22 d’abril 2011

La rebelión de Atlas

Per fi ja puc escriure aquest post! I és que ja he acabat de llegir les 1356 pàgines del llibre d'Ayn Rand: "La rebelión de Atlas".

Però qui nassos em fa llegir un llibre de 1356 pàgines? Doncs una cita de la seva autora:
No digas que tienes miedo de confiar en tu mente porque sabes poco. ¿Estás más seguro abdicando ante los místicos y descartando lo poco que sabes?

Vive y actúa dentro de los límites de tu conocimiento, y continúa aprendiendo hasta el fin de tus días.

Redime tu mente de la casa de empeños de la autoridad. Acepta la verdad de que no lo sabes todo, pero que convertirte en un zombi no te dará omnisciencia, que tu mente es falible, pero abandonarla no te dará infalibilidad, que un error al que hayas llegado tú mismo es más seguro que diez verdades aceptadas por la fe, porque el primero te deja con los medios para corregirlo, pero las segundas destruyen tu capacidad para distinguir la verdad del error.


Desafortunadament l'autora va morir l'any en que vaig néixer, així que anem pel llibre:

A nivell argumental, el llibre narra la història de Dagny Taggart que és la directora general de Taggart Transcontinental, empresa de ferrocarrils. Així que al llarg del llibre veurem les situacions en que es troba la senyoreta Taggart a l'hora de tirar endavant l'empresa.

A nivell de contingut la cosa és impressionant: és un llibre de filosofia que defensa la capacitat de raonament d'una persona individual. Trec paraules de la Wikipedia, perquè realment tot ha estat molt nou i no sé com explicar-ho, però és que et vas llegint el llibre i cada pàgina que passes et veus més capaç de menjar-te el món, no tant sols a nivell professional, si no personal i social.

En poques paraules, i perquè m'entengueu, aquest llibre és el meu "man life".

I puc afirmar que és el millor llibre que he llegit mai, perquè estic segur que és el que més m'ajudarà al llarg de la meva vida.

Per als qui 1300 pàgines siguin excessives, el llibre consta de 4 parts i la primera (400 pàgs) és una espècie d'història auto-conclusa i que és la part que recomanaria que es llegís tot emprenedor. Però bé, si llegiu la primera part, també acabareu llegint la resta, encara que haig d'admetre que hi ha trossos que es fan pesats de llegir, però si es suporten el resultat final és implacable.

Gràcies Ayn Rand; la vida eterna ha de ser això: fer una feina i que aquesta continuï donant els seus fruits fins i tot després de morir.

2 comentaris:

Neioo ha dit...

A vegades em pregunto què haguera passat si m'hagués llegit el llibre just quan entrava a la universitat, però tot seguit penso: Lo fet, fet està, el passat no es pot canviar però el futur... i tant que sí!

Neioo ha dit...

uOh! i demà Sant Jordi, pels qui segueixin la tradició, us asseguro que "La rebelión de Atlas" és un bon regal :)