[això vol dir que si a la pistola hi caben 8 bales i en aquell moment la tens carregada només amb 2 bales i vas al venedor i la truques perquè hi càpiguen 12 bales, el venedor et deixa la pistola carregada amb 12 bales, és a dir, has guanyat (pagat) 10 bales].
Per altre banda els gràfics estan molt bé, i si es té en compte que són gràfics de GameCube, puc afirmar que estan de putíssima mare. A més la càmera segueix perfectament i mai hi ha problemes amb aquesta (cosa que no pots afirmar de la majoria de videojocs), en molts pocs casos et veus obligat a moure la càmera com a tal, ja que la majoria de cops el que vols és apuntar contra l'enemic, que per fer això apuntes i mous el punt de mira i pum! Però vull dir que mentres tu camines i explores la càmera no la toques per res.
En quant a l'argument, d'acord és molt americà, que si la filla del president dels EEUU i bla, bla... Potser aquest fet era el que em barrava a jugar a aquest joc, però mira,al cap i a la fi està prou bé i els ensurts i les sorpreses argumentals et fan continuar jugant. Fa molta referència al Resident Evil 2 (no cal ni dir que el Leon és el protagonista del RE2, com ho torna a ser ara al RE4) i clar si no l'has jugat et veus una mica perdut, però tampoc passa res, potser no et sorprens en algun moment en que es descobreix algun que altre personatge, però bé, l'argument es segueix igual.
Finalment el tema jugabilitat de la Wii, sí, es podria millorar, però quan ja portes jugant-hi una estoneta ja saps com va tot, t'hi acostumes i acabes pensant que si la jugabilitat fós més àgil potser perdria moments de tensió... I és que l'objectiu d'aquest joc és jugar tota l'estona patint de si surtirà un zombi gros o simplement n'apereixeran 10 de petits i tu que estàs sense munició... Realment jugant a aquest joc t'oblides de tot, no penses ni en quina hora és, ni en si has quedat a tal hora... desconnectes, i només estàs tu, el mando de la wii i un exèrcit de zombis que s'ho curren d'allò més per fer-te patir.
És un joc que si tingués temps per perdre (és a dir, estigués fent batxillerat o primer de carrera) el jugaria una i una altre vegada amb nivell difícil i professional... Però mira, ja em conformo amb nivell Normal, sense haber jugat el fàcil.
Com a curiositat, l'escena del joc està ambientada a Andalusia, cosa que fa que els zombis parlin en castellà (potser el fet de que entenguis perfectament el que diuen els zombis fa que estiguis més posat a dins de l'aventura) i a més la moneda del joc és la pesseta!! (i això que és un joc del 2005 per GC, de l'estiu del 2007 per a la Wii).
Aquest joc té versions de GameCube, Wii, PS2 i PC. Essent la versió de GC la que té menys extres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada