Monkey Island

Ahir a la tarda estava que no sabia què fer, i vaig dir, vinga, jugaré a un joc de l'any de la quica amb l'Scummvm... I li va tocar el torn a Monkey Island 1 [la versió CD que té música ;P].

Doncs ara mateix, després de 9:20 de joc me l'he passat, val a dir que he utilitzat una guia en dues ocasions, la primera ha estat una situació que no se m'hagués ocorregut, i la segona per no passar detalladament el ratolí pels racons d'una sala.


Val a dir que el joc està xulo, clar, que a primer cop d'ull aquells píxels fan mal a la vista, però al final, un s'hi acaba acostumant.

Lo més gran és el gran sentit de l'humor dels xavals de Lucas Arts, tant pel que fa en els diàlegs, en el disseny de personatges (menció especial al mono de tres caps menjant un plàtan) com en algunes escenes. Quan hi jugues estàs passant una bona estona (excepte quan portes mitja hora en que no saps què nassos és el que has de fer). Està clar que la finalitat principal dels jocs d'abans era divertir, ara la cosa s'ha deteriorat o almenys canviat.


Si hagués de comparar l'estil de joc del Monkey Island amb els jocs actuals... Destacaria que abans s'havia de tenir molta paciència per anar provant què és el que s'ha de fer per tirar endavant, potser si es donguessin més pistes... Tot i que si s'està atén a tot el que diuen els personatges es pot avançar prou bé, clar, no t'escapes d'haver de buscar amb el ratolí tots els racons de totes les pantalles... I a vegades és inevitable fer un viatge per totes les escenes del joc, per veure si ens hem deixat alguna cosa, o si amb l'últim objecte aconseguit es pot fer alguna cosa nova.

També es nota que els hi costava fer personatges i que per això els exprimeixen al màxim, almenys de personatges que estiguin allà fent bulto només hi ha els que et trobes al SCUMM BAR i potser un parell de fantasmes. També exploten al màxim els escenaris obligant-he a passar-hi més d'una vegada; Avui dia pocs jocs hi ha que et facin tornar a recórrer un mateix escenari per segona vegada.

Potser sí que és massa passiu, però bé la història que explica és molt entretinguda i divertida i els enigmes prou curiosos/entranyables. Crec que el que li podria donar molts punts a aquests tipus de joc seria poder comentar la jugada amb un company, la pega d'això és que dos o més companys han de començar a jugar a la vegada... Si no, un es limitaria a donar les solucions a l'altre i ja està.

És una llàstima que no facin jocs com aquests, però també és veritat, que a vui dia, no se sap perquè, ens hem mal acostumats amb els jocs fàcils i jocs que no ens facin trencar gaire les banyes, tant és així que si amb un joc nou (i que a sobre no hem pagat un duro pel joc), si ens quedem bloquejats ni que siguin 5 minuts al començament del joc ja el deixem estar.

Finalment, m'ha fet gràcia saber que els insults dels combats havien estat escrits per Orson Scott Card.

Vinga i us poso unes quantes imatges per animar-vos a que la setmana que ve comencem una partida al Monkey Island 2 ;P