El món, la corrupció, la manipulació i la relativitat

Aprofito la benentesa, per anar deixant aquí les meves menjades de tarro que a vegades em fan tornar boig.

Començarem parlant de calers, perquè sí.

Abans tots els calers que es tenien estaven valorats en or (d'aquí que l'or sigui sempre el tresor més valuat), però després de no sé quina crisis (d'abans del crack del 29) van veure que això d'estar limitat per la quantitat d'or, no anava bé (?) i que era millor poder fer tants calers com es volguessin. Doncs bé, imaginem que estem en un cas inicial de l'economia, suposem també que al món no hi ha cap euro, que som qui remana les cireres i decidim fer 1 milió d'euros. Com que a més som un banc (imaginar és gratis, de moment), imaginem ara que fem 10 préstecs de 100.000 € cadascun a 10 bancs que a la vegada farà els seus préstecs corresponents. Donem el cas que el nostre préstec el fem a l'1% (una ganga, vaja). Doncs què passa? que un cop acabi el termini del préstec acabarem rebent: 1.010.000 €, però si nosaltres som la única entitat (?) capaç de produir euros, d'on surten els 10.000 dels interessos?

Jo aquest problema l'he vist plantejat diverses vegades, però sempre des d'un punt de vista anti-capitalisme. I clar, la conclusió és que d'aquesta manera sempre hi ha deutes, i els bancs tenen tota la població pillada pels ous. Això m'ho creia jo com a veritat pura i dura. Però, he decidit reflexionar sobre el tema, estic convençut de que això és el típic enunciat del problema de mates aquell que una persona no podia atrapar mai a una tortuga que anava a la meitat de velocitat que ella i tant sols estava a un metre de distància (ei si algú troba l'enunciat d'aquest problema que en deixi un link als comentaris) i mentres l'ordinador va compilant jo aprofito per anar marejant la perdiu.

Bé, jo crec que la qüestió/gràcia està en que el 1.010.000 no s'ha de tornar tot de cop, si no que es torna per plaços. I que a sobre, el banc/entitat creadora de calers, no es queda els calers que va rebent a plaços, si no, que els fa córrer ja sigui per pagar els salaris dels seus treballadors, pagar la llum, l'aigua...(com si una entitat financera no tingués costos...) Vull dir que els calers que es van tornant no queden congelats en una caixa forta, si no que continuen corrent a dins del sistema, generant valor perquè els primers beneficiats del crèdit el puguin continuar pagant.

Es podria dir que pagues 20 € amb un sol bitllet de 10€, l'únic que els primers 10€ els pagues avui i els altres restants els pagaràs el mes que ve amb el mateix bitllet, que tornarà a tu gràcies a la roda del comerç.

Doncs ja ho teniu, un mite caçat, el sistema sembla funcionar... Tot i que s'ha de dir que perquè el sistema funcioni és imprescindible que els diners corrin... Si els diners no corren... malament.