La rebelión de Atlas

Per fi ja puc escriure aquest post! I és que ja he acabat de llegir les 1356 pàgines del llibre d'Ayn Rand: "La rebelión de Atlas".

Però qui nassos em fa llegir un llibre de 1356 pàgines? Doncs una cita de la seva autora:

No digas que tienes miedo de confiar en tu mente porque sabes poco. ¿Estás más seguro abdicando ante los místicos y descartando lo poco que sabes?

Vive y actúa dentro de los límites de tu conocimiento, y continúa aprendiendo hasta el fin de tus días.

Redime tu mente de la casa de empeños de la autoridad. Acepta la verdad de que no lo sabes todo, pero que convertirte en un zombi no te dará omnisciencia, que tu mente es falible, pero abandonarla no te dará infalibilidad, que un error al que hayas llegado tú mismo es más seguro que diez verdades aceptadas por la fe, porque el primero te deja con los medios para corregirlo, pero las segundas destruyen tu capacidad para distinguir la verdad del error.

Desafortunadament l'autora va morir l'any en que vaig néixer, així que anem pel llibre:

A nivell argumental, el llibre narra la història de Dagny Taggart que és la directora general de Taggart Transcontinental, empresa de ferrocarrils. Així que al llarg del llibre veurem les situacions en que es troba la senyoreta Taggart a l'hora de tirar endavant l'empresa.

A nivell de contingut la cosa és impressionant: és un llibre de filosofia que defensa la capacitat de raonament d'una persona individual. Trec paraules de la Wikipedia, perquè realment tot ha estat molt nou i no sé com explicar-ho, però és que et vas llegint el llibre i cada pàgina que passes et veus més capaç de menjar-te el món, no tant sols a nivell professional, si no personal i social.

En poques paraules, i perquè m'entengueu, aquest llibre és el meu "man life".

I puc afirmar que és el millor llibre que he llegit mai, perquè estic segur que és el que més m'ajudarà al llarg de la meva vida.

Per als qui 1300 pàgines siguin excessives, el llibre consta de 4 parts i la primera (400 pàgs) és una espècie d'història auto-conclusa i que és la part que recomanaria que es llegís tot emprenedor. Però bé, si llegiu la primera part, també acabareu llegint la resta, encara que haig d'admetre que hi ha trossos que es fan pesats de llegir, però si es suporten el resultat final és implacable.

Gràcies Ayn Rand; la vida eterna ha de ser això: fer una feina i que aquesta continuï donant els seus fruits fins i tot després de morir.

DuckDuckGo

I com que tothom està que no caga amb DuckDuckGo, jo ja l'he posat com a cercador predefinit al Chromium.

El punt més fort d'aquest cercador és que és de codi obert. Un altre dels punts forts del DuckDuckGo és que no registra les teves dades al fer una cerca, això és bo per a la privacitat, una mica dolent a l'hora de personalitzar els resultats, però DuckDuckGo ho solventa amb la seva classificació de les pàgines, així quan fas una cerca ambigua et diu: "parles d'això o d'allò?" i tu cliques i ja tens les cerques filtrades... que a efectes pràctics, estic trobant que va millor: t'estalvies de filtrar tu part dels resultats.

De moment ja trobo a faltar les cerques en imatges... Apart d'això, tant sols noto un canvi en el disseny (que vol dir que les cerques les fa correctament i ràpid)... El provaré al llarg d'aquests dies a veure què tal.

From theChive

Un nadó que s'espanta al veure algú mocant-se:

Impacte visual II

El camí de la web 2.0

Fa temps que pensava que això de la web 2.0 era simplement una paraula fantasma. Però en realitat serveix per separar les webs estàtiques de les webs a on els seus usuaris poden afegir-hi contingut (ja sigui amb simples comentaris o amb articles, fotos, vídeos o qualsevol paranoia digital inventada o per inventar).

Però al tema, sempre hem vist com els sistemes de comunicació dins d'internet han anat canviant, abans (i ara) el primer que feiem tots el primer dia de timdre internet era crear una compte de correu. Abans també ens connectàvem al IRC per xatejar, després es van posar de moda els fòrums i més endavant ja van vindre els blogs i ara... ara tenim la porquetia del Facebook i del Twitter.

El detonant va ser ahir en una reunió amb el ball de folklore on participo, que un dels punts a tractar va ser la creació d'un grup privat al Facebook per mantenir-nos informats i comunicats: El mail ja no se'l mira ningú.

I senyors, fins la polla: Fins ara tenia al Facebook les xorrades i tonteries mataratos i per això me'l mirava tant sols quan rebia un avís dient-me que algú m'havia etiquetat en una foto. Però ara estaré obligat a mirar-lo més sovint per culpa dels missatges de la colla. Però el pitjor no és el canvi de dir, "va, ja no t'has de connectar al gmail tant sols t'has de connectar al Facebook", és la manera d'organitzar les coses: està claríssim que gestionar les coses per correu és més còmode i pràctic: etiquetes, poder esborrar missatges, cercar missatges, poder enviar missatges privats amb còpia a més d'un (fer una mini-colla, que per exemple s'encarregarà de comprar material) i demés punts que TOTHOM ja anat aprenent (desconec si a l'escola d'avui dia s'ensenya a fer aquestes coses o encara són apreses per amics).

I ara? ara què? tot aglutinat al Facebook! [sort que se m'envia un mail amb cada missatge que s'hi escriu per poder fer una cerca des del Gmail que si no...]. En fi, pensava que el pas del fòrum al blog ja era un punt menys [perquè al fòrum almenys la gent opinava sobre la teva opinió, amb el blog la gent, si et comenta, és per dir: "molt bon post" o "guai" i aquí es mata el tema (que si és en un blog com aquest que és llegit per 3 persones ja està bé, senyal que almenys qui comenta ho ha llegit, però quan veus blogs llegits per milers de persones i cap crítica... bufff...), és com si la gent perdés el dret a opinar].

I el canvi del mail al Facebook... buff... és molt pitjor encara.

I com nassos es canvia tot això? El temps dirà, de moment la gent queixant-se per temes de privacitat... però en realitat està clar que és un preu que pensa pagar i està pagant (si no, no estaria escrivint aquest post). [bé si hi pensem, el problema de privacitat també existeix amb el mail... Si no, què fa Google amb els nostres correus?, a cas no els escaneja per tenir el nostre anunci al Gmail? a cas no els escaneja tots per treure'n estadístiques i tendències i demés?].

Però, jo ara em queixo pel tema de la funcionalitat. Encara que segons el punt de vista, seria com intentar defensar el Fax davant del correu electrònic (que avui dia encara tots estem rodejats de faxos, sobretot a nivell industrial)... Tot té una evolució, però del mail al Facebook no hi veig els avantatges.

impacte visual

Cites

M'ha agradat molt aquesta cita:
"La democracia es dos lobos y una oveja votando sobre que se va a comer.
La Libertad es la oveja, armada, impugnando el resultado."
de Benjamin Franklin

Educació d'èlit

Aquesta setmana teníem la notícia de que la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (PP) va anunciar que pel curs vinent s'habilitaria un institut d'èlit per a que els nois que surtin de la ESO amb més bona nota rebin una educació especial que els permeti adquirir més coneixement i així poder arribar a ser científics, metges, polítics o psicòlegs destacats.

Una premissa que dono per assentada és que l'objectiu d'això és aconseguir unes persones que en la seva futura feina siguin capaços de crear noves metodologies, nous materials, nous coneixements tals que de no haver-lis donat una educació especial no s'hagués aconseguit. I això beneficia a tothom, encara que aquestes persones decideixin treballar per empreses privades com fer les seves startups com treballar en un centre de recerca del govern. [Apple ha creat l'IPhone, ara han sorgit milers de programadors per aplicacions mòbils i desenes de mòbils fent competència a l'IPhone: tots guanyen, però si Apple no hagués fet l'IPhone, no s'hagués fet aquest pas].

Estic d'acord en tenir centres especialitzats d'èlit. [Més que res recordo perfectament el baixón de 8è d'EGB a 3er d'ESO i bufff (sobretot en l'assignatura d'anglès): Ho maleiré SEMPRE!].

Tot i així, no estic d'acord que el mètode per triar qui pot cursar aquesta educació especial i qui no, sigui la nota. Perquè avui dia, qui treu més bones notes no és qui sap més, qui ha demostrat esforçar-se en saber més sobre el tema i ni molt menys qui et sabrà fer els nous descobriments; Avui dia qui treu més bones notes és qui ha obeït més bé les ordres: qui s'ha centrat tant sols en resoldre els problemes típics i clàssics, en empollar-se el temari que toca i demés. Els qui posen en dubte el que se'ls ensenya, els qui ho posen en pràctica per esbrinar que allò és cert, els qui fan proves canviant-ne premisses per veure si allò es continua complint o no seran valorats amb el sistema actual d'educació. [Això em passava a la universitat: provant RAIDs, arbres balencejats, algoritmes de cerca...]

I s'ha de tindre en compte que no volem aquesta gent per obeïr ordres, volen aquesta gent per a que creï noves coses, nous coneixements. I les persones que tindran més números d'aconseguir-ho seran es capaces de posar-ho tot en dubte i tot a prova i no els que es creuen tot el que diuen els professors. [Recordo a 4rt d'EGB que el professor explicava que l'estiu feia més calor per què el planeta Terra està més aprop del Sol i a l'hivern perquè està més lluny; I temps més tard vaig descobrir que mentre en un hemisferi és estiu, en l'altre és hivern... I com podia ser?]

I un altre punt feble en la selecció del personal és que tots sabem que hi ha gent que pot ser un crac en matemàtiques, però no li expliquis res de literatura. Per tant el mètode de selecció s'hauria de mirar amb més detall.

L'altre punt que també trobo que balla és que aquest institut serà tant sols per a fer batxillerat, s'hauria de fer ja des de ben jovenets, rotllo tindre un caça talents per a cada àrea i un cop caçats anar-los formant en els seus camps. El problema de pillar xavals joves és que després arriba la pubertat i hi ha un risc prou alt que pugui arruinar-ho com amb el nen aquell de Big Bang theory que amb 15 anys feia ombra al Sheldon, però gràcies al poder femení el Sheldon va tornar a brillar amb tot el seu resplendor xD).

I ja per a acabar, el problema és que a la gent no li agrada veure com uns nens tenen accés a una educació "superior" i els altres no. Però la qüestió està en que els que entren en aquesta educació en treuran profit i els altres no (o almenys tindran més probabilitats de treure'n més profit). A més, pels qui vulguin pel seu fill una educació especial sempre hi ha la possibilitat de contractar professors privats... clar que... €€. A més, que no es queixin tant, que coses així ja es fan en aquest mateix país amb el futbol i ningú es queixa perquè resultats ben bons que dóna. Altre tema és que com ho diu una del PP, anem-hi doncs en contra, doncs no senyors, si fulano diu blanc anem a veure perquè diu blanc i si realment veiem que fent-ho blanc va millor, tant és que fulano vingui del l'est o de l'oest.

la interfície de Gost in the Shell amb kinect

A veure ho entenc com una demo i perquè no es mostra res funcional, però bé és curiós.

A veure quan truen una interfície semblant a la que feia servir l'Ed de Cowboy bebop... encara que potser acabaríem marejats.

la ciència ficció perd part de ficció

Anava a compartir-ho pel Google Reader, però a més ho comento per aquí (per donar vidilla a l'assuntu).

El tema és que a Amazings.es diuen que envès de buscar microrganismes, més valdria dedicar-se a buscar construccions d'intel·ligències extraterrestres (CETs). I que busquéssim llocs a on semblés que hi haguessin mines.

Jo però voldria fer nota un parell de punts:

És cert que cada vegada ens quedem amb menys recursos, però també és cert que de menys quantitat en fem més coses [Un ordinador avui dia pot ser més petit que un llibre, abans ocupaven una sala sencera]. I que cada cop surten materials més versàtils (els derivats dels petroli són els materials estrella i d'aquí uns anys es popularitzarà el grafè (grafeno ó Graphene... a saber com s'ha de dir en català)).

I per altre banda, les mines espacials no començaran fins que extreure materials e aquest planeta sigui tant car que surti a compte d'anar a l'espai a buscar-los. I abans d'anar-los a buscar a l'espai exterior anirem a buscar-los a sota l'aigua (a sota els mars).

Total, que donar-se el cas de trobar-nos amb mines espacials, es tractarà d'una CET molt avançada i que visqui en un planeta fet merda (o que hagi trobat un mètode per obtenir gran quantitat d'energia realment barat que li permetés sortir a l'espai exterior com aquell qiu va a buscar el pa).

euros leros

Google has $40 Billion in the bank;
Apple has $50 Billion in the bank;
Microsoft has $80 Billion in the bank;
Intel has $50 Billion in the bank;
IBM has $100 Billion in the bank;
HP has $110 Billion in the bank;
Dell has $30 Billion in the bank;
Cisco has $70 Billion in the bank;
Oracle has $50 Billion in the bank;

La font.