Casual...

Doncs si, es oficial...

despres de (espera que conto ...nes, snes, n64, gc) 4 consoles que han passat, tinc la meva 1era consola de sobretaula Nintendo!

pq eh caigut en la temptacio? 1er per que un poc a poc la vida el porta a un estat de jugador Casual cada cop mes evident.. ja no tinc 90 h per gastar en un videjoc (un moment.. disgaea 2 -> 80h de joc.. jugat el periode 2009-2010 emmm) vale....

doncs pq si!
a mes tinc molts amics d'internet que em deixen els seus jocs, pq els provi... que mes puc demanar!



pd.- ara ja no hi ha escusa per veurens mes, cadascu te mando/s per a jugar...

pd2.- zeioo fesme una llista dels jocs xulos per jugar que els i demanare als meus amics d'internet

pd3.- em falta investigar si als jocs de gc, es pot jugar amb el sistema amics d'internet tb..

Món ideal pels Sistemes Operatius

Últimament, no paro de veure les deficiències de GNU/Linux (sobretot en el tema drivers i dispositius, crec que hi pot haver una manera millor de gestionar-ho tot...). Així que estava pensant, però quin ha de ser l'estat en que un Sistema Operatiu sigui perfecte?

La resposta, és ben senzilla, un sistema Operatiu és perfecte quan l'usuari (independentment dels seus permisos) no noti que interactua amb un sistema operatiu, si no que vegi que interactua amb l'ordinador directament.

I possiblement els mòvils d'avui dia ho estiguin començant a aconseguir... I això que hi ha diferents sistemes operatius per a mòvils. Però clar, tot s'ha de dir, els mòvils tenen una gran avantatge: no tenen gaires dispositius que els hi treguis i els posis ;) Però potser aquesta és la millor manera de començar un sistema operatiu: jo faig un sistema operatiu per aquest tipus de catxarros, més endavant ja evolucionarà per suportar altres catxarros.

Per a mi, el que ara li falta a la nova generació de mòvils és que permetin connectar el mòvil a un monitor (ja hi ha prototips de catxarros mòvils treballant a 720p) i que li poguis connectar un teclat, un ratolí i disc dur extern... Joders que no demano tant eh!! Jo em vull des fer de la torre escandalosa aquesta.

Avatar vs Titanic

No cal dir que tothom està que no caga que si Avatar supera amb només 3 setmanes el que va fer Titanic en 9 mesos.

Peeero, jo trobo que la comparació és totalment injusta. Doncs es comparen els calers generats, i què passa amb els calers? doncs que si no es guanyen al mateix temps, pot haver-hi el canvi provocat per la inflació o deflació (IPC).

Així que jo he anat a la Wikipedia per veure que tal evolcionava l'IPC i he buscat quants calers va generar Titanic a EspaÑa: 40,2M€.

I he creat aquest programa amb C:

#include
int
main()
{
int titanic, avatar, i;
int ipcs [] = {2.7, 2.2, 1.4, 4.0, 2.6, 4.0, 2.6, 3.2, 3.7, 2.7, 4.2, 1.4};
titanic = 40200000;
avatar = titanic;

for (i=0; i<12; i++)
{
avatar = avatar + (avatar * ipcs[i]) / 100;
}
printf ("quantitat titanic: %i;\nanys: %i;\nquantitat avatar: %i\n", titanic, i, avatar);
}

I al executar-ho m'ha donat:

quantitat titanic: 40200000;
anys: 12;
quantitat avatar: 54031134

Per tant fins que Avatar no generi 54M € no es podrà dir que ha superat Titanic. Amb tot tampoc és així. Primera que l'IPC el fan amb el cul (és lo que té l'estadística: estadística no és precisió és orientació [i a vegades ni això!]) i segona que el que s'hauria de mirar és l'evolució real del preu de les entrades de cinema i a sobre puntejades sengons la quantitat de gent que hi va: Si en un cinema et venen l'entrada a 6€ i en un altre a 8€ i resulta que al que la venen a 6 € només hi va una decena part de la quantitat de gent que va al cinema de 8€ doncs, clar, no pots fer mitjana a la lleugera(sí que pots però has de tindre en compte l'error que fas).

Així que menys comptar € i més comptar numero d'entrades venudes... Clar que si volguéssim ser rigorosos, potser també s'haurien de ponderar sobre la població de l'imperiu, no? No és el mateix vendre 20 piruletes entre 10 nens, que vendre'n 20 entre 50 nens; no té el mateix mèrit ;)

PS: Jo aprofitaria el programa en C per veure si el teu sou va pujant segons l'IPC. Si no és el cas, any darrere any t'estàs fent més pobre!
Per fer-ho simplement agafa el teu salari més antic que tinguis, actualitza el vector ipcs i el 12 que hi ha a dins del for, el canvia pel nombre d'anys que han passat des del teu salari més vell. Graves el codi resultant en un fitxer: evolucio_sou.c; Compila el programa [gcc -o evolucio_sou evolucio_sou.c] I a veure quin sou et dóna, si et dóna molt més del que cobres... protesta a Recursos humans o deixa la feina directament :P

Holy Invasion of Privacy, Badman!

Ja fa dies que havia d'escriure aquest post, però mira, no ha estat fins avui...

Us recomano que proveu aquest joc per a PSP: Holy Invasion of Privacy, Badman!

Fins i tot, és que encara que no tingueu la PSP, doncs... no sé, o la demaneu al vostre cosí petit o l'aneu a comprar però ja!

La qüestió és que aquest joc no és que tingui uns gràfics de la òstia, més aviat sí, són uns gràfics la òstia de retro. Tot pixelat i a sobre tot es juga a la mateixa pantalla.

La gràcia del joc és que podem ser els dolents i bua! com mola preparar la masmorra per a on vindran els herois tot xulos i fer'ls-hi passar canutes. Encara que ràpidament la dificultat de joc creix molt i és realment difícil plantar cara als herois a partir del nivell 6è.

En fi, el joc és senzill, hi ha un castell, una cova, un malo i tot d'herois. Nivell a nivell van venint herois, ara un, ara l'altre, ara dos de cop, ara tres... I els herois intentaran matar al malo. Però també hi ets tu, que ets una espècie de Déu malo (diable) i amb un pic vas ampliant el tamany de la cova. Pots fer diferents camins, pots fer grans sales... Però tens el nombre de pics limitat. A més, depenent a quines pedres piquis et poden sortir bitxos que seran els qui han de matar els herois i defensar així al malo.

A més, mola, perquè es crea una espècie de ecosistema de bitxos: hi ha els bitxos que són com gelatina, després hi ha els cucs com cent peus, després els dinosaure, una flama, una fada maligna, un drac i a vegades et pots trobar un bitxo gros vermell que sembla venir del mateix infern. I clar, el cent peus es menja la gelatina, quan menja molt fa un capullo i surt un bitxo alat. Els dinosaures també mengen altres bitxos i quan mengen molt fan ous a sota terra i es reprodueixen... I bua... tot passa tant ràpid... que mola molt!

De debò el temps se us passarà volant, i si no voleu perdre hores de son, no jugueu abans d'anar a dormir!

iConnect Wireless Data Station

A través del Google Reader... OH! Google Reader, la gent està que no caga amb el Wave, però lo millor és Gmail+Reader... Ejem! m'he enterat del que al Febrer estarà disponible el iConnect Wireless Data Station.

Pel que he pogut llegir, es tracta d'un catxarret a on tu li enxufes discos externs a través del port USB (en té 3), tot seguit, tu el connectes al router i et dóna una IP, aleshores, tu et connectes a aquesta IP (des del Firefox o Opera o lo que volgueu menys IE) i allà tens un menú per navegar a través dels diferents discos i per activar un BiTorrent!! i tot per 80€.

Certament, si funciona tal i com m'ho imagino, ja tinc el meu servidor de baix consum! Crec que serà un puntàs.

Però, aquest model és wireless i jo em dic, joders, si haig de transferir arxius d'1GB o més per la wireless i a sobre tinc el portatil connectat a internet: això pot anar com el cul. I així, que m'he posat a buscar més hi he trobat aquest altre model, el Iomega's Ix2-200 NAS. Que ve amb una capacitat de 2TB i també té això del serior BiTorrent... Ara el preu ja toca els 300€... Però amb el Wireless no hi venia cap disc dur, amb aquest sí.

Lemmings

Gràcies al Google Reader Llegeixo que existeix una espècie que es diu Alopex lagopus o guineu polar i que s'alimenta bàsicament de Lemmings...

I clar, fins avui, per a mi els Lemmings són aquests bitxos vinguts d'un videojoc:


Però resulta que també són aquests bitxos que viuen al món real:

Resulta que es diuen Lemmini i que despectivament se'ls hi diu Lemmings, també es veu que són autèntics kamikaze, no pas per salvar la seva espècie, si no perquè són nòmades de per si i viatgen d'un lloc a un altre sense saber cap a on van i clar, tot i que l'atzar té coses favorables, a vegades es pot veure una tribu de Lemminis com es tira a dins d'un riu o cau d'altabaix d'un precipici [Tot i així noteu que l'especie encara dura, que no s'ha extingit: No infravaloreu mai l'atzar!].

Noteu també el seu reduït tamany que clar, essent tant petits el seu cervell no dóna per gaire i d'aquí, suposo jo vaja, que es refiïn de l'atzar per decidir a quin lloc emigrar.
Curiosament en la informàtica també hi ha incontables casos on l'atzar és vital per a que tot funcioni correctament.

Humor 1

humor

Google Reader

I sempre em passa el mateix, tancat en el meu món, i no m'entero jo de les coses importants: Els agregadors de RSS.

Ja fa anys que vaig veient RSS per aquí, RSS per allà, però no trobava programes que ho apliquessin... Fins que l'Spiegel, que per a mi que ja sospitava que estava a la parra, em va insinuar: Google Reader.

I és que buff... canvia i molt la manera de navegar per les webs. S'ha acabat allò d'anar a una web, anar a l'altre i així successivament, ara tot es pot posar dins del Google reader, qui per a tu va de pàgina en pàgina indicant-he quin contingut nou hi ha en cadascuna d'elles.

A més, tenint els teus amics que fan servir google reader, pots veure quines notícies et recomanen, quines notícies els hi agraden i estàs al dia a l'instant.

L'inconvenient, et quedes enganxat anant llegint articles, posts i demés... Perquè clar, no és com la tele o el diari que el 99% de lo que diuen no val res, aquí el 90% dels posts que hi ha són interessants, i si no ho són és perquè hi tens agregades unes webs que no t'interessen.

Jo recomano i molt aquest RSS, que és l'apartat de ciència de El país: http://www.elpais.com/rss/feed.html?feedId=17068. (A veure si els de la Vanguardia fan un RSS de la seva Contraportada, també).

Ara només faltaria que el Facebook tingués un rss també... El que està clar és que la tele i la radio ja estan més que obsolets.

El primer susto de l'any

Bé, bé, bé... Jo crec que no em podria trobar amb una millor entrada de l'any que la d'avui.

Recapitulem: Durant el dia d'ahir vaig estar programant (com ja ś habitual), i vaig deixar ja el PC encés fins que ja eren coom les 19:00 i vaig dir: "va, no faré servir més l'ordinador, ja el puc apagar".

Però, al començar a guardar els canvis i tot, l'ordinador es quedava pillat... I em vaig veure obligat a apagar-lo de la mateixa manera que s'apga un assecador. Així que el torno a engegar i si, sí s'havia estrujat i ben estrujat: dues particions RAID fent el tonto i que no hi havia manera de muntar.

Donat que ahir era cap d'any, ho vaig deixar estar (jo volia pillar la meva borratxera amb tota la tranquil·litat).

I avui he pensat: "ostres, que cada dos per quatre tingui un disk o una partició de disk que faci el tonto, potser deu ser cosa de la placa base". Així que he canviat la placa base [temps era temps, vaig comprar dos ordinadors iguals, els feia servir per fer proves de balanceig de càrrega i tal i qual, però ara un d'ells és el meu ordinador de treball i l'altre està per compartir amb els meus amics d'internet.]. Així que he agafat i he fet el canviaso de placa base. I la cosa ha quedat igual: les particions RAID estrujades.

Així que, després de plantejar-me si tirar l'ordinador per la finestra, si comprar-me un altre ordinador o si anar-me'n cap al Tibet a practicar alguna art marcial. He decidit fer front a la situació i tornar-me a barallar amb el mdadm.

I al final, després d'una llarga cerca, he descobert el poder de la força:

mdadm --assemble /dev/md7 --force /dev/sda7 /dev/sdb7 /dev/sdc7 /dev/sdd7
mdadm --assemble /dev/md8 --force /dev/sda8 /dev/sdb8 /dev/sdc8 /dev/sdd8

És important notar que el "--force" va a darrere del "/dev/md7": cosa que m'ha fet tornar lelo.

I res, ara la cosa ja està totalment restaurada i ara ja podré dormir tranuqil... o no ja que tot això, m'ha fet veure unes quantes coses: els ordinadors són una puta merda, vull dir a nivell de hardware, tu obres l'ordinador i no veus més que cables, targetes i discos. I quan et poses a desconnectar coses acabes amb mal als dits (puta merda cables de la font d'alimentació: un mal disseny: sort de les elicates). A més, els ordinadors són massa grossos i molt sorollosos... I a sobre, silenciar un PC val una pasta que t'hi cagues: que si la capsa, que si la font silenciada, ...

En definitiva, ja no compraré més discos durs convencionals, sinó que ja em passaré als SSD que apart de que són més ràpids, tenen menys tases d'error. Tot i que el preu també es nota, però bé, serà una transició progressiva. I a veure si en menys de 2 anys els mòvils ja es poden convertir en autèntics PC's. Perquè en realitat, els mòvils d'avui ja són autèntics pepinassos, tant sols falta polir quatre detalls per poder-los convertir en els substituts del PC.