Spin de Robert Charles Wilson

Doncs com l'Spiegel va recomanar en algun comentari, m'he llegit Spin de Robert Charles Wilson.

La conclusió és un, no està mal, però té detalls molt millorables.

I no sé anava a posar tots els punts negatius, però sincerament, seria una putada pels qui no l'han llegit. Així que faig una espècie d'introducció així ràpida i els punts en contra ja els comentaré amb l'Spiegel en privat.

Spin narra una hostòria de ciència ficció que si hagués de passar a la realitat hauria de passar en temps actuals (res de futurs llunyans) i narra la història de dos germans bessons (en Jason i na Diane) i d'un amic seu (que serà el narrador de la història).

La qüestió és que un bon dia de cop hi volta, les estrelles del cel desapareixen i la història narra com en Jason dedica tota la vida en esbrinar el perquè, com la germana es posa dins d'una secta i l'altre com va fent de servent del germà.

I sí, el motiu de perquè el planeta es queda sense estrelles mola, que totes les deduccions del Jason per arribar a la sol·lució també molen. Però no he pogut amb la narració, ho sento, però tres fils argumentals en temps diferents et fa ballar el cap (ja ho vaig viure amb Criptonomicón i bufff). I l'altre tema que em mosqueja bastant és quan toca el tema religió, la religió que la donguin pel cul, són històries inventades per donar resposta a preguntes que no se sabien com respondre i punt, no hi ha volta de full. I després hi ha detalls més petits que dah!

Però en fi, si teniu temps, val la pena arribar al final, encara que abans preferiria Asimov, encara que no tracti ben bé aquests temes.

I per tornar-li la pilota a l'Spiegel, recomano "El monstruo de las galletas" de Vernor Vinge. Això sí que és un llibre de ciència ficció com cal, té molt poques pàgines, és senzill de llegir i té nivell, això sí, la gràcia està al final (però almenys no té les voi 400 pàgines d'Spin).