Però bé al que anava: A la princesa del crepuscle.
Tenint en compte que és un joc dissenyat per a la GameCube, gràficament és brutal (per a mi també ho és encara que fós per a la Wii, ja que certs jocs de Wii destaquen per la seva poca qualitat gràfica). La banda sonora també a millorat notablement, que la del WindWaker era bastant per a nens. I potser a nivell tècnic el que sobre són els micro-temps de càrrega, que val, són rapidíssim, però clar, el Wind Waker no en tenia i el format digital també era DVD (de 8 centímetres<- discs de GC). Però bé, pels qui juguen a jocs d'ordinador o de PS2, seran inapreciables :P
Per altre banda, i parlant sobre la jugabilitat de la versió de Wii, que com tots sabeu es juga amb el Wiimote i el nunchaku, dir que és impressionant, i clar, com més et flipis més real serà (<-amb moviment simples ho fas tot, però a les primeres hores un sol descriure els moviments amb precisió i clar la inmersió és molt més gran), així per treure l'espasa de la funda haurem de fer el gest i a cada cop d'espasa també. Amb l'arc, és qüestió d'apuntar amb el wiimote a la pantalla i apretar el botó B, doncs no s'ha de tensar l'arc com alguns videos mostraven (però bé, així és més àgil, clar que sempre es pot fixar l'enemic amb la Z i disparar amb la B, sense necessitat d'apuntar; A més, si cal fer veure que es tensa l'arc es pot fer, sense problemes, depen el que un es vulgui flipar). També hi ha la canya de pescar, segurament l'estri més treballat de tots (a nivell jugable clar) que aquest sí respon fidelment als videos mostrats.
I deixant la parafarnàlia tècnica, que en general està molt bé. Anem a veure de què va aquest joc.
Tot comença un bon dia, i per tant, tenim temps per explorar el poble, parlar amb la gent i tal i qual, al començament dius: "No està malament el poble, és prou grandet", però quan surts del poble, ja veus que és ben petit. I és que el mapa és terriblement gran, i a sobre, òbviament, si ho vols aconseguir tot, hauràs de patajar-t'ho pam per pam (sobretot per completar una col·lecció d'insectes i per aconseguir uns esperits).
Però al que anavem, un bon dia, apareixen les tenebres al món de la llum i clar, un servidor, que és l'escollit, ha d'anar a restaurar el món de la llum. [<-tralarí tralarà, dos línies argument complet]
Peeeeero, claaaro, no és hácil: haurem de matar no sé quants monstres finals, que hi ha alguns que recorden al Shadow of Colossus i n'hi ha d'altres que els hi millora. Sincerament, com un dia comentàva amb l'Spiegel, es van copiant entre ells i al final no saps a qui donar-li els meèrits. Però el que sí tenen els bosses en diferència al Shadow of Colossus, és que per eliminar-los has de pensar molt més, doncs tens molts més estris (i a sobre et pots transformar en llop), en dues ocasions m'he vist obligat a mirar la guia, perquè joder, si et maten i la masmorra és molt llarga, has de patejar-te altre cop la masmorra!.
Hauràs de volar amb un drac (com el Panzer Dragon <-joc que sempre he volgut tenir, però clar, no he tingut la Saturn i per la Dreamcast no el van fer...), lluitar a sumo (!?), anar amunt i avall per masmorres buscant el camí, que algunes són putes i... bufff... n'hi ha un parell que hi he estat més de dues 2 hores per poder-me enfrontar al boss... T'ho passes teta xD
Destacar també que no tot seran masmorres, i que fins i tot a fora hi haurà proves que haurem de superar, enemics a qui derrotar, enigmes que resoldre i tota la pesca.
I ara menys pilota, i anem al que li falta: jo trobo a faltar més resistència dels enemics i és que només hi ha una prova a on sues a més no poder per culpa dels enemics i a sobre aquesta és totalment optativa. Hi ha monstres finals que tot i saber com es maten, són difícils de matar, però aquests els hi redueixen la vida i amb pocs cops ja el tens mort... A nivell d'escenaris, què fan dos poblats basats en l'oest? han posat un friki de les pel·lícules de far west i ha començat a dissenyar dos poblats... pocs que n'hi ha... El disseny de Kakariko ha estat una cagada (opinió personal). Per altre banda, el Link a veure si s'espabila i comença a parlar, a opinar i tal i qual... (almenys ja s'alegre i s'enfada (amb els enemics)...) clar que enamorar-se i tal també estaria bé:
Però no, no us espanteu, aquesta última és un montatge, no pas una imatge del joc. Hi ha trossos, que dius, va aquí se la folla, però que va, hi has de posar mooolta imaginació per imaginar-t'ho u_u. I també que fés amics i tal estaria molt bé, en aquest sembla fer uns amics, però tant sols el guien en el camí i en una única ocasió l'ajuden a matar bitxos (val, dues, però els ajudants ja són diferents, sense comptar la companyia de Midna que aquesta sí que ajuda a matar un futimer de bitxos). A més a nivell argumental, sovint et deixen anar unes frases que dius: "bua, això pot ser la òstia" però al final queda en menys del que esperaves... No sé què ho fa...
Però bé, en general molt bé, han posats més fragments de cor que buscar, els minijocs estant més treballats, tot i que no n'hi hagi tants com al Majora's Mask, argumentalment és més profund que la resta d'entregues, i rescata moltes característiques d'elles, sobretot del "Ocarina of time" i del "A Link to the past".
I ara ja podré estudiar i aprovar l'últim examen i tal i qual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada