Però què ha passat! que ens perdem les innocentades!
Si és que com sou eh! cap broma, cap notícia d'aquelles que fan pensar i repensar ni cap de les que et parteixes de riure.
Esteu perdent llistanada eh companys!
30 de desembre 2009
el Ranking dels jocs de la pS2 per vandal
Vandal ha publicat la llista dels 100 millors jocs de la PS2:
La llista jo la trobo bastant correcte i raonable, fins i tot m'ha sorprès que hagi jugat a bastants jocs de la llista i que vaig regalar el #1 (i sense tindre la PS2!).
Però és fer trampa: no pot ser que en posicions diferents hi hagi el Metal Gear Solid 2 i el 3. O les diferents versions del GTA. I en canvi el Guitar Hero estiguin tots agrupats en "Guitar Hero (saga)" igual que el "Pro Evolution Soccer (saga)".
Jo considero que les sagues haurien d'estar totes agrupades. I si no els hi agrada, haver fet un joc original des de 0 i no una secuela: ja que fer una segona part i posar-la al top 10 no té mèrit: el disseny dels personatges ja està fet, l'ambientació, la jugabilitat, la música, alguns escenaris... I segons com, fins i tot l'argument ja pot estar determinat pels fets de la primera part.
Però clar, després ja hi tornaríem a ser: El Final Fantasy s'hauria d'agrupar sí o no? Sí perquè no deixa de ser un Final Fantasy; No, perquè la història del X no té res a veure amb la història del XII.
En fi, paranoies meves...
La llista jo la trobo bastant correcte i raonable, fins i tot m'ha sorprès que hagi jugat a bastants jocs de la llista i que vaig regalar el #1 (i sense tindre la PS2!).
Però és fer trampa: no pot ser que en posicions diferents hi hagi el Metal Gear Solid 2 i el 3. O les diferents versions del GTA. I en canvi el Guitar Hero estiguin tots agrupats en "Guitar Hero (saga)" igual que el "Pro Evolution Soccer (saga)".
Jo considero que les sagues haurien d'estar totes agrupades. I si no els hi agrada, haver fet un joc original des de 0 i no una secuela: ja que fer una segona part i posar-la al top 10 no té mèrit: el disseny dels personatges ja està fet, l'ambientació, la jugabilitat, la música, alguns escenaris... I segons com, fins i tot l'argument ja pot estar determinat pels fets de la primera part.
Però clar, després ja hi tornaríem a ser: El Final Fantasy s'hauria d'agrupar sí o no? Sí perquè no deixa de ser un Final Fantasy; No, perquè la història del X no té res a veure amb la història del XII.
En fi, paranoies meves...
25 de desembre 2009
Bon Nadal
Bon Nadal a tothom, que el disfruteu amb la família, que el tio us hagi cagat molts regals i que la salut us acompanyi.
24 de desembre 2009
Comptant pàgines
Perquè tots els blogs tenen com a pàgina 1 la última pàgina?
És a dir, tu en un llibre, la primera pàgina és el principi. Però en canvi en un blog, la primera pàgina sempre sol ser la última pàgina (la que conté els últims articles escrits)...
Són ben estranys aquests informàtics.
És a dir, tu en un llibre, la primera pàgina és el principi. Però en canvi en un blog, la primera pàgina sempre sol ser la última pàgina (la que conté els últims articles escrits)...
Són ben estranys aquests informàtics.
21 de desembre 2009
20 de desembre 2009
Kayo Malayo
Ahir amb un fred terrible els Kayo Malayo va obsequiar a tots els valents de Sant Quintí amb un concert que te cagues.
El clímax del concert: la cançó del Dr. Slump!
Es tracta d'un grup de terrassa que distribueix el seu disc sota la llicència Creative Commons. Us podeu descarregar lliurement el seu disc des de la seva pàgina, tot i que lo millor és anar als seus concert a on venen el seu disc per només 2€!
19 de desembre 2009
Hero of time
La pel·lícula de The legend of Zelda feta per uns frikis:
La pel·lícula és gratis de per sí (veieu com n'és de fàcil de fer les coses gratuites?), es pot veure via web o lo millor serà esperar al 21 de Desembre a que trenguin la versió DVD.
Tot i que ja hi ha alguns torrents disponibles i tal i pasqual...
La pel·lícula és gratis de per sí (veieu com n'és de fàcil de fer les coses gratuites?), es pot veure via web o lo millor serà esperar al 21 de Desembre a que trenguin la versió DVD.
Tot i que ja hi ha alguns torrents disponibles i tal i pasqual...
18 de desembre 2009
A la recerca del PC perfecte
Aquests dies que estic canviant les coses de lloc de casa, estic veinent que això del PC actual és en realitat una merda seca punxada en un pal.
Perquè són massa grans, fan soroll i consumeixen molta energia.
Aleshores, jo el que voldria de debò és un catxarro com un mòvil d'aquests d'HTC, ni que siguin el doble de gruixuts (de moment no m'importa el pes, tot i que sí la mida) i que complís els següents requisits:
*potència de processador com a mínim equiparable a un Pentium IV
*targeta gràfica per jugar en jocs en 3D.
*Sortida de video DVI, VGA (lo ideal és que pogués suportar ressolucions de 1080p... per demanar que no quedi).
*Sortida d'audio amb el minijack (no demanarem més)
*Possibilitat de poder posar el sistema operatiu que a mi em dongui la gana. (encara que aquest hagi de ser d'una arquitectura en concret).
*Sortida d'uns quants usb
*Sortida ethernet, tot i que també suport per wireless.
*Podria tindre una pantalla incrustada (com la PSP misma), però res de la merda de microteclats incorporats: pantalla tàctil i teclat virtual i metres.
*Com a mínim, mínim, mínim una capacitat de disc dur de 40GB (per no dir 60GB ó 80GB).
*Opcionalment i depenent de la mida final del dispositiu es podria optar per també convertir-lo en un mòvil i ja de pas habilitar-li la connexió 3G.
Tot això hauria de cabre en el palmell de la mà... si més no, no hauria de ser més gran que un llibre de butxaca (que joders, sempre els hi han dit llibres de butxaca però tant sols hi caben en les butxaques dels raperos...).
A més, hauria d'haver-hi algun perifèric rotllo 64DD (catxarro que s'empalmava a sota de la N64 i que permetia no sé què), que permetés enxufar lectors de CD, DVD, discs durs externs... I fins i tot, i perquè no, alguna targeta gràfica o també més processadors.
La gràcia del catxarro aquest (que si us hi pareu a pensar, no és altre cosa que una PDA millorada) és:
*no ocuparia gaire lloc
*tampoc consumiria gran quantitat d'energia
*podries plantar-te a l'habitació enxufar-lo al monitor, al teclat i al ratolí i ja tindries l'ordinador. I després podries anar al menjador, connectar-lo a la tele, al teclat i al ratolí i estaries apalancat al sofà i amb l'ordinador.
I ara ve la qüestió final: realitat, fantasia o un projecte viable?
Tard o d'hora arribarà.
Perquè són massa grans, fan soroll i consumeixen molta energia.
Aleshores, jo el que voldria de debò és un catxarro com un mòvil d'aquests d'HTC, ni que siguin el doble de gruixuts (de moment no m'importa el pes, tot i que sí la mida) i que complís els següents requisits:
*potència de processador com a mínim equiparable a un Pentium IV
*targeta gràfica per jugar en jocs en 3D.
*Sortida de video DVI, VGA (lo ideal és que pogués suportar ressolucions de 1080p... per demanar que no quedi).
*Sortida d'audio amb el minijack (no demanarem més)
*Possibilitat de poder posar el sistema operatiu que a mi em dongui la gana. (encara que aquest hagi de ser d'una arquitectura en concret).
*Sortida d'uns quants usb
*Sortida ethernet, tot i que també suport per wireless.
*Podria tindre una pantalla incrustada (com la PSP misma), però res de la merda de microteclats incorporats: pantalla tàctil i teclat virtual i metres.
*Com a mínim, mínim, mínim una capacitat de disc dur de 40GB (per no dir 60GB ó 80GB).
*Opcionalment i depenent de la mida final del dispositiu es podria optar per també convertir-lo en un mòvil i ja de pas habilitar-li la connexió 3G.
Tot això hauria de cabre en el palmell de la mà... si més no, no hauria de ser més gran que un llibre de butxaca (que joders, sempre els hi han dit llibres de butxaca però tant sols hi caben en les butxaques dels raperos...).
A més, hauria d'haver-hi algun perifèric rotllo 64DD (catxarro que s'empalmava a sota de la N64 i que permetia no sé què), que permetés enxufar lectors de CD, DVD, discs durs externs... I fins i tot, i perquè no, alguna targeta gràfica o també més processadors.
La gràcia del catxarro aquest (que si us hi pareu a pensar, no és altre cosa que una PDA millorada) és:
*no ocuparia gaire lloc
*tampoc consumiria gran quantitat d'energia
*podries plantar-te a l'habitació enxufar-lo al monitor, al teclat i al ratolí i ja tindries l'ordinador. I després podries anar al menjador, connectar-lo a la tele, al teclat i al ratolí i estaries apalancat al sofà i amb l'ordinador.
I ara ve la qüestió final: realitat, fantasia o un projecte viable?
Tard o d'hora arribarà.
Jocs Portatils...
Fa un parell de mesos ( o potser mes) desde que vaig tornar de japo,
que "mato" les hores de tren i/o transport public amb consoles portatils.
Fins fa poc em durava encara el disgaea2, pero despres de unes 70h de joc
le donat per acabat (sempre queden coses pero ja le disfrutat.. ara ja es pesat)
Ara fa uns dias vaig veure que un amic meu d'internet tenia el nou zelda de la NDS,
li vaig demanar, i mel va deixar.
Es un joc fent servir tot el motor grafic (de fet reutilitzant els grafics diria jo)
de l'anterior Zelda de la NDS. El joc es simple potser de moment masa facil, pero ...
te un problema molt gran. fa servir masa la "interaccio" de la nds. que vol dir aixo
doncs que has de tocar una flauta (bufant pel micro, i movent la flauta amb l'stick) i
tambe tens una arma que fa "remolins" i necesites bufar pel micro...
problema tot aixo no u puc fer al tren...!!!
en fin trobo que es un fallo que no tinguis una opcio de "ara no puc bufar"
apart de que la nds te un altre gran fallo i que no es pot quedar a l'espera molt de temps.
la bateria s'acaba en un tres i no res (en la psp te una espera que pot estar tranquilament 2 dias
en el mateix punt exacte on l'has deixat)
doncs aixo... una merda
que "mato" les hores de tren i/o transport public amb consoles portatils.
Fins fa poc em durava encara el disgaea2, pero despres de unes 70h de joc
le donat per acabat (sempre queden coses pero ja le disfrutat.. ara ja es pesat)
Ara fa uns dias vaig veure que un amic meu d'internet tenia el nou zelda de la NDS,
li vaig demanar, i mel va deixar.
Es un joc fent servir tot el motor grafic (de fet reutilitzant els grafics diria jo)
de l'anterior Zelda de la NDS. El joc es simple potser de moment masa facil, pero ...
te un problema molt gran. fa servir masa la "interaccio" de la nds. que vol dir aixo
doncs que has de tocar una flauta (bufant pel micro, i movent la flauta amb l'stick) i
tambe tens una arma que fa "remolins" i necesites bufar pel micro...
problema tot aixo no u puc fer al tren...!!!
en fin trobo que es un fallo que no tinguis una opcio de "ara no puc bufar"
apart de que la nds te un altre gran fallo i que no es pot quedar a l'espera molt de temps.
la bateria s'acaba en un tres i no res (en la psp te una espera que pot estar tranquilament 2 dias
en el mateix punt exacte on l'has deixat)
doncs aixo... una merda
16 de desembre 2009
14 de desembre 2009
audiojoc: In the Pit
Un joc sense gràfics, m'ha fet gràcia: et guies només a través del so i de les vibracions del mando... S'hauria de provar, però només està disponible en versió digital de la Xbox360.
12 de desembre 2009
Google Goggles i Internet
Jo encara vaig amb un mòvil de l'any de la quica que per no tenir no té ni càmera! Però és que a veure fins ara era només que si tenies un mail el mòvil et feia un avís, però això del Google Goggles ja és... Que per poder fer, tu podràs anar a buscar bolets, trobar un bolet, fer-li una foto i Google et diu quin tipus de bolet és. Ho trobo realment impressionant... Que d'aquí a que quan vagis pel carrer li facis una foto a un tia bona i que Google et digui el seu nom, l'edat, l'estat social, si estudia o treballa... només hi ha un pas de res... buaaaaaa!!!
Però com sempre, tot són leros... I si jo ja pago per internet a casa, per què haig de pagar apart per tindre internet al mòvil? Hi hauria d'haver un pack que digués internet per casa + internet per movil...
Les empreses de Telecomunicacions s'han oblidat de l'objectiu fonamental d'una empresa: Satisfer les necessitats dels usuaris. I es pensen que el seu únic objectiu és maximitzar els beneficis (desafortunadament, això no només passa amb les empreses de telecomunicacions).
En realitat, la cosa hauria d'anar de la següent manera: tu contractes Internet, aleshores hauries de tindre internet a casa, al mòvil i a tot arreu. Per tant, el que haurien de vendre és la targeteta que la poguessis posar al router per poder-te connectar a través de cable o que la poguessis posar al mòvil per poder-te connectar de manera inal·làmbrica. Tu pagaries una tarifa plana independent de la quantitat de bytes descarregats o pujats, però hauries de poder escollir quines velocitats voldries, per exemple: "1Mbps per 3G i 10 Mbps per ADSL" o "5Mbps per 3G i 100MB de fibra òptica" (a veure a partir de quin segle hi haurà fibra òptica a l'abast de tothom en aquesta merda de país). I tant senzill que seria independentment del dispositiu a través del que et vulguis connectar tu tindries internet.
Encara que potser lo millor de lo millor seria que tu al tocar un ordinador o el mòvil, aquest t'identifiqués (amb algún lector de biometria?) enviés les dades al teu proveidor i que aquest et dongui la connexió per la que pagues, sense targetes ni coses rares. Però aquesta opció potser ja hauria de ser per més endavant.
dites
Cuando las barbas del veciono veas cortar, pon las tuyas a remojar
Ai mira, no la coneixia i m'ha fet gràcia i també, és que veritat.
11 de desembre 2009
Privacitat al Facebook Internet
Què vius que són eh!
Avui em connecto al Facebook i em surt un avís de que han canviat la privacitat per a poder millorar-la.
Clar, que suposo que la qüestió està en saber què vol dir "millor la privacitat" si fer-la més restrictiva o més flexible, pel que sembla als de Facebook només els interessa fer-la més flexible... normal... així tenen més dades per saber què t'agrada què els hi agrada als teus amics, etc per poder-te posar els anuncis ideals per a tu (i així cobrar més pasta per publicitat).
La qüestió és que em pensava que la nova versió permetria restringir l'accés de les teves dades als altres, però pel que sembla encara permet que fins i tot Internet sencer hi tingui accés.
A veure, a mi perquè me la suda bastant lo que pugui arribar a saber de mi la gent a través d'internet, més que res, considero que anar per internet és com anar pel carrer: si un dia a la feina dius que estàs malalt i al mateix dia al migdia t'escapes a la platja per fer noves amigues i allà t'enxampa un amic del jefe de la feina... Doncs mira, haver anat a treballar :P
Però també haig de dir que clar, com que la gent comença a posar fotos compromeses, a escriure comentaris que segons qui els llegís la que es liaria, etc, etc... És a dir, com que la gent fa al carrer coses que no hauria de fer, tenir contactes amb qui no hauria de tenir contactes...
Avui em connecto al Facebook i em surt un avís de que han canviat la privacitat per a poder millorar-la.
Clar, que suposo que la qüestió està en saber què vol dir "millor la privacitat" si fer-la més restrictiva o més flexible, pel que sembla als de Facebook només els interessa fer-la més flexible... normal... així tenen més dades per saber què t'agrada què els hi agrada als teus amics, etc per poder-te posar els anuncis ideals per a tu (i així cobrar més pasta per publicitat).
La qüestió és que em pensava que la nova versió permetria restringir l'accés de les teves dades als altres, però pel que sembla encara permet que fins i tot Internet sencer hi tingui accés.
A veure, a mi perquè me la suda bastant lo que pugui arribar a saber de mi la gent a través d'internet, més que res, considero que anar per internet és com anar pel carrer: si un dia a la feina dius que estàs malalt i al mateix dia al migdia t'escapes a la platja per fer noves amigues i allà t'enxampa un amic del jefe de la feina... Doncs mira, haver anat a treballar :P
Però també haig de dir que clar, com que la gent comença a posar fotos compromeses, a escriure comentaris que segons qui els llegís la que es liaria, etc, etc... És a dir, com que la gent fa al carrer coses que no hauria de fer, tenir contactes amb qui no hauria de tenir contactes...
Haber escogido muerte
08 de desembre 2009
RAID 5 faulty disk
Bé, ho poso aquí perquè així segur que si mai torna a passar tindré els passos a seguir a mà.
I és que ara mateix el meu ordinador s'està morint, bé, l'ordinador no, només un dels 4 discs que van amb RAID 5 (per sort tinc un 5è disc de recanvi, s'ha de ser previsor... ostres haig de comprar una font d'alimentació que l'altre me'n va petar una i ja no en tinc de recanvi... Fonts d'alimentació silenciades al màxim 70 EURAKUS bufff... quin mal, segurament continuaré tenint el meu motor d'avió al meu costat durant moolt de temps).
En fi, a lo que anava. Si teniu un RAID 5 al vostre ordinador (ei que ara amb els discs SSD els RAIDS ja no fan quasi falta: perquè saturen el bus de dades!!, és a dir, per molt RAID que facis, les dades no aniran més ràpid, perquè el bus no dóna prou de si. En realitat ja va bé, perquè amb lo cars que són els SSD...) Arrgg... A lo que anava:
Per verificar que un raid actiu funciona correctement:
El meu ordinador em diu:
Aquí veiem les particions en RAID actives (s'han de comptar que jo també tinc les de /boot (que no surten perquè a l'hora de bootar el Sistema reconeix un mínim de coses, i per tant es fa un raid 1 a a "mà", és a dir no autodetectable), i a més també tinc la memòria swap (però la memòria swap fa automàticament un RAID així que no cal fer res, tant sols tenir dues particions (o més) en discos differents i ja tindrem la swap en RAID. El 4/4 que indica que el RAID està configurat amb 4 discos i que estan actius 4 discos. A on diu 4/3 diu que tinc un disc que fa el tonto, a més com indica "sda7[4](F)" vol dir que la partició sda7 ha fallat (ho indica la 'F').
Per arreglar això es podria fer:
Que afegiria la partició sda7 al Raid md7, però si després d'haver fet això la comanda:
(mireu que hagi completat l'spare). El disc encara està marcat com a Faulty, vol dir que malament, malament: millor canviar-lo [Un RAID 5 de 4 discos pot subsistir amb 3 discos, si en fallés un altre voldria dir que ja no hi hauria manera de recuperar les dades!].
Molt bé, i ara bé el moment, en que un obre el l'ordinador i diu: "va vaig a canviar el disc sda!", però Oh! quin és el disc sda. Doncs s'identifica pel serial number i com nassos sé el S/N de sda? doncs amb la següent comanda:
Així que ara toca apuntar-se el serial Number del disc i tot seguit: Apagar l'ordinador (no feu experiments amb l'ordinador en marxa). I mirar disc per disc quin és el que té apuntat el número de sèrie que ens ha dit hdparm. Es treu el disc, es canvia i amb un disc d'arrencada es torna a engegar l'ordinador:
amb la comanda cfdisk es particiona el nou disc (es busca quins sdx és, serà el que no tingui cap partició (és nou)). Tot seguit es restaura la partició d'arrencada, per a fer-ho primer activem la partició boot, amb:
Noteu que no hi ha el /dev/sda1, perquè és el nou i és el que no té dades sobre el RAID, ara incorporem el /dev/sda1 al RAID:
Aquesta partició va super ràpida és molt petita (30~100MB). Les següents aniran més lentes. Ara podem fer la memòria swap:
El -p indica la prioritat, mirem que totes les particions swap tinguin la mateixa prioritat per fer un RAID:
Amb això ara ja podem reiniciar, el Sistema arrancarà amb normalitat, només que els RAID estaran fets de 3 discos i no de 4. Els següents passos són senzills, però quant més grans siguin les particions més lent anirà:
Ara lo millor és no saturar l'ordinador, i fer-ho mica en mica, per mirar quan hagi acabat de fer la restauració podeu esperar a que el led del disc dur s'apagui, o més professional, anar consultant:
Fins que el Rebuild status arribi el 100%.
Això ho haureu de fer amb totes les particions:
I apa, ja està la feina feta. Mentre es fa el rebuild tot va una mica lent: absolutament normal, simplement o feu poca feina o aneu a sopar ;P
Com veieu l'avantatge del RAID és que si peta un disc dur o una (dues) partició del disc dur, no es perden les dades. Que al cap i a la fi les dades és el més important que teniu al vostre ordinador, perquè val, un ordinador pot costar 400, 500, 900, 1400€. Però tota la vostra feina que hagueu fet, no té preu. Per això aplicacions com el Google Docs van bé per aquells que no es volen arriscar a perdre els seus treballs o documents: totes les dades estan a internet, si peta l'ordinador no passa res... Ara bé, després ve el dia en que Google fa el tonto i no et deixa accedir, que passa poques vegades, però quan passa...
L'altre avantatge del RAID és que s'incrementa la velocitat d'accés a disc, doncs si tens un RAID amb 4 discos, quan accedeixes a una dada, 4 discos treballen cooperativament per entregar les dades desitjades. I això, és nota i molt. Avui dia, el coll d'ampolla d'un ordinador està en l'accés a disc. Per tant, sortireu guanyant gastant-vos menys pasta amb el processador i la pasta necessària en un disc SSD. Després podeu comprar-vos un disc normal d'un terabyte per posar les vostres pelis guarres, lo important és que el Sistema Operatiu (i la partició swap) estigui en l'SSD [que té un accés molt més ràpid que els discos convencionals].
I és que ara mateix el meu ordinador s'està morint, bé, l'ordinador no, només un dels 4 discs que van amb RAID 5 (per sort tinc un 5è disc de recanvi, s'ha de ser previsor... ostres haig de comprar una font d'alimentació que l'altre me'n va petar una i ja no en tinc de recanvi... Fonts d'alimentació silenciades al màxim 70 EURAKUS bufff... quin mal, segurament continuaré tenint el meu motor d'avió al meu costat durant moolt de temps).
En fi, a lo que anava. Si teniu un RAID 5 al vostre ordinador (ei que ara amb els discs SSD els RAIDS ja no fan quasi falta: perquè saturen el bus de dades!!, és a dir, per molt RAID que facis, les dades no aniran més ràpid, perquè el bus no dóna prou de si. En realitat ja va bé, perquè amb lo cars que són els SSD...) Arrgg... A lo que anava:
Per verificar que un raid actiu funciona correctement:
cat /proc/mdstat
El meu ordinador em diu:
Personalities : [raid0] [raid1] [raid6] [raid5] [raid4]
md3 : active raid5 sdd3[0] sdc3[2] sdb3[1] sda3[3]
1469568 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]
md5 : active raid5 sda5[4](F) sdd5[0] sdc5[2] sdb5[1]
10265088 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/3] [UUU_]
md6 : active raid5 sdd6[0] sdc6[2] sdb6[1] sda6[3]
2240640 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]
md7 : active raid5 sda7[4](F) sdd7[3] sdc7[2] sdb7[1]
2240640 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/3] [_UUU]
md8 : active raid5 sdd8[0] sdc8[3] sdb8[1] sda8[2]
451610880 blocks level 5, 64k chunk, algorithm 2 [4/4] [UUUU]
unused devices:
Aquí veiem les particions en RAID actives (s'han de comptar que jo també tinc les de /boot (que no surten perquè a l'hora de bootar el Sistema reconeix un mínim de coses, i per tant es fa un raid 1 a a "mà", és a dir no autodetectable), i a més també tinc la memòria swap (però la memòria swap fa automàticament un RAID així que no cal fer res, tant sols tenir dues particions (o més) en discos differents i ja tindrem la swap en RAID. El 4/4 que indica que el RAID està configurat amb 4 discos i que estan actius 4 discos. A on diu 4/3 diu que tinc un disc que fa el tonto, a més com indica "sda7[4](F)" vol dir que la partició sda7 ha fallat (ho indica la 'F').
Per arreglar això es podria fer:
mdadm --add /dev/md7 /dev/sda7
Que afegiria la partició sda7 al Raid md7, però si després d'haver fet això la comanda:
mdadm -D /dev/md7
(mireu que hagi completat l'spare). El disc encara està marcat com a Faulty, vol dir que malament, malament: millor canviar-lo [Un RAID 5 de 4 discos pot subsistir amb 3 discos, si en fallés un altre voldria dir que ja no hi hauria manera de recuperar les dades!].
Molt bé, i ara bé el moment, en que un obre el l'ordinador i diu: "va vaig a canviar el disc sda!", però Oh! quin és el disc sda. Doncs s'identifica pel serial number i com nassos sé el S/N de sda? doncs amb la següent comanda:
hdparm -i /dev/sda
Així que ara toca apuntar-se el serial Number del disc i tot seguit: Apagar l'ordinador (no feu experiments amb l'ordinador en marxa). I mirar disc per disc quin és el que té apuntat el número de sèrie que ens ha dit hdparm. Es treu el disc, es canvia i amb un disc d'arrencada es torna a engegar l'ordinador:
amb la comanda cfdisk es particiona el nou disc (es busca quins sdx és, serà el que no tingui cap partició (és nou)). Tot seguit es restaura la partició d'arrencada, per a fer-ho primer activem la partició boot, amb:
mdadm --assemble /dev/md1 /dev/sdb1 /dev/sdc1 /dev/sdd1
Noteu que no hi ha el /dev/sda1, perquè és el nou i és el que no té dades sobre el RAID, ara incorporem el /dev/sda1 al RAID:
mdadm --add /dev/md1 /dev/sda1
Aquesta partició va super ràpida és molt petita (30~100MB). Les següents aniran més lentes. Ara podem fer la memòria swap:
mkswap /dev/sda2 && swapon -p 1 /dev/sda2
El -p indica la prioritat, mirem que totes les particions swap tinguin la mateixa prioritat per fer un RAID:
swapon -v -s
Amb això ara ja podem reiniciar, el Sistema arrancarà amb normalitat, només que els RAID estaran fets de 3 discos i no de 4. Els següents passos són senzills, però quant més grans siguin les particions més lent anirà:
mdadm --add /dev/md3 /dev/sda3
Ara lo millor és no saturar l'ordinador, i fer-ho mica en mica, per mirar quan hagi acabat de fer la restauració podeu esperar a que el led del disc dur s'apagui, o més professional, anar consultant:
mdadm -D /dev/md3
Fins que el Rebuild status arribi el 100%.
Això ho haureu de fer amb totes les particions:
mdadm --add /dev/md5 /dev/sda5
mdadm --add /dev/md6 /dev/sda6
mdadm --add /dev/md7 /dev/sda7
mdadm --add /dev/md8 /dev/sda8
I apa, ja està la feina feta. Mentre es fa el rebuild tot va una mica lent: absolutament normal, simplement o feu poca feina o aneu a sopar ;P
Com veieu l'avantatge del RAID és que si peta un disc dur o una (dues) partició del disc dur, no es perden les dades. Que al cap i a la fi les dades és el més important que teniu al vostre ordinador, perquè val, un ordinador pot costar 400, 500, 900, 1400€. Però tota la vostra feina que hagueu fet, no té preu. Per això aplicacions com el Google Docs van bé per aquells que no es volen arriscar a perdre els seus treballs o documents: totes les dades estan a internet, si peta l'ordinador no passa res... Ara bé, després ve el dia en que Google fa el tonto i no et deixa accedir, que passa poques vegades, però quan passa...
L'altre avantatge del RAID és que s'incrementa la velocitat d'accés a disc, doncs si tens un RAID amb 4 discos, quan accedeixes a una dada, 4 discos treballen cooperativament per entregar les dades desitjades. I això, és nota i molt. Avui dia, el coll d'ampolla d'un ordinador està en l'accés a disc. Per tant, sortireu guanyant gastant-vos menys pasta amb el processador i la pasta necessària en un disc SSD. Després podeu comprar-vos un disc normal d'un terabyte per posar les vostres pelis guarres, lo important és que el Sistema Operatiu (i la partició swap) estigui en l'SSD [que té un accés molt més ràpid que els discos convencionals].
Bé, ara em direu que baixo de l'hort i que semblo un pagesot de lo innocent que arribo a ser, però és que no hi puc fer més xD
Estava jo super viciat al Farmville del Facebook i em faltaven veïns per poder expandir la granja... Bé recapitulem:
Farmville: joc fet en flash que es juga des del Facebook aon has de gestionar una granja, tu plantes blat, tomàquets, ceps, pastanagues... pots plantar arbres: cirerers, pomers, oliveres... també pots tenir el teu bestiar: vaques, gallines, ànecs... I després tens els teus veïens (els teus amics, que són els amics que t'han agregat com a veí. Als veïns els hi pots enviar regals i tal i Paqual... I en particular, quants més veïns tinguuis més gran pots fer la granja.
Així, com deia, em faltaven un parell de veïns per expandir la granja, però com que l'Spiegel no s'hi volia sumar, em vaig dir: "Vaig a buscar veïns!" i sí, sí... al facebook ja hi ha un bon grapat de grups exclusivament dedicats a buscar veïns, així que clar, jo veia tot el llistat de gent que hi havia allà i dic goita quants possibles veïns que hi ha...
Però aleshores se'm va acudir una cosa, molt innocent la veritat, i dic, joders ja que m'haig de fer amic de gent desconeguda, que siguin ties i si estan de bon veure millor que millor.
I aquí tenim el Neioo, tot feliç anar passant pàgines amb noms i fotografies de gent i més gent, entre les quals hi havia una de ties bones terribles que jo feliçment anava agregant... tant si tenien nom anglès, francès, indi o noms raros que vés a saber de quin país provenen.
I sí, sí, en menys de 3 hores, el mail ple (enteneu que ja que ho explico, jo exagero una mica... així el lector es queda bocabadat i jo vaig fardant ;P) de tot de ties bones que m'havien agregat com amic al Facebook.
Així que, em vaig dir, collons, amb tot aquest ramat de mosses alguna cosa se li ha de dir, no? Per tant, em vaig dir, va anem a provar... Envio un missatge a una que feia prou goig, i a esperar. Peeeero, durant el temps d'espera ja començo a veure en quin lloc m'havia posat i és que una de les meves noves amigues comença a penjar fotos al Facebook i quines fotos! fotos que ja voldríem que estiguéssin a les nostres webs preferides especialitzades en porn.
Haig de dir, que alegra la vista, però també que joders, tu estàs mirant el Facebook, que a vegades ensenyes coses del Facebook als amics i a la família... I clar, tampoc és plan de dir: mireu, mireu que us ensenyo el meu Facebook i que es vegin allà els exquisits àlbums de les meves amigues desconegudes...
Però amb això que m'arriba la resposta de l'amiga a qui li havia enviat el mail. I deia:
En fi, que sóc massa innocent, que a veure: una noia que té 1109 amics al Facebook, i l'altre 1200... Quines noies són? Doncs clar:
I ja sabem la dita:
Com a conclusió dir que m'he partit la caixa d'allò més (i joders, si us avorriu proveu-ho, total després desagregueu les amigues i haureu rigut un rato). I que sí, és veritat que hi ha aquest tipus d'usuaris que són perfils falsos que es dediquen a fer publicitat de porn (al cap i a la fi, molts tenen el Facebook com un mitjà de publicitat, els polítics els primers i els autors de llibres els segons [feu-vos amics de la Jèssica Miravent: n'és un clar exemple]).
Així, que no sé perquè com a rucs vam començar a posar el nostre nom autèntic, quant en realitat també haguessim pogut continuar amagats darrere el nostre nick.
Però, per altre banda, també és veritat que hi ha els altres usuaris que, com jo, el que realment volien és tenir més veïns al FarmVille (puto joc que si bades et quedes viciat i si et piques per aconseguir més punts que els teus veïns ja la cagues... Bé, en part és la gràcia dels jocs del Facebook) i que ja veus que realment és gent que també hi juga, perquè t'envia regals, perquè veus el seu nivell com va pujant... A més també dir que la gent en general està en contra d'això, perquè a les fotos penjades els hi seguien molts comentaris de protesta.
* El link de la suposada web *NO* està especificat al seu perfil, si és que a sobre això... més descarat, segur que deu tenir 15 perfils diferents...
Estava jo super viciat al Farmville del Facebook i em faltaven veïns per poder expandir la granja... Bé recapitulem:
Farmville: joc fet en flash que es juga des del Facebook aon has de gestionar una granja, tu plantes blat, tomàquets, ceps, pastanagues... pots plantar arbres: cirerers, pomers, oliveres... també pots tenir el teu bestiar: vaques, gallines, ànecs... I després tens els teus veïens (els teus amics, que són els amics que t'han agregat com a veí. Als veïns els hi pots enviar regals i tal i Paqual... I en particular, quants més veïns tinguuis més gran pots fer la granja.
Així, com deia, em faltaven un parell de veïns per expandir la granja, però com que l'Spiegel no s'hi volia sumar, em vaig dir: "Vaig a buscar veïns!" i sí, sí... al facebook ja hi ha un bon grapat de grups exclusivament dedicats a buscar veïns, així que clar, jo veia tot el llistat de gent que hi havia allà i dic goita quants possibles veïns que hi ha...
Però aleshores se'm va acudir una cosa, molt innocent la veritat, i dic, joders ja que m'haig de fer amic de gent desconeguda, que siguin ties i si estan de bon veure millor que millor.
I aquí tenim el Neioo, tot feliç anar passant pàgines amb noms i fotografies de gent i més gent, entre les quals hi havia una de ties bones terribles que jo feliçment anava agregant... tant si tenien nom anglès, francès, indi o noms raros que vés a saber de quin país provenen.
I sí, sí, en menys de 3 hores, el mail ple (enteneu que ja que ho explico, jo exagero una mica... així el lector es queda bocabadat i jo vaig fardant ;P) de tot de ties bones que m'havien agregat com amic al Facebook.
Així que, em vaig dir, collons, amb tot aquest ramat de mosses alguna cosa se li ha de dir, no? Per tant, em vaig dir, va anem a provar... Envio un missatge a una que feia prou goig, i a esperar. Peeeero, durant el temps d'espera ja començo a veure en quin lloc m'havia posat i és que una de les meves noves amigues comença a penjar fotos al Facebook i quines fotos! fotos que ja voldríem que estiguéssin a les nostres webs preferides especialitzades en porn.
Haig de dir, que alegra la vista, però també que joders, tu estàs mirant el Facebook, que a vegades ensenyes coses del Facebook als amics i a la família... I clar, tampoc és plan de dir: mireu, mireu que us ensenyo el meu Facebook i que es vegin allà els exquisits àlbums de les meves amigues desconegudes...
Però amb això que m'arriba la resposta de l'amiga a qui li havia enviat el mail. I deia:
ive been doing some adult modeling in my free time..just cause its hard finding a real job these days (that doesnt pay like shit :P)..i like telling this to random guys...its still sorta a secret but i have some vids under the name "candee" at my website.*
the link is in my profile if ur interested ;)..you wont be disappointed...unless ur gay hehe. lemme know what u think :P!
En fi, que sóc massa innocent, que a veure: una noia que té 1109 amics al Facebook, i l'altre 1200... Quines noies són? Doncs clar:
Internet el lloc a on els homes són homes, a on les dones són homes i els nens són agents de la FBI.
I ja sabem la dita:
Ets més fals que un amic al Facebook!
Com a conclusió dir que m'he partit la caixa d'allò més (i joders, si us avorriu proveu-ho, total després desagregueu les amigues i haureu rigut un rato). I que sí, és veritat que hi ha aquest tipus d'usuaris que són perfils falsos que es dediquen a fer publicitat de porn (al cap i a la fi, molts tenen el Facebook com un mitjà de publicitat, els polítics els primers i els autors de llibres els segons [feu-vos amics de la Jèssica Miravent: n'és un clar exemple]).
Així, que no sé perquè com a rucs vam començar a posar el nostre nom autèntic, quant en realitat també haguessim pogut continuar amagats darrere el nostre nick.
Però, per altre banda, també és veritat que hi ha els altres usuaris que, com jo, el que realment volien és tenir més veïns al FarmVille (puto joc que si bades et quedes viciat i si et piques per aconseguir més punts que els teus veïns ja la cagues... Bé, en part és la gràcia dels jocs del Facebook) i que ja veus que realment és gent que també hi juga, perquè t'envia regals, perquè veus el seu nivell com va pujant... A més també dir que la gent en general està en contra d'això, perquè a les fotos penjades els hi seguien molts comentaris de protesta.
* El link de la suposada web *NO* està especificat al seu perfil, si és que a sobre això... més descarat, segur que deu tenir 15 perfils diferents...
05 de desembre 2009
Videojocs que han de sortir
White Knight Chronicles (PS3; 2010)
*Potser llàstima d'aquesta jugabilitat tant pausada, però per passar el rato pot estar bé.
Red Dead Redemption (PS3; Xbox360; 30/4/2010)
*Aquest sí que m'ha sorprès i molt! un GTA al far west!
Data East Arcade Classics (WII; 2010)
*Recopilació de jocs de l'any de la quica. Destaco el joc de les hamburgueses i el dels cavernicoles.
Altres jocs:
Silent Hill: Shattered Memories (WII, PSP, PS2; Febrer del 2010)
Una espècie de remake de la primera entrega de la saga.
The last Guardian (PS3; 2010)
Però d'aquest ja en vam parlar i de ben segur que en tornarem a parlar ;)
Bé, en fi, molts jocs:
Que si el Zelda per la DS, el Tekken 6, bufff... ja podeu anar editant el post. A mi de moment ja se m'està posant la idea de pillar una PS3... però per l'any que ve eh! que la cosa no està per anar tirant leros per aquí i per allà.
*Potser llàstima d'aquesta jugabilitat tant pausada, però per passar el rato pot estar bé.
Red Dead Redemption (PS3; Xbox360; 30/4/2010)
*Aquest sí que m'ha sorprès i molt! un GTA al far west!
Data East Arcade Classics (WII; 2010)
*Recopilació de jocs de l'any de la quica. Destaco el joc de les hamburgueses i el dels cavernicoles.
Altres jocs:
Silent Hill: Shattered Memories (WII, PSP, PS2; Febrer del 2010)
Una espècie de remake de la primera entrega de la saga.
The last Guardian (PS3; 2010)
Però d'aquest ja en vam parlar i de ben segur que en tornarem a parlar ;)
Bé, en fi, molts jocs:
Que si el Zelda per la DS, el Tekken 6, bufff... ja podeu anar editant el post. A mi de moment ja se m'està posant la idea de pillar una PS3... però per l'any que ve eh! que la cosa no està per anar tirant leros per aquí i per allà.
04 de desembre 2009
Berkeley DB XML
Us presento el meu mal de cap actual: Berkeley DB XML
I us puc dir que... és una merda seca punxada amb un bastó!
I direu, si és una merda seca punxada amb un bastó, perquè nassos et mates en fer-ho servir? Doncs perquè:
-És una base de dades que fa servir fitxers xml
-No fa servir els fitxers xml a pèl (cosa que seria realment lent) si no, que crea uns arxius auxiliars que li permeten guardar informació necessària de tots i cadascun dels fitxers xml que se'n fa càrrec [això vol, que si jo tinc fitxers xml a on hi guardo, per exemple, les dades de tres usuaris, el fitxer aquest em diu: a la posisció x del fitxer 1 tens el nom del primer usuari... Amb lo qual agilitza el procés].
-Accepta xquery i Xpath per accedir a les dades [és com el sql però per a fitxer xml].
-No funciona com MySQL que ḉes un servidor i tu tens els clients, si no que és més com un sistema de fitxers normal i corrents: tu tens els teus fitxers, tu tens les funcions per fer-hi operacions i prou.
-Té suport per multithreading, transaccions i aquestes coses frikis tretes de SQL.
-Té una API en C++ i una altre en Java [vol dir que si tu fas un programa escrit en C++ o en Java pots fer servir la Berkeley DB XML] i també s'ha habilitat per Python, php i haskell.
I si fa tot això, perquè és una merda seca punxada amb un bastó? Doncs perquè:
-L'API (les funcions que has de fer servir per poder utilitzar la Berkeley dbXML)està escrita en C++ i jo ho voldria en C.
-L'API és una puta merda, les funcions que donen són complexes, els seus 4 exemples no compilen (per això els haurien de tallar els ous).
-No és una base de dades gaire extesa més que res perquè quan es tracta d'XML la gent fa servir eXist (que és en Java) i no sé quina altre eina que em sembla que és o també amb Java o en Php.
-La documentació és terrible infumable i desesperant!(bé potser no tant.... errr... bé potser sí).
Uns punts interessants que no ajuden, però tampoc perjudiquen:
-El projecte té origen a la universitat de Berkeley i la seva bdb. Després Oracle es va convertir amb el mantenidor de bdb i ara ha fet la Berkeley DB XML junt amb uns que es fan dir sleepycat, que diria que no és altre cosa que un departament d'Oracle que fa coses amb software lliure.
-Hi ha la versió de pagament i la versió lliure. Que és exactament la mateixa versió però si fas servir la versió lliure has de publicar el codi font del que estiguis fent sota una llicència lliure. I amb la versió de pagament et deixen que et guardis el codi font... Aix això em recorda aquell dia que l'església no deixava (deixa, encara?) menjar carn, però que si pagaves un tant podies menjar carn igualment.
En fi, que ara estic fent la meva pròpia API en C que cridi a l'API en C++ de Berkeley DB XML... Sé que no és gaire eficient, però és la manera més ràpida de tindre una cosa que funcioni. Encara que de moment tot va com el cul.
I us puc dir que... és una merda seca punxada amb un bastó!
I direu, si és una merda seca punxada amb un bastó, perquè nassos et mates en fer-ho servir? Doncs perquè:
-És una base de dades que fa servir fitxers xml
-No fa servir els fitxers xml a pèl (cosa que seria realment lent) si no, que crea uns arxius auxiliars que li permeten guardar informació necessària de tots i cadascun dels fitxers xml que se'n fa càrrec [això vol, que si jo tinc fitxers xml a on hi guardo, per exemple, les dades de tres usuaris, el fitxer aquest em diu: a la posisció x del fitxer 1 tens el nom del primer usuari... Amb lo qual agilitza el procés].
-Accepta xquery i Xpath per accedir a les dades [és com el sql però per a fitxer xml].
-No funciona com MySQL que ḉes un servidor i tu tens els clients, si no que és més com un sistema de fitxers normal i corrents: tu tens els teus fitxers, tu tens les funcions per fer-hi operacions i prou.
-Té suport per multithreading, transaccions i aquestes coses frikis tretes de SQL.
-Té una API en C++ i una altre en Java [vol dir que si tu fas un programa escrit en C++ o en Java pots fer servir la Berkeley DB XML] i també s'ha habilitat per Python, php i haskell.
I si fa tot això, perquè és una merda seca punxada amb un bastó? Doncs perquè:
-L'API (les funcions que has de fer servir per poder utilitzar la Berkeley dbXML)està escrita en C++ i jo ho voldria en C.
-L'API és una puta merda, les funcions que donen són complexes, els seus 4 exemples no compilen (per això els haurien de tallar els ous).
-No és una base de dades gaire extesa més que res perquè quan es tracta d'XML la gent fa servir eXist (que és en Java) i no sé quina altre eina que em sembla que és o també amb Java o en Php.
-La documentació és terrible infumable i desesperant!(bé potser no tant.... errr... bé potser sí).
Uns punts interessants que no ajuden, però tampoc perjudiquen:
-El projecte té origen a la universitat de Berkeley i la seva bdb. Després Oracle es va convertir amb el mantenidor de bdb i ara ha fet la Berkeley DB XML junt amb uns que es fan dir sleepycat, que diria que no és altre cosa que un departament d'Oracle que fa coses amb software lliure.
-Hi ha la versió de pagament i la versió lliure. Que és exactament la mateixa versió però si fas servir la versió lliure has de publicar el codi font del que estiguis fent sota una llicència lliure. I amb la versió de pagament et deixen que et guardis el codi font... Aix això em recorda aquell dia que l'església no deixava (deixa, encara?) menjar carn, però que si pagaves un tant podies menjar carn igualment.
En fi, que ara estic fent la meva pròpia API en C que cridi a l'API en C++ de Berkeley DB XML... Sé que no és gaire eficient, però és la manera més ràpida de tindre una cosa que funcioni. Encara que de moment tot va com el cul.
01 de desembre 2009
Joe Hisaishi - John Williams
La cançó "Princess Leia's Theme" d'Star Wars Composada per John Williams és curiosament similar a a la "Tori No Jin" de Kaze no tani no Nausica composada per Joe Hisaishi.
Sentit Comú
Estava jo pensant en un algoritme que ha de fer (errr... ) bé, ha de fer moltes coses.
I aleshores, jo que estava totalment bloquejat, m'he dit, anem a fer reducció. Aplicar reducció en informàtica vol dir: Jo tinc un problema que no sé resoldre, però en canvi, jo sí que sé com resoldre un problema que si podria arribar a semblar. La sol·lució doncs, passa a fer una adaptació del problema que no sé resoldre al problema que sí sé resoldre.
Així que jo m'he dit a veure, el meu problema es podria arribar a semblar al problema del Pare Noel: En una sola nit ha de repartir centenars de milers de regals entre centenars de milers de nens i nenes. Tota una proesa pel Senyor Pare Noel (a sobre cada regal va etiquetat amb el nom del nen corresponent i òbviament si un nen ja té una Nintendo DS ni se t'acudeixi regalar-li una altre! [a no sé que sigui un model diferent... què curiós]).
I com s'ho fa el Pare Noel per resoldre el seu problema? Doncs molt fàcil, el Pare Noel s'agafa ell mateix i es divideix en milers de Pares Noels i cada fracció de Pare Noel reparteix els regals entre els nens d'un poble, barri o regió en concret.
Però és que la cosa va més enllà, si considerem que el Pare Noel és tant sols un titella i que qui fa la feina són els membres de la família, tenim com a resultat una divisió de tasques brutal, doncs la feina que hauria de fer el pobre Rudolph (el ren del nas vermell que guia al pare Noel), de cop i volta ha passat a convertir-se en una grandíssima quantitat de petites tasques repartides entre una grandíssima quantitat de gent.
L'únic inconvenient és que no tots els nens acaben reben regals de valor similar i que les diferències poden arribar a ser abismals, però bé, Del problemón a resoldre, aquesta sol·lució és se'ns dubte una sol·lució digne d'enginier informàtic... Ah clar, ara ja sé perquè hi ha nens que reben més regals que altres... xD
Bé espero que el buscador de Google no em porti els nens cap aquest blog ;P
I aleshores, jo que estava totalment bloquejat, m'he dit, anem a fer reducció. Aplicar reducció en informàtica vol dir: Jo tinc un problema que no sé resoldre, però en canvi, jo sí que sé com resoldre un problema que si podria arribar a semblar. La sol·lució doncs, passa a fer una adaptació del problema que no sé resoldre al problema que sí sé resoldre.
Així que jo m'he dit a veure, el meu problema es podria arribar a semblar al problema del Pare Noel: En una sola nit ha de repartir centenars de milers de regals entre centenars de milers de nens i nenes. Tota una proesa pel Senyor Pare Noel (a sobre cada regal va etiquetat amb el nom del nen corresponent i òbviament si un nen ja té una Nintendo DS ni se t'acudeixi regalar-li una altre! [a no sé que sigui un model diferent... què curiós]).
I com s'ho fa el Pare Noel per resoldre el seu problema? Doncs molt fàcil, el Pare Noel s'agafa ell mateix i es divideix en milers de Pares Noels i cada fracció de Pare Noel reparteix els regals entre els nens d'un poble, barri o regió en concret.
Però és que la cosa va més enllà, si considerem que el Pare Noel és tant sols un titella i que qui fa la feina són els membres de la família, tenim com a resultat una divisió de tasques brutal, doncs la feina que hauria de fer el pobre Rudolph (el ren del nas vermell que guia al pare Noel), de cop i volta ha passat a convertir-se en una grandíssima quantitat de petites tasques repartides entre una grandíssima quantitat de gent.
L'únic inconvenient és que no tots els nens acaben reben regals de valor similar i que les diferències poden arribar a ser abismals, però bé, Del problemón a resoldre, aquesta sol·lució és se'ns dubte una sol·lució digne d'enginier informàtic... Ah clar, ara ja sé perquè hi ha nens que reben més regals que altres... xD
Bé espero que el buscador de Google no em porti els nens cap aquest blog ;P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)