Basat en fets reals 100%...
28 de gener 2008
25 de gener 2008
Delorian - The End
Doncs si... avui a sigut l'ultim dia del delorian...
ja feia dies q el condensador de fluzo no funciova, i els viatges en el temps eren imposibles, tot i aixo ell aguantava el pass del temps, alla parat, pero sempre viatgant cap al futur (a 1segon x segon cap al futur)
pero avui han vingut els de la TempsCat, i han decidit q era hora de retirar-lo de circulacio per posible problemes de conveccions temporals, i refluzaments inesperats q a vegades es donen...
en fi.. sempre quedara en el record, els 1er viatges en el temps, aix... les aventures en el mon dels nens obre portes, i dels caçadors d'armilles fosforacents... pero clar allo eren altres temps...
doncs res mes!
va per tu delorian!!!
ja feia dies q el condensador de fluzo no funciova, i els viatges en el temps eren imposibles, tot i aixo ell aguantava el pass del temps, alla parat, pero sempre viatgant cap al futur (a 1segon x segon cap al futur)
pero avui han vingut els de la TempsCat, i han decidit q era hora de retirar-lo de circulacio per posible problemes de conveccions temporals, i refluzaments inesperats q a vegades es donen...
en fi.. sempre quedara en el record, els 1er viatges en el temps, aix... les aventures en el mon dels nens obre portes, i dels caçadors d'armilles fosforacents... pero clar allo eren altres temps...
doncs res mes!
va per tu delorian!!!
23 de gener 2008
About Python
Aquests dies estic ficat enmig d'un projecte que vaig decidir fer amb Python. I a aquestes alçades m'ha picat per fer-ne un balanç, doncs això, aquest post és un pros i contres del Python:
Primer exposaré els punts a favor i després els punts en contra.
En primer lloc, és rapidíssim fer qualsevol mena de programa tonto, no calen ni capçaleres ni res (algun import, si és que s'ha d'importar alguna biblioteca o s'han de cridar algunes funcions que no tenim ganes d'implementar):
Si guardem aquestes línies com un fitxer "hello_world.py", li donem permissos d'execusió "chmod u+x hello_world.py" veurem el nostre "hola món" (in english, of course).
Tot i ser un llenguatge que no s'hagi de compilar, és a dir, del nostre codi no generarem un arxiu binari, sinó que l'executar directament l'interpret de Python (el mateix funcionament que Perl, PHP, Ruby on Rails i demés), va prou ràpid. Ens estalviem doncs, el temps de compilació (clar, que a la llarga acaba convertint-se en un punt negatiu [llegir els punts negatius :P]).
Un altre punt positiu se l'enduen les variables, que no s'han de definir (són atipades: no tenen tipus), tot i que es diferencia el que és un enter, un string, un float... no cal declarar les variables, aquestes ja agafaran el tipus del valor que se li assigni.
Si algun professor ens castiga a la pissarra i ens demana que copiem 2^12 vegades una frase, ens podem estalviar una tarda sencera si li escribim aquestes 7 línies de codi.
També són bons els noms curts i clars de les funcions dels mòduls bàsics com a Perl. Certament, és un llenguatge que s'assembla moltíssim al Perl, però amb la diferència que el Perl queda tot una guarrada i aquest és més ordenat. Ah! i no he dit que és un llenguatge que està orientat a objectes, però realment hi pots programar sudant mil de les classes i demés. Tot i que sense punters explícits a vegades has de fer alguna guarrada.
Això és la implementació d'una classe ben senzilla, com veieu, no hi ha n punts i comes (;), ni claus ({), això sí els ":" després de la descripció de la funció sí que són necessaris i que tot estigui ben segmentat per espais o tabuladors. Això sí, és emprenyador el haver de passar com a paràmetre "self", per indicar que estem en una classe: això és així per després accedir a les variables de la classe, com es veu en l'exemple ("self.joc").
Aquesta classe d'exemple la podríem importar des d'un altre fitxer python:
veiem que l'import importa el nom del fitxer i no la classe, que està a dins del fitxer. I que òbviament, abans de fer res, tenim que cridar la constructora de la classe (__init__).
Després d'executar aquest últim codi, veurem que el python ha creat el fitxer joc.pyc, un fitxer binari que conté informació de les classes que hi ha a joc.py. Però clar, no sempre és necessari crear classes i punyetes, i el fitxer joc, podria ser aquest:
Així ens estalviem els self i el fitxer que es crea amb extensió pyc per a les classe. Però tenim un inconvenient, i és que al no tenir punters no podem guardar l'estat de les dades que es van actualitzant i clar, sempre s'han d'anar passant (i rebent) com a paràmetre (com a resultat) des de l'executable:
Si no es pot disposar de punters és millor tenir classes, però tot i així, el no disposar de punters fa que la manera de pensar del programador no tingui en compte el funcionament de la màquina, cosa que implica, a la llarga, fer programes ineficients. Però bé, l'objectiu de les classes és aconseguir un nivell d'abstracció i no estar tant pendent de com funciona el sistema: conclusió aprèn a fer servir els punter i a manegar les classes :P [Personalment em quedo amb els punters, ja que amb les classes, al final es monten unes paranoies totalment inútils, però clar, què et diran ells?]
Però potser el puntàs més enorme de Python, és lo poc que has d'escriure per fer moltes coses, i la gran quantitat de biblioteques que t'ajuden (que no et fan les coses com a Java), l'exemple més clar és la connexió amb una base de dades, on amb una línia ja et connectes i amb dues més ja has executat la instrucció SQL. En canvi amb C++ necessites un mínim de 8 línies per fer alguna cosa amb una base de dades SQL (jo faig servir MySQL <- i ara que hi penso aquest punt ja el vaig comentar en un altre post... aix que em faig vell i repeteixo les coses...):
Aquest és un exemple d'accés a una base de dades, realment xupat si ho comparem amb el mètode d'accés de C o de C++. Important, que si la query a la base de dades fós una actualització (DELETE, UPDATE o INSERT) hauríem de fer "conn.commit()" per fer la actualització, si no, serà com si no haguessim fet res. En el codi, també es pot veure un recorregut per les llistes.
A nivell de sintaxi, no calen els clàssics punts i coma finals d'instrucció ni les claus "{" i "}" per delimitar les funcions i controls de fluxe (for, if...). Això fa que a l'hora d'escriure el codi un l'hagi d'escriure amb la segmentació idònia, cosa que fa que quedi ordenat.
Com a punts negatius dir: No té punters, ja ho sé, per a molts això és un puntàs enorme positiu, però mira, sense punters un està més limitat i per suplir la falta de punters has de fer virgaries amb les classes i les seves instàncies... Apart, com que no es compila el codi, a l'hora de corretgir els errors típics de compilació és un autèntic mal son, doncs s'ha de fer en temps d'execució, cosa que vol dir executar tots els trossos de codi possible (anar provant totes les possibilitats) i anar corretgint els errors a mesura que es van produïnt. Molts d'aquests errors són els típics errors que t'avisa el copilador: "aquesta variable no se li ha assignat cap valor", "aquesta funció es crida amb un paràmetre incorrecte", i coses típiques dels compiladors, aquest és segurament el primer motiu que faria que un projecte no es fés amb Python.
A més, per comentar es fa igual que els shellscripts, i.e. en una linia, tot el que hi hagi darrere del símbol "#" estarà comentat, cosa que si vols comentar n línies has d'escriure n #'s i clar, quan un està en fase de proves és feixuc anar comentant les m línies que fan no sé què una a una (fins i tot amb el VIM).
En general però, és un llenguatge amb el que s'hi treballa molt bé, jo us diria que és el llenguatge de programació per a fer els programets tontos, però és que Python es fa servir fins i tot en tractament d'imatges 3D en temps real! i els senyors de Google també els hi sembla agradar. Un consell, abans de començar a picar codi, feu una estructura ben feta, que si no, és un conyàs, sobretot a l'hora de verificar que tot funciona bé.[<-aquest onsell es pot aplicar a qualsevol llenguatge].
Per tant, la meva llista de llenguatges a tenir en compte vindria a quedar amb: C, Python i shellscripts. Òbviament dependrà de què és el que volem fer i com sempre, s'ha d'estar a la guait de les altres alternatives, a vegades ens podem trobar alguna sorpresa.
Com lo promès és deute: la pàgina oficial de Pythonaquí el tutorial de Python i au, una entrevista tonta a l'autor de Python
PS: Jooo Neioo tot està en anglès (<-a practicar!)
Primer exposaré els punts a favor i després els punts en contra.
En primer lloc, és rapidíssim fer qualsevol mena de programa tonto, no calen ni capçaleres ni res (algun import, si és que s'ha d'importar alguna biblioteca o s'han de cridar algunes funcions que no tenim ganes d'implementar):
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 import sys, string
4 print "hello world"
Si guardem aquestes línies com un fitxer "hello_world.py", li donem permissos d'execusió "chmod u+x hello_world.py" veurem el nostre "hola món" (in english, of course).
Tot i ser un llenguatge que no s'hagi de compilar, és a dir, del nostre codi no generarem un arxiu binari, sinó que l'executar directament l'interpret de Python (el mateix funcionament que Perl, PHP, Ruby on Rails i demés), va prou ràpid. Ens estalviem doncs, el temps de compilació (clar, que a la llarga acaba convertint-se en un punt negatiu [llegir els punts negatius :P]).
Un altre punt positiu se l'enduen les variables, que no s'han de definir (són atipades: no tenen tipus), tot i que es diferencia el que és un enter, un string, un float... no cal declarar les variables, aquestes ja agafaran el tipus del valor que se li assigni.
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 import sys, string
4 missatge = "hello world"
5 numero = 4096
6 for i in range(numero):
7 print missatge
Si algun professor ens castiga a la pissarra i ens demana que copiem 2^12 vegades una frase, ens podem estalviar una tarda sencera si li escribim aquestes 7 línies de codi.
També són bons els noms curts i clars de les funcions dels mòduls bàsics com a Perl. Certament, és un llenguatge que s'assembla moltíssim al Perl, però amb la diferència que el Perl queda tot una guarrada i aquest és més ordenat. Ah! i no he dit que és un llenguatge que està orientat a objectes, però realment hi pots programar sudant mil de les classes i demés. Tot i que sense punters explícits a vegades has de fer alguna guarrada.
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 #aquest fitxer el guardem com joc.py
4 import sys, string
5
6 class videojoc:
7 consola=""
8 joc = ""
9 def __init__ (self, consola_nova, joc_nou):
10 self.consola = consola_nova
11 self.joc = joc_nou
12 def jugar(self):
13 print "POWER ON"
14 print "press A to play"
15 def parar_de_jugar(self):
16 print "bye bye"
17 print "POWER OFF"
18 def canviar_de_joc(self, joc_nou):
19 if self.joc != "":
20 print "treient joc"
21 self.joc = joc_nou
22 print "joc canviat"
23 def treure_joc(self):
24 self.joc = ""
25 print "joc tret"
Això és la implementació d'una classe ben senzilla, com veieu, no hi ha n punts i comes (;), ni claus ({), això sí els ":" després de la descripció de la funció sí que són necessaris i que tot estigui ben segmentat per espais o tabuladors. Això sí, és emprenyador el haver de passar com a paràmetre "self", per indicar que estem en una classe: això és així per després accedir a les variables de la classe, com es veu en l'exemple ("self.joc").
Aquesta classe d'exemple la podríem importar des d'un altre fitxer python:
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 import sys, string
4 import joc
5
6 juga = joc.videojoc("Wii","Red Steel")
7 juga.jugar()
8 juga.canviar_de_joc("Wii Sports")
9 juga.jugar()
10 juga.parar_de_jugar()
veiem que l'import importa el nom del fitxer i no la classe, que està a dins del fitxer. I que òbviament, abans de fer res, tenim que cridar la constructora de la classe (__init__).
Després d'executar aquest últim codi, veurem que el python ha creat el fitxer joc.pyc, un fitxer binari que conté informació de les classes que hi ha a joc.py. Però clar, no sempre és necessari crear classes i punyetes, i el fitxer joc, podria ser aquest:
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 #aquest fitxer l'anomenarem joc_funcions.py
4 import sys, string
5
6 def inicia(consola_nova, joc_nou):
7 consola = consola_nova
8 joc = joc_nou
9 #retorna una tupla
10 return (consola, joc)
11 def jugar(consola, joc):
12 print "POWER ON"
13 print "Jugant al "+joc+" de "+consola
14 def parar_de_jugar():
15 print "bye bye"
16 print "POWER OFF"
17 def canviar_de_joc(joc_vell, joc_nou):
18 if joc_vell != "":
19 print "treient joc"
20 joc = joc_nou
21 print "joc canviat"
22 return joc
23 def treure_joc(joc_tret):
24 joc = ""
25 print joc_vell+" tret"
26 return joc
Així ens estalviem els self i el fitxer que es crea amb extensió pyc per a les classe. Però tenim un inconvenient, i és que al no tenir punters no podem guardar l'estat de les dades que es van actualitzant i clar, sempre s'han d'anar passant (i rebent) com a paràmetre (com a resultat) des de l'executable:
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3 import sys, string
4 import joc_funcions
5
6 estat = joc_funcions.inicia("Wii","Red Steel")
7 consola = estat[0]
8 joc = estat[1]
9 joc_funcions.jugar(joc, estat[1])
10 joc = joc_funcions.canviar_de_joc(joc, "Wii Sports")
11 joc_funcions.parar_de_jugar()
Si no es pot disposar de punters és millor tenir classes, però tot i així, el no disposar de punters fa que la manera de pensar del programador no tingui en compte el funcionament de la màquina, cosa que implica, a la llarga, fer programes ineficients. Però bé, l'objectiu de les classes és aconseguir un nivell d'abstracció i no estar tant pendent de com funciona el sistema: conclusió aprèn a fer servir els punter i a manegar les classes :P [Personalment em quedo amb els punters, ja que amb les classes, al final es monten unes paranoies totalment inútils, però clar, què et diran ells?]
Però potser el puntàs més enorme de Python, és lo poc que has d'escriure per fer moltes coses, i la gran quantitat de biblioteques que t'ajuden (que no et fan les coses com a Java), l'exemple més clar és la connexió amb una base de dades, on amb una línia ja et connectes i amb dues més ja has executat la instrucció SQL. En canvi amb C++ necessites un mínim de 8 línies per fer alguna cosa amb una base de dades SQL (jo faig servir MySQL <- i ara que hi penso aquest punt ja el vaig comentar en un altre post... aix que em faig vell i repeteixo les coses...):
1 #!/usr/bin/env python
2 # -*- coding: utf-8 -*-
3
4 import sys, string
5 import MySQLdb
6
7 llista = []
8 conn = MySQLdb.connect (host="10.0.0.11",user="neioo",passwd="neioo",db="videojocs")
9 cursor = conn.cursor()
10 cursor.execute ("SELECT nom FROM videojocs WHERE consola=\'Wii\'")
11 while (1):
12 row = cursor.fetchone()
13 if row == None:
14 break
15 if row[0] != None:
16 llista.append(row[0])
17 #retorna una llista ordenada de tots els videojocs de la Wii que estigui a la base de dades "videojocs"
18 llista = sorted(llista)
19 #imprimeix tota la llista
20 for joc in llista:
21 print joc
Aquest és un exemple d'accés a una base de dades, realment xupat si ho comparem amb el mètode d'accés de C o de C++. Important, que si la query a la base de dades fós una actualització (DELETE, UPDATE o INSERT) hauríem de fer "conn.commit()" per fer la actualització, si no, serà com si no haguessim fet res. En el codi, també es pot veure un recorregut per les llistes.
A nivell de sintaxi, no calen els clàssics punts i coma finals d'instrucció ni les claus "{" i "}" per delimitar les funcions i controls de fluxe (for, if...). Això fa que a l'hora d'escriure el codi un l'hagi d'escriure amb la segmentació idònia, cosa que fa que quedi ordenat.
Com a punts negatius dir: No té punters, ja ho sé, per a molts això és un puntàs enorme positiu, però mira, sense punters un està més limitat i per suplir la falta de punters has de fer virgaries amb les classes i les seves instàncies... Apart, com que no es compila el codi, a l'hora de corretgir els errors típics de compilació és un autèntic mal son, doncs s'ha de fer en temps d'execució, cosa que vol dir executar tots els trossos de codi possible (anar provant totes les possibilitats) i anar corretgint els errors a mesura que es van produïnt. Molts d'aquests errors són els típics errors que t'avisa el copilador: "aquesta variable no se li ha assignat cap valor", "aquesta funció es crida amb un paràmetre incorrecte", i coses típiques dels compiladors, aquest és segurament el primer motiu que faria que un projecte no es fés amb Python.
A més, per comentar es fa igual que els shellscripts, i.e. en una linia, tot el que hi hagi darrere del símbol "#" estarà comentat, cosa que si vols comentar n línies has d'escriure n #'s i clar, quan un està en fase de proves és feixuc anar comentant les m línies que fan no sé què una a una (fins i tot amb el VIM).
En general però, és un llenguatge amb el que s'hi treballa molt bé, jo us diria que és el llenguatge de programació per a fer els programets tontos, però és que Python es fa servir fins i tot en tractament d'imatges 3D en temps real! i els senyors de Google també els hi sembla agradar. Un consell, abans de començar a picar codi, feu una estructura ben feta, que si no, és un conyàs, sobretot a l'hora de verificar que tot funciona bé.[<-aquest onsell es pot aplicar a qualsevol llenguatge].
Per tant, la meva llista de llenguatges a tenir en compte vindria a quedar amb: C, Python i shellscripts. Òbviament dependrà de què és el que volem fer i com sempre, s'ha d'estar a la guait de les altres alternatives, a vegades ens podem trobar alguna sorpresa.
Com lo promès és deute: la pàgina oficial de Pythonaquí el tutorial de Python i au, una entrevista tonta a l'autor de Python
PS: Jooo Neioo tot està en anglès (<-a practicar!)
22 de gener 2008
Kde4 --> frikis!
res dos imatges i l'enllaç a la galeria... ja em direu...
aix... wueno aixi estaran els geeks aquests mes inspirats per seguir treballant...
aqui la galeria de tot l'event (quant van treure el kde4 i tal)
19 de gener 2008
The Legend of Zelda: Twilight Princess
Doncs sí, ahir vaig poder veure el final de la versió per a la Wii del The Legend of Zelda: Twilight Princess. I aquest matí m'he llevat massa tard per poder canviar els colors del blog per culpa d'un petit refredat que estic passant i l'Spiegel m'ha passat al davant.
Però bé al que anava: A la princesa del crepuscle.
Tenint en compte que és un joc dissenyat per a la GameCube, gràficament és brutal (per a mi també ho és encara que fós per a la Wii, ja que certs jocs de Wii destaquen per la seva poca qualitat gràfica). La banda sonora també a millorat notablement, que la del WindWaker era bastant per a nens. I potser a nivell tècnic el que sobre són els micro-temps de càrrega, que val, són rapidíssim, però clar, el Wind Waker no en tenia i el format digital també era DVD (de 8 centímetres<- discs de GC). Però bé, pels qui juguen a jocs d'ordinador o de PS2, seran inapreciables :P
Per altre banda, i parlant sobre la jugabilitat de la versió de Wii, que com tots sabeu es juga amb el Wiimote i el nunchaku, dir que és impressionant, i clar, com més et flipis més real serà (<-amb moviment simples ho fas tot, però a les primeres hores un sol descriure els moviments amb precisió i clar la inmersió és molt més gran), així per treure l'espasa de la funda haurem de fer el gest i a cada cop d'espasa també. Amb l'arc, és qüestió d'apuntar amb el wiimote a la pantalla i apretar el botó B, doncs no s'ha de tensar l'arc com alguns videos mostraven (però bé, així és més àgil, clar que sempre es pot fixar l'enemic amb la Z i disparar amb la B, sense necessitat d'apuntar; A més, si cal fer veure que es tensa l'arc es pot fer, sense problemes, depen el que un es vulgui flipar). També hi ha la canya de pescar, segurament l'estri més treballat de tots (a nivell jugable clar) que aquest sí respon fidelment als videos mostrats.
I deixant la parafarnàlia tècnica, que en general està molt bé. Anem a veure de què va aquest joc.
Tot comença un bon dia, i per tant, tenim temps per explorar el poble, parlar amb la gent i tal i qual, al començament dius: "No està malament el poble, és prou grandet", però quan surts del poble, ja veus que és ben petit. I és que el mapa és terriblement gran, i a sobre, òbviament, si ho vols aconseguir tot, hauràs de patajar-t'ho pam per pam (sobretot per completar una col·lecció d'insectes i per aconseguir uns esperits).
Però al que anavem, un bon dia, apareixen les tenebres al món de la llum i clar, un servidor, que és l'escollit, ha d'anar a restaurar el món de la llum. [<-tralarí tralarà, dos línies argument complet]
Peeeeero, claaaro, no és hácil: haurem de matar no sé quants monstres finals, que hi ha alguns que recorden al Shadow of Colossus i n'hi ha d'altres que els hi millora. Sincerament, com un dia comentàva amb l'Spiegel, es van copiant entre ells i al final no saps a qui donar-li els meèrits. Però el que sí tenen els bosses en diferència al Shadow of Colossus, és que per eliminar-los has de pensar molt més, doncs tens molts més estris (i a sobre et pots transformar en llop), en dues ocasions m'he vist obligat a mirar la guia, perquè joder, si et maten i la masmorra és molt llarga, has de patejar-te altre cop la masmorra!.
Hauràs de volar amb un drac (com el Panzer Dragon <-joc que sempre he volgut tenir, però clar, no he tingut la Saturn i per la Dreamcast no el van fer...), lluitar a sumo (!?), anar amunt i avall per masmorres buscant el camí, que algunes són putes i... bufff... n'hi ha un parell que hi he estat més de dues 2 hores per poder-me enfrontar al boss... T'ho passes teta xD
Destacar també que no tot seran masmorres, i que fins i tot a fora hi haurà proves que haurem de superar, enemics a qui derrotar, enigmes que resoldre i tota la pesca.
I ara menys pilota, i anem al que li falta: jo trobo a faltar més resistència dels enemics i és que només hi ha una prova a on sues a més no poder per culpa dels enemics i a sobre aquesta és totalment optativa. Hi ha monstres finals que tot i saber com es maten, són difícils de matar, però aquests els hi redueixen la vida i amb pocs cops ja el tens mort... A nivell d'escenaris, què fan dos poblats basats en l'oest? han posat un friki de les pel·lícules de far west i ha començat a dissenyar dos poblats... pocs que n'hi ha... El disseny de Kakariko ha estat una cagada (opinió personal). Per altre banda, el Link a veure si s'espabila i comença a parlar, a opinar i tal i qual... (almenys ja s'alegre i s'enfada (amb els enemics)...) clar que enamorar-se i tal també estaria bé:
Però no, no us espanteu, aquesta última és un montatge, no pas una imatge del joc. Hi ha trossos, que dius, va aquí se la folla, però que va, hi has de posar mooolta imaginació per imaginar-t'ho u_u. I també que fés amics i tal estaria molt bé, en aquest sembla fer uns amics, però tant sols el guien en el camí i en una única ocasió l'ajuden a matar bitxos (val, dues, però els ajudants ja són diferents, sense comptar la companyia de Midna que aquesta sí que ajuda a matar un futimer de bitxos). A més a nivell argumental, sovint et deixen anar unes frases que dius: "bua, això pot ser la òstia" però al final queda en menys del que esperaves... No sé què ho fa...
Però bé, en general molt bé, han posats més fragments de cor que buscar, els minijocs estant més treballats, tot i que no n'hi hagi tants com al Majora's Mask, argumentalment és més profund que la resta d'entregues, i rescata moltes característiques d'elles, sobretot del "Ocarina of time" i del "A Link to the past".
I ara ja podré estudiar i aprovar l'últim examen i tal i qual...
Però bé al que anava: A la princesa del crepuscle.
Tenint en compte que és un joc dissenyat per a la GameCube, gràficament és brutal (per a mi també ho és encara que fós per a la Wii, ja que certs jocs de Wii destaquen per la seva poca qualitat gràfica). La banda sonora també a millorat notablement, que la del WindWaker era bastant per a nens. I potser a nivell tècnic el que sobre són els micro-temps de càrrega, que val, són rapidíssim, però clar, el Wind Waker no en tenia i el format digital també era DVD (de 8 centímetres<- discs de GC). Però bé, pels qui juguen a jocs d'ordinador o de PS2, seran inapreciables :P
Per altre banda, i parlant sobre la jugabilitat de la versió de Wii, que com tots sabeu es juga amb el Wiimote i el nunchaku, dir que és impressionant, i clar, com més et flipis més real serà (<-amb moviment simples ho fas tot, però a les primeres hores un sol descriure els moviments amb precisió i clar la inmersió és molt més gran), així per treure l'espasa de la funda haurem de fer el gest i a cada cop d'espasa també. Amb l'arc, és qüestió d'apuntar amb el wiimote a la pantalla i apretar el botó B, doncs no s'ha de tensar l'arc com alguns videos mostraven (però bé, així és més àgil, clar que sempre es pot fixar l'enemic amb la Z i disparar amb la B, sense necessitat d'apuntar; A més, si cal fer veure que es tensa l'arc es pot fer, sense problemes, depen el que un es vulgui flipar). També hi ha la canya de pescar, segurament l'estri més treballat de tots (a nivell jugable clar) que aquest sí respon fidelment als videos mostrats.
I deixant la parafarnàlia tècnica, que en general està molt bé. Anem a veure de què va aquest joc.
Tot comença un bon dia, i per tant, tenim temps per explorar el poble, parlar amb la gent i tal i qual, al començament dius: "No està malament el poble, és prou grandet", però quan surts del poble, ja veus que és ben petit. I és que el mapa és terriblement gran, i a sobre, òbviament, si ho vols aconseguir tot, hauràs de patajar-t'ho pam per pam (sobretot per completar una col·lecció d'insectes i per aconseguir uns esperits).
Però al que anavem, un bon dia, apareixen les tenebres al món de la llum i clar, un servidor, que és l'escollit, ha d'anar a restaurar el món de la llum. [<-tralarí tralarà, dos línies argument complet]
Peeeeero, claaaro, no és hácil: haurem de matar no sé quants monstres finals, que hi ha alguns que recorden al Shadow of Colossus i n'hi ha d'altres que els hi millora. Sincerament, com un dia comentàva amb l'Spiegel, es van copiant entre ells i al final no saps a qui donar-li els meèrits. Però el que sí tenen els bosses en diferència al Shadow of Colossus, és que per eliminar-los has de pensar molt més, doncs tens molts més estris (i a sobre et pots transformar en llop), en dues ocasions m'he vist obligat a mirar la guia, perquè joder, si et maten i la masmorra és molt llarga, has de patejar-te altre cop la masmorra!.
Hauràs de volar amb un drac (com el Panzer Dragon <-joc que sempre he volgut tenir, però clar, no he tingut la Saturn i per la Dreamcast no el van fer...), lluitar a sumo (!?), anar amunt i avall per masmorres buscant el camí, que algunes són putes i... bufff... n'hi ha un parell que hi he estat més de dues 2 hores per poder-me enfrontar al boss... T'ho passes teta xD
Destacar també que no tot seran masmorres, i que fins i tot a fora hi haurà proves que haurem de superar, enemics a qui derrotar, enigmes que resoldre i tota la pesca.
I ara menys pilota, i anem al que li falta: jo trobo a faltar més resistència dels enemics i és que només hi ha una prova a on sues a més no poder per culpa dels enemics i a sobre aquesta és totalment optativa. Hi ha monstres finals que tot i saber com es maten, són difícils de matar, però aquests els hi redueixen la vida i amb pocs cops ja el tens mort... A nivell d'escenaris, què fan dos poblats basats en l'oest? han posat un friki de les pel·lícules de far west i ha començat a dissenyar dos poblats... pocs que n'hi ha... El disseny de Kakariko ha estat una cagada (opinió personal). Per altre banda, el Link a veure si s'espabila i comença a parlar, a opinar i tal i qual... (almenys ja s'alegre i s'enfada (amb els enemics)...) clar que enamorar-se i tal també estaria bé:
Però no, no us espanteu, aquesta última és un montatge, no pas una imatge del joc. Hi ha trossos, que dius, va aquí se la folla, però que va, hi has de posar mooolta imaginació per imaginar-t'ho u_u. I també que fés amics i tal estaria molt bé, en aquest sembla fer uns amics, però tant sols el guien en el camí i en una única ocasió l'ajuden a matar bitxos (val, dues, però els ajudants ja són diferents, sense comptar la companyia de Midna que aquesta sí que ajuda a matar un futimer de bitxos). A més a nivell argumental, sovint et deixen anar unes frases que dius: "bua, això pot ser la òstia" però al final queda en menys del que esperaves... No sé què ho fa...
Però bé, en general molt bé, han posats més fragments de cor que buscar, els minijocs estant més treballats, tot i que no n'hi hagi tants com al Majora's Mask, argumentalment és més profund que la resta d'entregues, i rescata moltes característiques d'elles, sobretot del "Ocarina of time" i del "A Link to the past".
I ara ja podré estudiar i aprovar l'últim examen i tal i qual...
18 de gener 2008
How to... Modificar el codi font del blogger
avui al mati me llevat, i e vist q cert administrador del blog, no havia cambiat encara els colors... certament tal com estava ara, cambiar els colors, era tedios, s'havia d'anar directament al codi fon de la plantilla, endivinar quin era el color q volies cambiar, i cambiar-ho manualment posant el codi hexadecimal....
cert administador va cambiar els colors, pero despres ja no els va tocar... clar es una pallisa....
pero clar cert adminsistrador es tant informatic com jo astronauta especialitzat en fisica cuanticanuclearwuachuwuachu...
en fin... :P (es veu q me llevat borde...)
pas numero 1 analitzar com funciona el codi font de la plantilla (jo simplement l'havia copiat i engaxat de unes plantilles lliures q corren per l'internet) fixeu que al peu de pagina hi ha el cc i aquestes coses...
wueno despres de un parell de cops d'ull veiem la bonica entrada de "Definicion de Variables" i que no son mes que els colors q el mateix blogger et deixa modificar via web
per tant... si creem una variable nova, i la apliquem alla on volem, podrem modificar sempre q volguem el codi, via web, sense tocar res ni buscar-ho! (eh pensat jo)
i doncs si... alla on utilitza els colors , es pot substitur el color hexadecimal, per la variable (q es el color amb exadecimal q es pot modifcar des de web)
la variable s'escriu aixi : $NomDeVariable
pd.- era conya tot plegat, ara u deixu enllestit per poder cambiar tot al nostre gust :P
pd2.- aixo quin html es? suposo q es alguna cosa xml, de la q no en tinc ni puta idea :P
cert administador va cambiar els colors, pero despres ja no els va tocar... clar es una pallisa....
pero clar cert adminsistrador es tant informatic com jo astronauta especialitzat en fisica cuanticanuclearwuachuwuachu...
en fin... :P (es veu q me llevat borde...)
pas numero 1 analitzar com funciona el codi font de la plantilla (jo simplement l'havia copiat i engaxat de unes plantilles lliures q corren per l'internet) fixeu que al peu de pagina hi ha el cc i aquestes coses...
wueno despres de un parell de cops d'ull veiem la bonica entrada de "Definicion de Variables" i que no son mes que els colors q el mateix blogger et deixa modificar via web
per tant... si creem una variable nova, i la apliquem alla on volem, podrem modificar sempre q volguem el codi, via web, sense tocar res ni buscar-ho! (eh pensat jo)
i doncs si... alla on utilitza els colors , es pot substitur el color hexadecimal, per la variable (q es el color amb exadecimal q es pot modifcar des de web)
la variable s'escriu aixi : $NomDeVariable
pd.- era conya tot plegat, ara u deixu enllestit per poder cambiar tot al nostre gust :P
pd2.- aixo quin html es? suposo q es alguna cosa xml, de la q no en tinc ni puta idea :P
17 de gener 2008
How to... VirtualBox
Doncs res a peticio popular, un petit tutorial del virtualBox.
Primer de res per qui no ho coneixi, el VirtualBox, es un "emulador de sistemes", el q anomenem virtualitzar, res tonteries i tal...
En definitiva, que aconseguim tenin el VirtualBox, doncs fer corre, sistemes operatius, diferents (o no), dels que tenim instalats al nostre PC.
Per a que serveix aixo? , per exemple i pel q u farem servir segurament en la majoria de casos, per a fer servir el Window$ des de Linux, (o a l'inversa), pero tambe ens serveix, per a provar liveCD, apliacions varies, noves versions abans de fer la instlacio completa...
Aviam, cal comentar que com a maquina virtual que es, emula casi tot els components de harware que tenim, aixi q no els aprofitem, amb el q segurament no tindrem un so super xulo, ni 3d per a jocs potents... apart d'aixo cap problema....
Comencem... 1er aconseguir els paquets necesaris per a la instalacio, els q tenim linux normals, pos res, hi ha "binaris" preparats per a nosaltres. Els que siguin frikis, pos q s'agafin el codi fon i compilin... alla ells :P
i res fem servir el q ens sembli , instalem i avall
2on comencem a fer servir el programa
!! important, encara que en principi no fa falta, jo sempre l'executo en super usuari, ja que si no alguns cops amb usb i pollades, em donava errors, aviam penseu el q passa si som super usuaris, pero tambe penseu, q actueu sobre una particio virtual, aixi q en principi no ha de passa res!!
iniciem l'apliacio, i tot plegat es moooooooolt intuitu.
primer de tot ens demana el nom q li volem donar, i el tipus de sistema (per exemple "WindowsProva" i sera un Windos 2000.
segon ens demanara la ram que vols fer servir. doncs ala
tercer on tenim el disc dur virtual, que volem fer servir (si no en tenim cap de fet (q en principi no en tindrem cap de fet), doncs "new" i alla en podrem crear un de nou) - aqui basicament podrem tirar si es dinamic o estatic (si el tamany pot aumentar segons nececiti o no)
quart finalitzar i ja tenim el necesari
vale important ara aqui nececitem tenir un cd del sistema operatiu, o be una imatge dins del nostre disc dur (wueno dins de on volgueu...)
abans de començar (start), nem a settings, veurem que podem cambiar l'ordre de boot, i fins i tot podem anar a cdrom, i carregar la imatge del nostre sistema operatiu
fem el q sigui necesari,i ara si Start, i avall q fa baixada...
i res mes a partir d'aqui es ralitza la instalacio del sistema, com si tinguesiu un pc, nomes amb la particio virtual i ala
important 2 un cop instalat el windows, dins de la maquina virtual (mireu q tb hi ha opcions de pantalla completa i aquestes coses), aneu a "Devices" -> "install Guest Additions" aixo el q ens fara es descargar-se una iso, que fara q poguem fer mes pijeries amb el nostre windows (crec q coses amb usb, compartir escritori win-linux, i algunes pijades mes) val la pena, tot plegat no si perd res...
i ja esta la resta es na mirant opcions pel q nececitem
mes preguntes ja sabeu!
15 de gener 2008
en construccio
doncs aixo... no us espanteu... estem d'obres!
editu - en principi ja esta, falta q ens agradi a tots, i busquem errors i tal... ja em direu el que!
editu - en principi ja esta, falta q ens agradi a tots, i busquem errors i tal... ja em direu el que!
14 de gener 2008
How To... Jugar A Copies de Seguretat i Scene en la NDS
Nano01: sr Spiegel, sr Spiegel!
Spiegel: Digues benvolgut nano
N01: sr Spiegel, es veritat q es podem jugar a jocs de la nintendo DS que em deixin els meus amics d'internet i que em passin pel messenger...
Spgl: primer, ves a casa, formatega el pc, desinstala tot rastre de windows i torna a formular la pregunta..
// n setmanes mes tard //
N01: sr Spiegel, sr Spiegel, es veritat que es poden jugar a jocs de la nintendoDS, que els meus amics frikis, em pasen per programes de missatgeria instantania com ara gaim, jaber, o d'altres sempre en codi obert i lliure de xarxes privatives?
Spgl: Si, escolta la meva explicacio petit padawan, el tot poderos xut (el reverso tenebroso de tux :P), t'ensenyara el cami....
- Que nececitem per començar?
- -> Una nds (lite o no, ja explicarem despres les diferencies i com afecten)
- Calerons que gastar en una FlashCard (tb s'explicara)
- Conexio a internet
Antigament, nececitavem fer combinacions de cartuxos una a l'eslot1 i un a l'slot2 (q realment no se ben be com funciona) i fer una mena de flash del frimware de la nds (es a dir cambiar el "sistema" intern de la nostra ds).
Actualment, tot aixo ja no fa falta, simplement amb una targeta d'slot1 ja en tenim prou (normalment aixo ens limita a nomes poder jugar a jocs de nds i no de gba, pero realment, si tenim una nds volem jugar a jocs de la gba?*)
Aviam i ara parlare del que jo se i e fet servir, pq de tutorials internet n'esta ple, aixi q ja fareu i preguntareu.
Jo particularment e provat la SuperCard i la M3-real. En aquest cas les dos funcionen molt similar, nececitem comprar una MicroSD (depen de la targeta pot tenir mes o menys capacitat, jo en tinc una de 2gb i vai sobradisim**).
Dins d'aquesta MicroSD (diuen q les kingston japoneses son les millors), simplement hem de copiar el sistema d'arxius, osease unes carpetes, i crear si fa falta, una carpeta amb els jocs de nds que tinguem.
Un Cop fet aixo, posem la targeta (q es petita com una ungla cagundeu!), dins de la flashcard (la flashcard no u e dit pero te exactament la mateixa mida que un joc de nds ni mes ni menys), iniciem la nds, i ala a navegar pel menu i triar el joc / aplicacio que volguem.
Aviam, jo nomes e provat 2 com deia, la SuperCard, q realment no te moltes opcions, i va de cara a barraca, es a dir poses els jocs i juges, punto. Si no et vols liar molt pos est be, tot i q comparat amb la M3 que es la que tinc, crec q es una mica mes lenta a l'iniciar el joc , pero questio de 2-3 segons, res important.
Fisicament, la carcasa de la supercard, es tant robusta com un joc normal, en canvi la M3 es veu mes de fireta.
La M3 si q te moltes pijades, pots posar una afegit de pda amb calendari agenda, i pollades mes, els jocs tens ja els trucos per si vols activar o desactivar (crec q es com un actionreplay, i tu abans de començar pots si vols activar alguna cosa, aixo esta be, en jocs japos q no entenc ni una merda, i aixi ja tinc tots els jugadors o alguna cosa aixi, pero tp es imprecindible). Tambe pots activar el fer un reset i tornar al menu de jocs. O una opcio q crec q es per fer anar els jocs mes Lents (no le provat ...)
De Flash Cards Hi ha a patades, ara crec q hi ha unes de molt noves, q et permeten guardar en "calent", es a dir guardar en l'estat just del joc (com fan els emuladors), suposo q aixo u niran fent totes poc a poc...
Mes coses, a mi la M3 quant la vai comprar no em nava, i la vai tenir que cambiar (q no em van cobrar res), pero clar aixo va com va.
Penseu q la bateria de la NDS, es gasta molt mes rapid al fer servir les FlashCards.
i crec q ja esta, ara posare alguns links força interesants.
-> tutorials i coses molt ben explicades
Nds.pesepe.com
-> Per trobar/Baixar els jocs
decemuladores.com
ESPALNDS.com
-> Programa moooolt interesant, llistat de tots els jocs ordenats , per numero, i amb informacio d'idioma, captures... (nomes per win U_U, jo el fai servir amb el VirtualBox, realment no e provat si funciona amb el wine)
OfflineList
Llistes pel programa (diferents consoles)
-> Skins per als sistema de flashcard
NDSThemes
* Els jocs de GBA, funcionen de puta mare, tant en emuladors, com en la mateixa PSP, per aixo a mi no em preocupa jugar o no a gba a la nds
** Penseu que els jocs de NDS, ocupen molt poc, crec q el q ocupa mes son 120MB o una cosa aixi, pero normalment no es aixi ni de bon tros, aixi q en 2 gb (q son uns 20euros), teniu jocs per parar un tren
pd.- no u e comentat pero els cartuxos slot2 q fan funcio de gba, vibracio i altres, si q son o per ndslite, o per nds normal!
pd2. Com ja e dit la memoria esta sobre els 20 euros (depen de la capacitat clar), i les flashcard, de 30 cap amun (si voleu us comentu webs on me comprat les coses i tal...)
13 de gener 2008
Ara que cert editor té "vacances"
Doncs això, ja que a un editor d'aquest blog li han caigut uns dies de vacances del cel, agrairia que pengés uns quants posts:
- Un how to per piretejar la NDS
- Un how to del Virtual Box
- Uns quants enllaços que demostren de què està compost el 90% d'internet
- I el post per celebrar l'aniversari del blog :P
EDIT (llegeixis "he dit")
- Un how to per piretejar la NDS
- Un how to del Virtual Box
- Uns quants enllaços que demostren de què està compost el 90% d'internet
- I el post per celebrar l'aniversari del blog :P
EDIT (llegeixis "he dit")
10 de gener 2008
Any nou vida nova!
Doncs res avui e pres una determinacio.. wueno realment avui le fet efectiva, realment ja fa uns dies q ronda... qui va ser amb mi per cap d'any ja u sap..
i res doncs tornem a començar de nou, q no a estat res...
sempre tirant endevant!
Spiegel Digievoluciona eeeeeen.....
09 de gener 2008
Lego Digital Designer
Doncs com vau veure l'altre dia a 1/2 postejar vai descobrir transformers i robots fets en lego i vai segir investigan, i patam! em vai trobar el LEGO Digital Designer.
I que es aixo? em preguntareu, doncs el que diu, un programa per dissenyar legos.
Realment el programa esta força be, no te ni molt menys totes les peces q existeixen, almenys, li falten alguns jocs de cames q tinc en els meus ultims robots by lego :P
pero tot i aixi es molt compet, i força facil de fer funcionar, jo ja estic fent el meu robot combinado...
a mes te força pijeries, des de que pots veure q et costaria comprar les peces (i representa q tu enviarien a casa) i fins i tot pots ferte al instant unes instruccions per montarlu en la vida real :P
realment es molt xulo.. aixo si no trobu cap web apart de la oficial amb models, suposo q 1 o la gent no fa servir el programa, o 2 crec q lego no deixa fer coses q tinguin copyright .. en fin proveu i m'ensenyeu q tal us va.. jo d'aqui uns dies esperu tenir enllestit el Bebot V0.1 llest
pd.- es totalment compatible amb el wine, i no dona cap problema (almenys a mi no men dona cap)
I que es aixo? em preguntareu, doncs el que diu, un programa per dissenyar legos.
Realment el programa esta força be, no te ni molt menys totes les peces q existeixen, almenys, li falten alguns jocs de cames q tinc en els meus ultims robots by lego :P
pero tot i aixi es molt compet, i força facil de fer funcionar, jo ja estic fent el meu robot combinado...
a mes te força pijeries, des de que pots veure q et costaria comprar les peces (i representa q tu enviarien a casa) i fins i tot pots ferte al instant unes instruccions per montarlu en la vida real :P
realment es molt xulo.. aixo si no trobu cap web apart de la oficial amb models, suposo q 1 o la gent no fa servir el programa, o 2 crec q lego no deixa fer coses q tinguin copyright .. en fin proveu i m'ensenyeu q tal us va.. jo d'aqui uns dies esperu tenir enllestit el Bebot V0.1 llest
pd.- es totalment compatible amb el wine, i no dona cap problema (almenys a mi no men dona cap)
08 de gener 2008
05 de gener 2008
Robots!
Aix... avui tenia el dia nostalgic (si com l'altre dia amb els videojuegos)... i e començat a mirarme robots per comprar (Spiegel aixo es estar consumiste!!! no nostalgic...)
i bufff. es q els robots molen moltissim
i tot i q ara tinc una super hiper mega Joya de la Corona del cagar (provinent del afortunat viatge del darth de Japo), encara per montar (i q li vull dedicar el seu espai, temps i dedicacio)
estava jo mirant.. i ostia, es q els tipo gundam molen, aixi estilitzats, com si portesin una armadura... pero clar.. els transformers tot i molts cops inutils, tb molen moltissim... i arribem a la questio dels "combinats"
tots em vist els power rangers, on robots amb diverses formes s'ajunten per fer un de mes gros.. aixo seria el Classic... pero hi ha mes
per exemple, com per exemple i mes rebuscat, el robot q entra dintre de un altre robot per ferse mes gran.. realment es cutre pero... mooola :P
i tb hi ha variacions tipus, ara em ve l'armadura i em fai mes gran i poderoso
aix.. res anades d'olla...
pd.- i a tu quin robot t'agrada mes? (vease tu com a persona q llegeix aixo)
pd2.- ara i pensava i personalment si agafes, robot que es convina en qualsevol de les variants, i fa servir espasa... ja esta el robot perfecte... (pq un robot tindria q fer servir espasa.. doncs no u se... pero mooooola)
pd3.- e recordat q hi ha la botiga de mandarake online i en castella, vai a mirar :P
EDITU BEN GROS--- super transformers en lego impressionant pero molt!
realment vei q la comunitat aquesta de fer coses amb lego es molt gran, pero aixo dels transformers es flipan! molt millor q els originals! el star saber nou i el optimus doble transformacio impressionants 100%
01 de gener 2008
Per passar el fred
Ja sé que aquests dies d'hivern costen de passar, per això em solidaritzo amb vosaltres i us recomano que visiteu aquest raconet d'internet... perquè si no, eisteix internet?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)