La vida d'un informàtic

Bé companys (i companyes ?? si és que sí digueu algo eh! no estaria malament). Ara mateix estava llegint les notícies de barrapunto.com i n'hi ha hagut una que m'ha cridat l'atenció:

La notícia en qüestió fa referència a una altre notícia (això és el pa de cada dia de barrapunto) que diu que "ser informàtic no està de moda" i que textualment en llengua castellana diu: Sueldos del medievo y condiciones laborales infrahumanas, cercanas en algunos casos prácticamente a la explotación del trabajador se apuntan como las principales causas, pero en lugar de afrontar el problema de raíz, prefieren [...] hacer campañas de imagen para recuperar el prestigio social perdido y captar nuevos talentos". Llama la atención que un director de RRHH diga que el informático "[...] es un tipo de profesional que valora más el proyecto que el sueldo".

Diferents coses: Encara recordo els primers anys de la universitat que amb els companys disutíem quin sou cobraríem, hi ha xavals que es pensen que pel sol fet de tenir el títol ja seran hereus de'n Bill Gates! clar que a mesura que van passant els anys i comences a entrar al món laboral tot agafa el seu color real. [I n'hi ha molts que es pensen que quants més títols tinguin més possibilitats de trobar una feina tindran: a la merda! jo si tingués una empresa, prefereixo pillar un xaval de 20 anys encara que sàpiga poca cosa que no pas a un altre que en té 25, 2 màsters i que mai en sa puta vida hagi treballat més que a la verema, el motiu: al xaval de 20 anys el puc anar formant segons les necessitats de l'empresa, i quan en tingui 25, el xaval valdrà molt més que el de 25 super ben format que no té ni papa de posar en pràctica el que li han ensenyat a la universitat (res que el 80% dels llicenciats en informàtica no ha instal·lat cap Linux i a sobre es maten a fer les pràctiques amb servidors Windows... I després van al professor i li diuen: "a casa funcionava, però aquí amb Linux no..." I per sort, el bo del professor els hi diu:-"Si fas servir Windows, el fas servir sota la teva responsabilitat"[Això ho ha dit aquest mateix quadrimestre, un professor a qui tinc mooolta ràbia, però les frases ben dites, estant ben dites.])].

L'altre tema, que no ve el cas, és si al començament al xaval de 20 anys li dóno una merda de sou i després, dient-li que com que no té cap títol li continuo donant una merda de sou. (això és un altre problema que passa i ho he vist (que no experimentat)).

Per altre banda, i fent més referència al que diu la notícia, això de treballar per amor a l'art (valorarà més el projecte que no pas el sou) només és apte per uns frikis que viuen a casa dels pares, no tenen que pagar hipoteca i l'únic que els interessa és poder-se comprar la Wii per quan sorti al mercat (sé perfectament que corresponc a aquest perfil xD però realment la feina d'atenció a l'usuari és una puta merda i si és amb Window$ molt més).

Pel que fa a recuperar el prestigi que tenia abans és ben senzill: s'han de pujar sous.

I sí companys, sí, és molt trist, de la feina d'un/a informàtic, en depenen tantes persones com d'ordinadors se'n faci càrrec, això si parlem d'ordinadors d'oficina, a la que toquem servidors la xifra ja es dispara (i moltíssim). Per tant, com pot ser que hi hagi empreses que paguin als seus treballadors 700€/mes? és molt trist i més tenint en compte que aquesta feina no la pot fer qualsevol, sino que almenys necessites un parell d'anys estant tocant ordinadors dia darrere dia (si no en base teòrica a les classes, almenys a casa fent el freak) [i si és windows 3 anys i mai pares perquè t'apareixen nous erros cada setmana :P].

Jo recordo del lloc on treballava (clar jo estava a la pública i cobrava com cal), però allà hi havia personal que era subcontractat per una altre empresa i que quan parlàvem de sous, era terrible: un feia 5 hores cada dia i no li donaven ni 300€/mes i el xaval, us ho dic jo, s'ho currava. I un altre en feia les 8 hores i au els 700€/mes. Però per aquesta gent suposo que el més trist és quan anaven a l'usuari i li passaven la factura, a on posa que cobren 40€ l'hora i clar l'empresa els hi diu meitat per tu, meitat per mi, però clar, la meitat que li toca al treballador és ben bruta i la meitat que es queda l'empresa sí que és neta (però neta a més no poder)[i fent números encara no em quadren!!].

Suposo que sabreu que amb això un no té ni per la hipoteca, i clar, per molt informàtic que sigui, també menja, també consumeix llum, aigua, vol anar al cinema algun dia i fins i tot a apendre una birra de tant en tant.

Per tant, no m'estranya gens ni mica la gran emigració de gent que hi ha [emigració de cervells en diuen U¬¬]. I sí que m'estranya molt el poc esperit emprenedor que hi ha. Doncs crec que les dues solucions per sortir d'aquest pas o és fotre el camp a un altre país més decent o empendre i ensenyar a la resta com es fan les coses ben fetes. (també podríem tenir en compte l'esperar que pugin sous: però companys, això NO és cap solució!).

I llavors clar et treuen enquestes com aquesta: el joven prefereix treballar de funcionari, doncs clar, almenys a la pública s'acosten al que valen les coses.